Les variants de la discòrdia: solució o problema?

BarcelonaTothom ha quedat atrapat alguna vegada un diumenge a la tarda en un embús de trànsit enmig d’un poble en què la carretera principal travessa el municipi, i no hi ha alternativa (gratuïta). I tothom ha vist pintades en alguna paret d’aquests pobles amb el lema: “Volem la variant ja!” Però no a tots els pobles la carretera és una tortura, sinó que en alguns llocs l’economia dels veïns es basa, precisament, en els guanys de la carretera i dels cotxes que hi passen i s’aturen a comprar-hi pa o a dinar. “Cada poble és un món i requereix un vestit a mida”, admet a l’ARA Xavier Flores, director general d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre de la Generalitat. La crisi ha ajornat alguns projectes de variants, però Xavier Flores assegura que se n’han fet moltes, “i se n’hauran de fer més perquè algunes són necessàries, ja que el més important és garantir la seguretat i evitar la congestió de trànsit”.

A Olost es va inaugurar la variant fa poc, i les pròximes seran les de Vilanova de la Barca i Piera. I la de Bescanó, coneguda com la carretera de la vergonya, ja ha sortit a informació pública. Pel director general d’Infraestructures, “seria trist que no es fes una variant necessària per seguretat per interessos d’algú, o perquè un restaurant o una fleca haurien de tancar”. En molts pobles en què s’ha desviat la carretera fora del nucli urbà és habitual veure el típic restaurant de carretera tancat o la benzinera abandonada. És el preu que a vegades es paga perquè els veïns guanyin en qualitat de vida, i seguretat.

VALLIRANA

L’Estat ha inclòs acabar la variant dins el pressupost, després de les protestes

Que cada dia passin 21.000 cotxes i camions pel mig de qualsevol poble acabaria amb la paciència de qualsevol veí, i a Vallirana ja n’estan farts. El 28 de desembre, de la mà de l’alcaldessa, Eva Martínez, la plataforma Prou Cues a la N-340 va organitzar un acte de protesta popular per reclamar que es reprenguin així que sigui possible les obres de construcció de la variant -un túnel de 2 quilòmetres-, que l’Estat va deixar a mitges l’estiu del 2011 per culpa de la crisi. El juliol del 2013, després de dos anys d’inacció, el poble va començar a mobilitzar-se. I les queixes sembla que han tingut efecte, ja que, curiosament, després de la manifestació del 28 de desembre, que va tenir força ressò mediàtic, l’alcaldessa, Eva Martínez, explica que va veure com a la web del ministeri de Foment apareixien els 77 milions necessaris per acabar l’obra repartits fins al 2017. I al gener la ministra Ana Pastor va dir que intentaria que es reprenguessin les obres aquest 2014.

“A nosaltres ningú ens ha dit res oficialment, per això no volem cantar victòria”, reconeix prudent l’alcaldessa. “Els comerciants estem dividits, i jo, per exemple, abans era més favorable a la variant i ara tinc més dubtes -explica la presidenta de la Unió de Botiguers de Vallirana, Josefina Augé-. Com a veïna sé que el fet que passi la carretera per aquí fa que la qualitat de vida sigui un nyap i és millor que la facin, però també penso que tota la gent que viu a les urbanitzacions i que per anar a treballar a Barcelona passen pel poble, si no hi han de passar ja no s’aturaran a comprar...”, argumenta. El problema afegit de Vallirana és que, a conseqüència dels 21.000 cotxes al dia, el nombre d’accidents amb víctimes és superior a la mitjana catalana (2,5 a l’any per cada 1.000 habitants, pels 2,1 a Catalunya), sobretot per culpa de les sortides de via per excés de velocitat. I, amb aquestes xifres, per què no s’ha fet abans la variant? “Una de les causes és la proximitat del peatge de Martorell, esclar”, admet l’alcaldessa. La N-340 és l’única via gratuïta per anar de Barcelona a Tarragona, paral·lela a l’AP7.

LA BISBAL D’EMPORDÀ

El projecte està congelat per la crisi i la falta de consens entre els veïns

Fa dos anys a la Bisbal d’Empordà es vivia un debat intens, i encès, sobre si s’havia de fer la variant de la C-66 o no. El grup d’Iniciativa per Catalunya i els ecologistes aglutinaven el bloc del “N o a la variant”, però entre els partidaris, que eren majoria, també hi havia disputes perquè uns volien que passés pel nord del poble, i d’altres pel sud. “Era complicat ser neutral en aquest tema. Tothom defensava el seu jardí”, reconeix Jaume Rulduà, president de la Federació de Comerç de la Bisbal. Xavier Flores, director general d’Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat admet que aquest és el problema d’aquest poble del Baix Empordà: “Les variants més polèmiques ja s’han fet quasi totes, i una de les que no s’ha fet és la de la Bisbal perquè no es posen d’acord amb el traçat”. Actualment aquest ja no és un tema de debat als bars del poble perquè el projecte està aparcat. “Per les converses que he tingut amb el conseller, aquesta variant no és ara prioritària i no apareix en cap document. Potser si hi hagués consens sí, però no és així”, explica l’alcalde de la Bisbal, Òscar Aparicio.

