Vandellòs vol un centre de medicina nuclear al vell reactor

La central es desmuntarà del tot si el 2028 no hi ha cap projecte

Imatge de la central nuclear de Vandellòs, vista des de la platja.
Esther Celma
18/04/2021
3 min

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant¿Són vigents els plans per desmantellar una central nuclear dissenyats fa 25 anys o cal revisar-los? L'alcalde de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Alfons Garcia, i el grup d'investigació CAIT de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (URV) tenen molt clara la resposta. L'alcalde ha fet seva la tesi doctoral d'un dels arquitectes del CAIT, Carlos Gonzalvo, en què proposa aprofitar el calaix del reactor –dels pocs vestigis de la central nuclear Vandellòs 1, clausurada després del greu incendi de l'octubre del 1989– per instal·lar-hi un centre de protonteràpia, una avançada tècnica de medicina nuclear contra el càncer.

La part més cara de l'obra ja estaria feta: una estructura de formigó i acer galvanitzat amb murs de més d'un metre de gruix i més de 350 tones de pes dissenyada per suportar ratxes de vents de més de 200 quilòmetres per hora. Gràcies a la situació estratègica de Vandellòs, a mig camí entre València i l'Aragó i en un nus de comunicacions, el centre podria donar servei a tot l'arc del Mediterrani.

L'alcalde, també vicepresident de l'Associació de Municipis en Àrea de Central Nuclear (AMAC), també assenyala que la localitat té una potent infraestructura turística que podria allotjar el personal investigador i els familiars dels pacients. "És un win-win per a tothom", resumeix.

Garcia remou cel i terra per trobar aliats en aquest projecte, encara incipient, tot i que el temps corre en contra seu. L'any 2028 acaba el període de latència del reactor i l'empresa pública estatal Enresa, responsable del desmantellament de les centrals nuclears, inicia el compte enrere per enderrocar la caixa de contenció. L'objectiu és retornar a l'espai el seu aspecte original, com si mai hi hagués hagut cap instal·lació nuclear.

De moment, diu l'alcalde, s'hi ha sumat la Universitat Rovira i Virgili, conscient de les possibilitats per a la recerca i de totes les oportunitats que s'obririen. Vandellòs ja va ser candidata a acollir el projecte de fusió nuclear Iter, liderat pel Centre d'Investigació i Desenvolupament Industrial (CIDEM), que vol reproduir com genera l'energia el sol. Per això, aquest organisme científic coneix molt bé Vandellòs i Garcia creu que això ja és un actiu.

Una portaveu d'Enresa reitera que el 2028 l'empresa "presentarà el projecte tècnic de desmantellament" i "en tot cas tot allò que té a veure amb el futur de l'emplaçament no és una qüestió tècnica" que sigui competència seva.

Només està previst conservar l'antic poblat dels treballadors i alguns edificis auxiliars obra de l'arquitecte barceloní Antoni Bonet –que va treballar amb Le Corbusier i, entre moltes altres obres reconegudes, és autor del Canòdrom de la Meridiana– perquè estan catalogats i protegits.

De fet, gràcies al CAIT, el calaix del reactor i la sitja de grafit també estan reconeguts per la Fundació Docomomo, que vetlla pel patrimoni de l'arquitectura del moviment modern.

Gonzalvo puntualitza que la proposta del centre de protonteràpia és viable, però està feta en el context acadèmic d'una tesi i assenyala que les condicions tècniques de les instal·lacions "són idònies per a molts usos científics i de recerca".

També creu que un patrimoni arquitectònic tan valuós com aquest està llastat "per la mala imatge de l'energia nuclear". Per això, insta a "obrir la ment, oblidar els prejudicis i pensar dos cops si volem generar tones i tones de residus o aprofitar amb usos innovadors aquestes instal·lacions".

Aquesta invitació a debatre què fer amb les nuclears un cop clausurades va més enllà de Vandellòs. Per molt que els seus propietaris els vulguin allargar la vida, totes tenen data de caducitat i l'AMAC ha celebrat fa poc un seminari internacional sobre l'impacte econòmic i social del seu desmantellament. "Calen alternatives", sentencia García, disposat a "picar molta pedra".

stats