"Ens vam mirar, vam deixar la por de banda i ens vam coordinar per salvar-li la vida"

BarcelonaNingú sap què hauria passat si Dani Polanco i Elbis Torrelles no haguessin passat per l'Estació del Nord de Barcelona just quan un home s'acabava de desplomar a terra. Però eren al lloc indicat en el moment precís i els dos estudiants de segon curs d'infermeria de la Universitat de Barcelona van reaccionar "amb seguretat i sense tremolar": li van fer una reanimació cardiopulmonar (RCP) mentre esperaven els serveis d'emergència, una actuació clau per salvar-li la vida. "L'home va sobreviure. Vam aconseguir reanimar-lo", expliquen a l'ARA per telèfon els dos amics. Ara esperen que l'home estigui bé i que es pugui recuperar aviat, tot i que amb prou feines en saben res: té entre 55 i 65 anys, vestia amb bermudes o banyador, duia un barret de palla de Canet de Mar i és probable que sigui estranger. Va ser traslladat a l'Hospital de Sant Pau el 7 de juliol.

Els fets van passar cap a dos quarts de nou del vespre, quan com tants altres dies l'Elbis i el Dani van sortir del gimnàs i van anar caminant des de la plaça de les Glòries fins a plaça d'Espanya. Quan passaven per l'Estació del Nord van veure una persona estirada a terra. "Pensàvem que era un borratxo que potser havia caigut. Tenia la cara molt vermella i ensangonada", recorden. El vigilant de l'estació, que ja trucaa al Servei d'Emergències Mèdiques (SEM), els va explicar que s'acabava de desplomar. Sense dubtar-ho, els dos joves van decidir actuar: "Ens vam agenollar per prendre-li el pols, que era molt dèbil. La respiració estava en apnea i la cara començava a estar blava".

L'Elbis i el Dani expliquen amb tota mena de detalls i argot sanitari les fases per les quals va anar passant l'home amb deu minuts, que és el que va durar la seva intervenció. "Ens va cridar molt l'atenció que la respiració era molt erràtica, com quan tens un infart: de cop agafava aire i feia com una mena de renill com un cavall", recorden. Va ser aleshores quan van decidir que havien de "fer-hi alguna cosa". "En aquell moment ens vam mirar, vam deixar la por de banda i ens vam coordinar", assegura l'Elbis. El primer pas va ser girar-lo i posar-lo panxa enlaire.

"Mai ho havíem posat en pràctica, ni tan sols amb un ninot"

Els futurs infermers no havien fet mai una RCP: "N'havíem vist la teoria, però mai ho havíem posat en pràctica, ni tan sols amb un ninot". Després d'un curs i mig fent classes a distància a causa de la pandèmia, els estudiants havien fet una optativa d'emergències mèdiques online, així que només havien vist vídeos de com s'ha de fer una RCP. Però va ser suficient: "No n'havíem fet mai però sabíem què fèiem i vam actuar amb seguretat".

Mentrestant, els dos joves havien demanat guants i un DEA (un desfibril·lador extern automàtic) al vigilant de seguretat. Un senyor que també era al lloc dels fets va acostar un mòbil als dos nois i a l'altra banda del telèfon hi havia una infermera del SEM, que va anar guiant-los. "Vam decidir obrir-li la via aèria fent-li una tracció mandibular, és a dir, estirar-li la mandíbula cap amunt. Necessitàvem intubar-lo", asseguren, i van descartar la possibilitat de fer-li un boca a boca per "seguretat", perquè tenia la cara plena de sang i perquè no sabien tampoc si tenia covid-19 o altres malalties. De cop van aparèixer uns policies, que van ajudar l'Elbis i el Dani a fer la reanimació. Quan li van col·locar una cànula per intubar-lo –el Dani i l'Elbis no saben d'on va sortir–, l'home va començar a recuperar el color de la cara. I van començar les descàrregues amb el desfibril·lador.

L'ambulància va arribar quan feia uns deu minuts que actuaven. Els equips del SEM van aconseguir estabilitzar l'home al lloc dels fets i després el van portar a l'hospital. Va ser aleshores quan l'Elbis i el Dani van respirar tranquils: "Quan fèiem la intervenció estàvem molt concentrats. Teníem molt clar què havíem de fer i ho vam fer sense dubtar ni tremolar. Després ens va baixar tota l'adrenalina i van venir els nervis, i ens va quedar la incertesa de saber com estaria el senyor".

Els dos policies, agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, van prendre les dades dels dos nois. El cos es va posar en contacte amb la Universitat de Barcelona, que els va enviar una carta agraint-los la intervenció crucial per salvar la vida de l'home.

El que ha passat ha reforçat encara més la vocació dels dos nois per ser infermers en un futur i qui sap si dedicar-se a les emergències mèdiques. Diuen, això sí, que és molt important que l'educació en primers auxilis es faci també a l'ESO i en altres estudis superiors. "Si la població està entrenada, podrem respondre i millorar el pronòstic d'emergències amb risc vital", diuen. Segons va calcular la Creu Roja, només el 30% dels catalans tenen nocions de primers auxilis, la majoria perquè han fet un curs específic o perquè és un professional del món de la salut. La resta, el 70%, no sabria de quina manera reaccionar en un accident, més enllà d'avisar el SEM, un servei que rep 6.500 trucades al dia de mitjana. Per sort, l'home amb una aturada cardiorespiratòria es va trobar, el 7 de juliol, amb dos nois que van saber reaccionar per salvar-li la vida.