La Vall d'Hebron fa un trasplantament de pulmons entre nadons pioner a l'Estat

BarcelonaAl Lleïr van diagnosticar-li una malformació cardíaca congènita poc comuna, hipoplàsia amb estenosi de venes pulmonars, quan tenia dos mesos. Aquesta patologia comportava que els pulmons no es desenvoluparien del tot i que les venes eren estretes de naixement, de manera que corria el risc d'acabar tenint problemes severs per respirar. De seguida el van operar per eixamplar-li les venes i afavorir que la sang arribés als pulmons per oxigenar-se. Però amb això no n'hi havia prou: la seva única solució era un trasplantament pulmonar. Aquesta intervenció, però, és molt excepcional en edats pediàtriques i, de fet, s'ha fet molt poques vegades a Europa. Però la primavera passada l'equip de cirurgia toràcica i trasplantament pulmonar de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona s'hi va atrevir, i no només li ha canviat la vida al Lleïr, sinó que també ha obert la porta a una tècnica pionera en el camp de la cirurgia pediàtrica: van extreure els pulmons del donant, també un nadó de dos anys, en aturada cardíaca controlada. Aquesta intervenció és la primera d'aquest tipus que es fa a l'Estat en un menor de 24 mesos.

L'extracció dels pulmons en asistòlia controlada és una intervenció habitual entre adults, però insòlita en infants. L'estructura i els teixits pulmonars d'un nounat no són iguals que els d'un adult, com tampoc ho és la resistència a la isquèmia, la fase que comprèn el moment en què s'interromp la circulació de l'òrgan i quan s'implanta en el cos del receptor. De fet, en donants tan petits no se sap quant de temps poden estar els teixits sense rebre oxigen i la cirurgia d'extracció i de trasplantament s'ha de fer com més ràpid millor.

Abans d'obtenir un òrgan en aturada cardíaca controlada, els metges retiren el suport vital al donant, que està en mort cerebral o sense cap esperança de vida, i esperen que el cor li deixi de bategar. Així els òrgans es preserven millor. "L'opció en asistòlia controlada s’havia explorat poc perquè hi ha poc donant infantil i aquesta intervenció obre un nou camp", afirma Laura Romero, doctora del servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de la Vall d’Hebron.

El cap d'aquest servei, Alberto Jáuregui, subratlla que "en la població infantil és molt més infreqüent que en població adulta necessitar trasplantaments de pulmó, però hi ha nens i nenes que estan en llista d'espera i els donants són molt escassos". Per això és important poder ampliar les opcions de donants a través, per exemple, d'aquest procediment pioner. En el cas del Lleïr, els metges expliquen que l'extracció dels pulmons del donant va ser ràpida i que els òrgans es van enviar al centre barceloní en un estat òptim. "Més complex va el trasplantament, perquè el nadó receptor té una cardiopatia congènita i per poder fer el trasplantament de tots dos pulmons va ser necessari remodelar el cor amb la col·laboració de l'equip de cirurgia cardíaca pediàtrica", detalla Romero.

Malgrat tot, però, l'operació va ser tot un èxit i després del trasplantament el Lleïr va estar tres mesos a l'hospital entre la unitat de cures intensives (UCI) i la planta. Va sortir caminant del centre i, tot i que encara porta una sonda nasogàstrica per alimentar-se, la seva família espera que aviat l'hi retirin. "Ell està molt bé i no para de córrer i agafar-ho tot, fa vida normal", explica el pare del nen, Gerard Genovés, mentre té el seu fill als braços.