L'Alt Empordà, en perill de quedar-se sense aigua a l'estiu

GironaEls últims mesos s’ha parlat molt de la possibilitat de portar vaixells amb aigua o d’interconnectar-se amb l’Ebre si l’aixeta a Barcelona falla. Però, abans que la capital, és el nord-est del país el que té un risc immediat d'assecar-se. La preocupació a l’Alt Empordà per la sequera és màxima: és la comarca més castigada per la falta crònica de precipitacions, que ha deixat rius, embassaments i aqüífers secs i, de fet, podria quedar-se sense aigua per autoabastir-se els pròxims mesos si continua sense ploure-hi. La situació al pantà de Darnius-Boadella, que recull aigua de la Muga més avall de Maçanet de Cabrenys, és especialment alarmant. Aquesta reserva està al mínim històric, un 11% de la capacitat, que suposa menys de 7 hm³ d’aigua. És a dir, el mateix volum que consumeix tota la població catalana en una setmana en situació de normalitat hídrica.

De la reserva de Darnius en depenen unes 100.000 persones d’una dotzena de municipis, entre els quals hi ha Figueres, Roses, Cadaqués i Llançà. Tots ells, des de l'11 de març, estan en fase II d’emergència per sequera, un llindar mai vist i que comporta restriccions encara més severes que a la resta del país. El consum humà s’ha limitat a 180 litres per habitant al dia. Si no hi ha un gir radical en les precipitacions, l’escenari es preveu complicat a curt i mitjà termini perquè, mentre el nivell del pantà va baixant a poc a poc, s’acosta l’estiu, pugen les temperatures i comença l’arribada massiva de turistes que multipliquen la demanda d’aigua.

Fonts del consorci d’aigües Costa Brava confirmen a l’ARA que Acció Climàtica reconeix la gravetat de la situació a la comarca i assenyalen la necessitat de prendre mesures d’urgència “perquè no s’acabi l’aigua”. De moment, si la capacitat del pantà continua baixant, quan s’arribi al 4% l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ja té previst decretar una tercera i última fase d’emergència. Per frenar o posposar aquest escenari, el Govern ha començat a engegar algunes mesures.

La primera, presentada aquesta setmana, és una canonada de 9 quilòmetres que aportarà aigua regenerada des de la depuradora de Figueres fins a Pont de Molins per recarregar la Muga, just després de la presa. Des d’aquest punt fins a la desembocadura, el riu baixa amb un cabal minso de 40 litres per segon, 300 cops menys que el mínim ecològic. La canonada permetrà retornar-hi uns 7.600 m³ diaris. Aquest abocament, si bé no recarregarà directament el pantà, ajudarà a rebaixar-ne la demanda reomplint pous i aqüífers en perill de ser salinitzats per l’aigua de mar, dels quals ara també es podrà captar aigua. L’actuació costarà uns 6,5 milions d’euros, que seran finançats íntegrament per l’ACA, i la previsió governamental és que estigui en funcionament a l’agost.

El turisme llança un missatge de calma

Pocs mesos abans de començar la campanya d’estiu, el sector turístic de l’Alt Empordà ja viu l’emergència per sequera amb neguit evident, però evita fer plantejaments catastrofistes. “Aquest estiu, igual que l’anterior, patirem, n’estem convençuts, però hem de ser molt curosos a l’hora de llançar segons quins missatges per no espantar ningú”, defensa el president d’Empordà Turisme, Xavier Camps. I afegeix: “Fa temps que al turisme apliquem mesures correctores i la sequera afecta tothom, també l’agricultura, la indústria, l’aigua de boca i la biodiversitat. Convé un pacte de territori sobre com afrontem la sequera actual i les futures”.

Segons Camps, la prioritat és “no caure” en baralles mediàtiques entre gremis i buscar solucions: “Alguns ens demanen que obrim la meitat dels dies, però molta gent depèn de les nostres feines, acabaríem agreujant la situació de la població”, afirma. Els empresaris del sector turístic alt-empordanès no es plantegen iniciatives com les dels hotelers de Lloret, que han comprat una dessalinitzadora privada per poder omplir piscines. “Som més partidaris de l’estalvi amb aigua regenerada que no pas de les dessalinitzadores, perquè comporten un problema de gran despesa energètica que no surt rendible”, apunta Camps.

"No patim sequera només per la falta de pluja"

Entre 2022 i 2023, a l’Alt Empordà s’ha registrat menys del 30% de la precipitació mitjana que li correspondria segons dades dels últims trenta anys. Però aquesta falta de pluja no s’explica per unes característiques atmosfèriques o geogràfiques úniques i singulars de la zona, sinó que s’emmarca dins les fluctuacions naturals del clima, accentuades pel context global de canvi climàtic. “No patim sequera només per la falta de pluja, sinó també pel vessant humà, perquè hem de gestionar com s’exploten els recursos; aquí tenim la conca de la Muga que és un riu modest, però està molt explotada. Quan hi ha una fluctuació natural com l’actual, els efectes repercuteixen molt en la població”, argumenta el professor de geografia de la Universitat de Girona Albert Llausas.

L’expert també posa en dubte l’eficiència a llarg termini de les mesures de l’ACA davant la crisi hídrica. “Són mesures per respondre a un moment puntual d’emergència que poden servir per proveir d'aigua de boca, però no solucionaran la dinàmica i el problema dels recursos que, pel canvi climàtic, passem d’explotar-los a sobreexplotar-los”, conclou.