"A València hem pogut preparar el rescat durant dies; a Andalusia ens n'assabentem una hora abans"

ValènciaUn sol que cau a plom i migrants que, estoics, suporten el turment dels rajos de sol sobre el seus caps i espatlles que acumulen cremades sense dret a cap protecció. Al seu costat, sanitaris blindats de cap a peus amb monos blancs que els vigilen de ben a prop. La imatge, que colpeja els seus observadors durant l’entrada de la fragata 'Orione' al port de València, l’última de la jornada, és familiar i simbòlica.

La coneixen a Andalusia, on Carmen Moreno, voluntària de Creu Roja, explica: "Nosaltres ens assabentem dels rescats una hora abans de l’arribada dels vaixells; a València ho sabien des de fa dies i ens hem pogut preparar en aquest període. A més, aquí les embarcacions també són més grans i compten amb metges”.

Aquesta petita i esforçada representant de Creu Roja, que ha aturat la seva participació al dispositiu de salvament per explicar als centenars de mitjans de comunicació l’experiència d’ajudar persones que esperen trobar un futur millor, s’ha convertit en involuntària altaveu de la perplexitat dels seus companys del mar d’Alborán, que entre divendres i dissabte van rescatar 986 persones en 69 pasteres, però molt més lluny del focus mediàtic valencià.

Les dues escenes, la valenciana i l'andalusa, són de calor enganxosa, de persones amb fam d’aliments i llibertat, i mitjans de comunicació que testimonien el drama. Grans desplegaments mediàtics i multituds de veus per a relats uniformes.

També són habituals els crits d’alegria als vaixells, com els de les persones rescatades per l’'Aquarius', que han arribat al moll de creuers cantant i optimistes. Davant seu, cap novetat, la mala consciència del primer món, coneixedora que la penúltima etapa d'aquest viatge pot ser el retorn al seu país via centre d’internament d’estrangers.

En oposició, la il·lusió dels ciutadans rescatats, que, com explica Hanan El Ayadi, voluntària de Creu Roja, els expliquen "tot el que saben d’Europa", i entre el que els diuen hi ha, per descomptat, "tots els detalls dels equips de futbol”. Ho corrobora la seva companya, Fátima Cabello, que ha subratllat que "és impressionant que després d’una travessia tan llarga els migrants arribin tan contents". “Molts baixen somrient i bastant tranquils, tot i el cansament".

Davant les mirades esperançades del sud, capaces de vèncer dies i dies de travessia sota un sol impenitent, els rostres del nord miren l'arribada dels migrants a través de les pantalles, ja siguin de les grans de les televisions o de les petites dels mòbils. Uns perfectes ambaixadors amb què s'evita qualsevol incomoditat.