La variant britànica entra als domicilis i afecta famílies senceres

Santa Coloma de GramenetLa majoria dels contagis de covid s’estan produint en l’entorn familiar. Els brots que s’originen als domicilis o en reunions esporàdiques entre membres d’una mateixa família i coneguts pròxims suposen el 51,5% dels focus notificats per l'Agència de Salut Pública. De fet, segons l’últim informe d'aquest organisme, el nombre de brots en l’àmbit familiar supera amb escreix el dels identificats als centres educatius (15,8%), les residències de gent gran (10,2%) i l’àmbit laboral (9,3%), tant en freqüència com en nombre de persones afectades. “Tot fa pensar que respon a l’augment de la circulació de la variant britànica”, explica el cap de microbiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, Tomàs Pumarola. “La variant –apunta– està pujant amb força a Catalunya. Abans, quan el virus entrava en un domicili, afectava un percentatge dels membres, però ara la variant es transmet millor i ja els afecta tots”.

La principal hipòtesi rere aquest augment dels contagis intrafamiliars és que ja s’estigui observant l’efecte de la mutació identificada al Regne Unit, que es transmet més fàcilment i que a Barcelona ja suposa un 30% dels casos detectats “i pujant”, segons Pumarola. [Alguns centres d’atenció primària (CAP)] Ens truquen i ens pregunten si podem analitzar algunes mostres per saber si la variant britànica és al darrere d’un brot gran en una àrea, perquè hi veuen de sobte molts positius”, explica el microbiòleg, que insisteix que no són casos més greus però sí més freqüents.  

L’atenció primària ja va començar a notar al desembre un repunt de contagis intrafamiliars que es van atribuir a la més gran interacció social durant els àpats de Nadal, però ara la sensació –sobretot a Barcelona i l’àrea metropolitana– és que cada vegada hi ha més casos de famílies senceres positives, amb membres de totes les edats afectats. “Els gestors covid estan trobant més casos concentrats al nucli familiar”, apunta la directora de l'EAP Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), Glòria Jodar. Hi coincideix la infermera Maria José Gordillo, del CAP Comte Borrell de Barcelona: “No sabem si es deu a les noves variants, que s’encomanen més, però sí: ara hi ha més famílies senceres contagiades”. 

Altres professionals sanitaris consultats per l’ARA, com el director dels equips d'atenció primària del Gornal i Bellvitge, Xavier Bayona, descarten ara per ara un canvi en el patró de contagis. "Seguim com els últims mesos, amb una taxa d'incidència relativament inferior a la de l'entorn. No estem observant més famílies contagiades internament que abans", afirma. En canvi, des de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic) apunten que els seus professionals sí que ho veuen: "Notem que els contagis s'estan produint sobretot en nuclis molt tancats, com els familiars". També el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha admès que "és una explicació més que plausible: “Amb les variants tradicionals ja podia succeir, amb aquestes més transmissibles encara més”.

Dificultats per fer aïllaments i quarantenes

“També pensem que les mesures de prevenció a casa s’han relaxat”, planteja Jodar. I aquesta és la segona hipòtesi que, combinada amb l’auge de la variant britànica, podria estar facilitant el camí al virus. La metge al CAP Bon Pastor Nani Vall-llosera destaca una certa banalització dels símptomes entre la població encara ara, un any després que esclatés la pandèmia. “Sembla que la gent no ha entès que davant els primers símptomes sempre s’ha de consultar el CAP. Si esperes tres dies perquè creus que és un refredat normal, una gastroenteritis normal o un mal de coll normal, i fas consultes després d’estar tres dies amb aquests símptomes, ja en farà cinc que contagies”, indica. 

Molts ni tan sols fan un aïllament preventiu a l’habitació per evitar les cadenes de contagi. “És clar és que el missatge de 'Si ets un contacte estret has de tancar-te en una habitació' encara no ha arribat. I aquests contactes que durant la que hauria de ser la seva quarantena acaben sent casos, ja han contagiat tota la família o una gran part”, explica. Quan els positius són infants, les famílies han de tenir una planificació per protegir la resta de la família, per exemple, que un dels pares s’aïlli amb el nen i que l’altre es quedi amb els germans. Amb tot, no tots els models de família són iguals ni tenen les mateixes possibilitats.

Vall-llosera també denuncia que hi ha moltíssimes persones que viuen en unes condicions d'infrahabitatge que fan impossible l’aïllament o que no poden accedir a un permís o una baixa laboral. “Crida molt l'atenció que poc que es parla de les dificultats perquè un positiu faci bé un aïllament o un contacte estret faci una quarantena. I aquesta falta d'informació no ajuda per poder evitar contagis intrafamiliars”.

Pumarola coincideix que la població ha de parar més atenció que mai a les mesures de prevenció dins les bombolles i els nuclis familiars, si bé qualifica “d’humà” un cert relaxament en alguns moments després de tants mesos de tensió. “De totes maneres, hem de ser molt conscients que ni per ser jove ni per no tenir patologies prèvies significarà que no tindràs cap complicació en cas de contagiar-te o que no el puguis transmetre a gent vulnerable que pot acabar hospitalitzada o, fins i tot, morir”, afirma.