L’alcalde també insinua que les pressions polítiques han fet difícil el consens: “Hi ha gent amb influència política que té segona residència aquí, que cada cop que sona que es vol fer la variant pressionen perquè no els afecti casa seva”. La C-66 és la carretera que fan servir els gironins d’interior per anar als pobles de la costa, i que connecta amb el port de Palamós, i a l’estiu en especial s’han format històricament cues molt importants. Però aquesta carretera també és estratègica perquè forma part del projecte de la Generalitat de l’anella de les Gavarres: una gran autovia que anirà des de la sortida de l’AP-7 a Maçanet de la Selva fins a Girona, passant per les localitats de la Costa Brava, que afecta la C-35, la C-65, la C-31 i la C-66. “D’aquesta anella ja està quasi tot desdoblat menys la zona de la Bisbal”, recorda l’alcalde.

Des de fa deu anys els grans problemes de trànsit típics dels estius a la Bisbal ja no es produeixen perquè el 2003 es va construir el que al poble anomenen la “minivariant”, que també passa per dins l’entramat urbà, però va servir per repartir el trànsit i descongestionar el carrer de l’Aigüeta, el carrer de les botigues de ceràmica. “El sector comercial de la ceràmica no veia bé la variant perquè tots els cotxes passaven per davant seu, però des que es va fer la minivariant el trànsit s’ha desplaçat i no han perdut tant com creien.

“Els turistes que vénen a la Bisbal per la ceràmica ja vénen expressament”, comenta l’alcalde. Potser perquè el trànsit ja no és un problema central, Aparicio admet que si ells poguessin triar, demanarien una altra infraestructura al Govern -el canal de desguàs del riu Garó- abans que la variant.

PONTS

El Govern la volia fer, però el poble va votar que no perquè viu de la carretera

El cas de Ponts és especial perquè, tot i que la Generalitat va fer un projecte per fer-hi la variant, el ple de l’Ajuntament la va rebutjar perquè els veïns no la volien. “Som un poble de 2.700 habitants i tenim 30 bars i restaurants i dos hotels -explica Ton Capellades, portaveu de la plataforma antivariant de Ponts-. Som a mig camí de Barcelona i Andorra i vivim de la carretera, i tenim poques alternatives al comerç si es fa la variant”, apunta Capellades.

Per Ponts no només hi passa una carretera, sinó dues: la C-14, que connecta Tarragona amb Andorra, i la C-1412, que enllaça Barcelona amb els Pallars, connectant amb la N-II a Jorba. “Des que es va construir la rotonda dins el poble on conflueixen les dues carreteres, els problemes de trànsit són poc importants. Ara els dies punta hi ha trànsit intens, però mai cues”, explica l’alcalde, Francesc Garcia Cañadas. Aquest fet és el que permet als veïns fer-se forts a denunciar que no fa falta la variant de Ponts. “Quan tothom era ric es va voler fer la variant i vam recollir 2.000 firmes en contra. Que es gastin els diners en un altre lloc on la vulguin”, exigeix rotund Ton Capellades, de la plataforma, que recorda: “Qui vol anar de pressa a Andorra agafa el túnel del Cadí”. L’alcalde de Ponts, però, no és tan contundent: “Sabem que algun dia la variant es farà, i si no s’ha fet encara és per la conjuntura econòmica, que ens ha ajudat”.

La Generalitat ja té decidit quin ha de ser el traçat de la variant de Ponts, però l’Ajuntament vol que passi més a prop del poble. Per això ja ha reservat terrenys al POUM per a aquest traçat alternatiu, si mai el Govern vol recuperar el projecte de variant.

GANDESA

L’alcalde pressiona l’Estat i el Govern per fer les variants de les dues carreteres

Gandesa, com Ponts, també és una cruïlla de dues carreteres importants -per anar cap a Tarragona i Barcelona, cap a l’Aragó, o cap a Castelló i València-, però amb el problema afegit que una depèn de la Generalitat (C-43) i l’altra de l’Estat (N-420). “Fa temps que demanem la variant, però és complicat perquè caldria fer-les alhora totes dues, i els projectes van a ritmes diferents”, explica l’alcalde, Carles Luz. La variant de la N-420, la que té més trànsit de les dues, es va començar a projectar l’any 2000, i el 2013 va acabar la tramitació. Seran 5 quilòmetres i tindrà un cost de 29 milions.

Com explica l’alcalde, l’Estat va pressupostar 2 milions d’euros per al 2014 per iniciar les expropiacions, però després els va retirar i ara només n’hi ha 5.000. Per a la variant de la C-43, el 2013 es va acabar el període d’al·legacions i encara no hi ha pressupost. Carles Luz assegura que cada cop hi ha més trànsit al centre del poble, on conflueixen les dues carreteres en una rotonda, i en els dies punta els col·lapses són habituals. Per això està pressionant els dos governs perquè desencallin els projectes. “Fa uns anys van haver de posar un semàfor per travessar la carretera, ja que les escoles són a l’altra banda, i era impossible travessar”, recorda Pepi Clua, presidenta de l’Associació de Comerciants. “Ara mateix, si fan la variant ho notarem econòmicament perquè molta gent que passa s’acaba aturant, però hem de mirar al futur i és normal que la facin”, afegeix. A la N-420 hi ha dos pobles pròxims a Gandesa que sí que tenen variant, Falset i Móra d’Ebre, i d’altres, com la capital de la Terra Alta i Riudecols, no. Per què? Qui té més influència política ho aconsegueix? “No ho sé del cert, potser sí, però suposo que oficialment hi deu haver un criteri tècnic al darrere”, sosté l’alcalde.