Si vas a la policia, mataré el gos: una altra amenaça en la violència de gènere

BarcelonaMés de la meitat de les dones que pateixen violència de gènere no abandonen l'agressor per por al que li pugui passar a la seva mascota. Són dades que va detallar la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra. Els gossos, els gats, qualsevol animal amb el qual hi hagi una relació afectiva pot utilitzar-se per exercir la violència familiar. I passa en dues direccions, explica l'advocada especialitzada en dret de família i animal Cristina Bécares: "Hi ha gent que fa una instrumentalització de l'animal perquè l’altra persona es quedi a casa, i llança el missatge de «Si marxes, l’animal es quedarà aquí», i hi ha gent que amenaça amb fer mal a l’animal per poder controlar l'altra persona, perquè s'hi segueixi sotmetent".

La doctora Núria Querol porta molt temps treballant en aquest àmbit, estudiant-lo a escala internacional i col·laborant amb l'FBI. Explica que els agressors s'aprofiten de la relació afectiva de la dona amb els animals per anar-la aïllant. "Quan ella diu: «Vaig al gimnàs», ell respon: «Aquí ens quedem el Toby i jo, tu mateixa». Comença subtilment. Quan ella diu: «Vaig amb les amigues», ell hi torna amb un «Aquí ens quedem, quan tornis el Toby potser no hi és». Cada vegada és més pervers i la dona va tenint més por. Un dia torna i el Toby té la pota trencada. Un altre dia l'ha cremat amb una cigarreta", afirma Querol, que ha sigut testimoni de molts casos, fins i tot amb animals no domèstics com oques i gallines –l'àmbit rural té una altra lògica– o situacions en què alguns homes han "embrutit la dona obligant-la a tenir relacions amb l'animal", una agressió que farà que ella, per vergonya, no ho expliqui a ningú. Prima el silenci i l'obediència, i així l'agressor pot seguir amb l'abús.

Normalitzar la violència

La majoria d'estudis assenyalen que més del 70% dels agressors de violència de gènere han ferit o maltractat l'animal domèstic de la família abans. Una xifra que Querol incrementa fins al 94%, d'acord amb un estudi fet a la zona del Vallès amb 54 persones que van patir violència familiar (també s'hi incloïen casos de violència filioparental) i que també va incloure el maltractament psicològic als animals, no només el físic. "La violència contra aquests éssers és tolerada de manera més àmplia socialment. [...] Suposa el trencament de la barrera, l'inici de tolerar la violència en l'àmbit de la família. D'aquesta manera, quan l'agressor vulgui iniciar la violència contra un altre membre de la família, ja haurà trencat tots els inhibidors [...] i podrà fer-ho de manera naturalitzada", explica l'advocada Carla Vall en el seu llibre Trenqueu en cas d'emergència.

Això fa que aquest tipus de violència pugui ser un indicatiu de risc per prevenir situacions més greus. Així, per exemple, en els qüestionaris d'avaluació de risc que es fan a les persones que pateixen violència de gènere algunes institucions ja inclouen preguntes en aquest sentit. I no només es pregunta sobre els animals que hi ha a casa: Scotland Yard –diu Querol– també pregunta sobre altres animals. Si la dona explica que el seu marit es dedica a "donar puntades de peu als gats que passen pel carrer" tens una informació molt valuosa a la qual "s'ha de parar atenció" perquè hi pot haver una "escalada" de la violència i que es traslladi als membres de la família. A Catalunya, els Mossos d'Esquadra no ho pregunten en els qüestionaris d'avaluació de risc però sí durant el procés de denúncia, quan l'agent inquireix la víctima sobre si l'agressor ha maltractat altres membres de la família, inclosos els animals –des del 5 de gener els animals són considerats un membre de la família a Espanya–. Interpretar que algú que agredeix un animal després ho farà amb la seva parella és "difícil", però si una persona és capaç "de torturar o matar un animal" els seus "potencials actes poden ser similars", "és un indicador de la potència agressiva", argumenta Antoni Andrés Pueyo, catedràtic i director del màster de psicologia forense i criminal de la UB.

Cases d'acollida

Entrar en un procés judicial és molt complicat per a una dona que denuncia violència de gènere. Un element que pot posposar aquest pas és haver-se de desprendre de la mascota perquè avui dia els centres d'emergència i acollida no permeten que hi hagi animals. "Algunes dones acaben dient que, si ho arriben a saber, no posen la denúncia. És molt trist i molt preocupant. Que una víctima faci aquest pas tan important, sol·licitant empara, i et digui «Si ho arribo a saber no poso la denúncia» és un fracàs. Ens hem de replantejar el sistema", argumenta Querol. Un dels arguments perquè les mascotes no puguin estar en aquests centres és que "els animals tenen necessitats fisiològiques" i si han de sortir a l'exterior poden posar "en perill la víctima" perquè l'agressor podria descobrir la seva ubicació, explica Bécares.

En aquest context va néixer el 2020 el programa Viopet. En dos anys han aconseguit 1.050 cases d'acollida per als animals de dones que pateixen violència de gènere. Fins ara, 170 víctimes ja s'hi han acollit. "Hi ha dones d’alt risc que si no se'ls ofereix un recurs per a l'animal pot ser que no hi vagin, i poden acabar dormint al carrer, al cotxe o en un caixer perquè no es volen separar de l’animal de companyia perquè tenen por al que li pugui passar", diu Querol, impulsora de Viopet després d'estudiar el programa SAF-T als Estats Units, promogut per la fiscal Allie Phillips i que aglutina una sèrie de cases d'acollida per a víctimes de violència on elles es poden instal·lar juntament amb les seves mascotes.

Precisament, tant a Catalunya com a Espanya s'està pendent de canvis en el marc legal sobre aquesta qüestió. D'una banda, un cop superat el període d'al·legacions, el Congrés està tramitant la modificació del Codi Penal. "Es tindrà en compte com a agreujant que es coaccioni la parella a través de l'animal", explica Bécares, que posa en relleu la necessitat que el Codi Civil català camini en la línia de l'estatal, i que "maltractar l'animal o amenaçar-lo per controlar" un altre membre de la família es tingui en compte en processos de separació, com per exemple per no fer una custòdia "conjunta dels nens". Catalunya va ser pionera en la defensa dels animals i ja el 2003, amb la llei de protecció dels animals, va considerar-los "éssers vius dotats de sensibilitat física o psíquica", però ara, segons els experts, s'ha de fer un pas més per actualitzar la normativa.