Els vaixells draga, una excepció massa comuna al litoral català

Barcelona“És una aspiradora gegant que xucla la sorra i destrueix tot el que hi ha al fons marí”. És com descriu el vaixell draga la regidora de Medi Ambient, Rials i Platges d’Arenys de Mar, Laia Martín. El seu municipi va negar-se al mes de maig a la possibilitat que aquesta nau practiqués una actuació a la seva costa. Els pescadors, la ciutadania i l’Ajuntament van posar-se d’acord i finalment no va haver-hi intervenció.

El rebuig d’Arenys de Mar no és una excepció. La draga, una màquina excavadora que porta el material submarí a la superfície, és un mètode efectiu però impopular per reposar la sorra de les platges a curt termini. Cada cop més veus al llarg del litoral català critiquen el seu alt cost econòmic i mediambiental, així com la breu durada del seu efecte. Els pescadors asseguren que es queden sense peixos allà on passa la draga, i els ecologistes denuncien la destrucció de l’ecosistema marí natural. “És una concepció d’enginyeria que no té en compte el medi ambient”, resumeix el representant de la plataforma Preservem el Litoral, Enric Badosa.

La presència dels vaixells draga s’accentua després d’una tempesta, quan el govern central, a través de la Demarcació de Costes, pot dirigir l’extracció de sorra per refer les platges malmeses argumentant excepcionalitat. “Això significa que el consell de ministres signa aquestes intervencions sense dret a al·legacions i sense elaborar un pla d’impacte ambiental”, critica Badosa. Fonts del ministeri de Transició Ecològica declaren que “les actuacions es realitzen per reparar els danys de temporals excepcionals”, però Laia Martín replica que “és evident que un fenomen que passa cada any no té res d’extraordinari”.

A tall d’exemple, a l’abril l’Estat va anunciar una inversió de més de set milions d’euros i una reposició d’1,4 milions de metres cúbics de sorra, en què s’incloïen actuacions de draga, entre el Masnou i Premià de Mar.

El ministeri, per la seva banda, aclareix que la sorra es recull de les bocanes portuàries, on “igualment hauria de dragar-se per garantir la navegació de les embarcacions”. Aquesta necessitat té l’origen en el moviment dels sediments, que a Catalunya baixen de nord-est a sud-est fins que topen amb un obstacle, que són els ports, i queden estancats. Per a l’investigador de la Unitat de Sistemes Socioecològics Marins i Costaners del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), Rafael Sardá, “el dragatge de les bocanes és el preu que s’ha de pagar per haver prioritzat tenir ports monstruosos per davant de cuidar les platges”.

Tanmateix, els que conviuen amb el vaixell denuncien que no es limita a quedar-se a la zona de la bocana. Javier Pulido, pescador de sonso i membre de la confraria de Sant Elm, remarca que “es veu amb molta facilitat el forat que deixen després de dragar” i que qualsevol inspecció podria confirmar com s’excedeixen els extractors dels límits permesos. Els pescadors protesten pels efectes devastadors d’aquesta tècnica. “Des de l’arribada de la draga s’ha acabat la petxina lluenta en zones on abans era un verger”, recorda Pulido, que ho estén a altres tipus de peix i marisc: “La major part de vida marítima es concentra en els primers 60 centímetres de sorra i és la que destrossen quan la remouen”.

La necessitat d’un pla integral

Els dubtes al voltant d’aquest tipus de regeneració de les platges provenen fins i tot del mateix ministeri, que ressalta “la poca durabilitat” del servei i la necessitat “d’altres actuacions”. Ho fa en el document que s’ocupa de preveure la gestió de les platges del Maresme -la zona costanera més afectada de Catalunya- des de l’any 2014. El text, tot i promoure opcions alternatives llargament investigades com ara la construcció d’espigons, tampoc satisfà la plataforma Preservem el Litoral. El col·lectiu ciutadà, que es va crear l’any 2015, demana la moratòria de les accions previstes pel ministeri espanyol per dèficits en l’estudi de l’impacte sobre el medi ambient.

De fet, tant la iniciativa ciutadana com els experts i ajuntaments consultats demanen anar un pas més enllà per buscar alternatives a una draga excessiva. “Cal un pla integral on tinguin veu tots els agents socials”, defensa Rafael Sardá, resumint una idea col·lectiva que la regidora d’Arenys de Mar puntualitza amb “la necessitat d’una visió a llarg termini”. La idea també la veuen amb bons ulls els pescadors, que reclamen més influència en la presa de decisions, i la plataforma en defensa del litoral, que fa una crida a unir la comunitat científica per a una millor anàlisi.

Una urbanització excessiva

Però no hi ha esperança per a tots. “Si bé el conjunt de la costa catalana encara té salvació, hi ha moltes platges del Maresme on es pot fer ben poca cosa”, apunta l’investigador del CEAB, posant el focus sobre la urbanització excessiva de les zones costaneres, l’augment de la població i l’efecte nefast d’haver canalitzat les rieres. Explica que amb els rius, l’aigua i els sediments acabaven a la platja i la sorra tendia a regenerar-se naturalment. Ara toca pagar el preu dels apartaments, les vies de tren i els carrils bici a tocar de mar. “Hem perdut platja per la part de mar, però hem perdut més per la part de terra”, renega Sardá.