La vaga “pacífica” amb 80 investigats

BarcelonaSet mesos després de la vaga general del 8 de novembre una vuitantena de persones a tot Catalunya continuen investigades per delictes de desordres i coaccions durant l’ocupació de les vies d’alta velocitat a l’estació de Sants de Barcelona i a la de Girona i per haver tallat diverses carreteres. De la desena d’investigacions que aquest diari ha pogut comprovar que s’han iniciat, dues es van arxivar perquè els jutjats van determinar que no hi havia indicis de delicte. Es tracta de les causes pels talls a l’A-2 i la C-32 als jutjats d’Igualada i Vilanova i la Geltrú, que afectaven 56 persones. La resta d’investigacions continuen obertes. I ara falta saber què decideixen una trentena de jutges més, que han rebut 65 atestats dels Mossos d’Esquadra, que, tot i assegurar en el seu informe sobre les mobilitzacions -al qual ha tingut accés l’ARA- que van ser protestes “pacífiques”, van remetre els expedients a diversos jutjats.

A la vuitantena d’encausats pels talls del 8-N els investiguen per desordres i coaccions, uns delictes que poden comportar una pena de presó de fins a tres anys. Les defenses defineixen l’acusació de “desproporcionada”, en paraules del lletrat Benet Salellas, que porta alguns dels casos. Unes paraules que repeteixen la majoria dels investigats. “Es criminalitza persones per tallar la via del tren”, assegura el Biel, un dels encausats pels talls a l’estació de l’AVE de Sants, en un dels vídeos que la plataforma Decidim Ser ha difós les últimes setmanes per les xarxes socials. Un altre dels investigats, el Carles, assegura que només el van identificar “perquè tenia el cotxe aparcat a prop d’aquell tall de carretera”, el que hi va haver a la C-16. Més enllà que les identificacions siguin dubtoses, l’advocada Anaïs Franquesa -que porta aquest cas- assegura que “els fets estan clarament emparats en l’exercici del dret de reunió i manifestació” i no creu que hi hagi delicte.

De fet, l’informe dels Mossos d’Esquadra sobre les mobilitzacions destaca que, en la majoria dels casos, van ser actes de “resistència passiva”. En total, els agents van analitzar 221 accions en 139 talls de carreteres i vies ferroviàries. Tot i aquesta definició, la policia va acabar identificant alguns dels participants en 129 de les 139 mobilitzacions i va confeccionar 252 minutes, que van ser la base dels 65 informes remesos als jutjats.

Els CDR en el punt de mira

L’informe defineix els Comitès de Defensa de la República (CDR) com a “agrupacions de persones” que tenen com a objectiu “defensar posicionaments ideològics afins a la independència de Catalunya” i que, segons els Mossos, els últims mesos han protagonitzat algunes accions “il·lícites”. La policia comptabilitza 320 CDR amb una “notable capacitat d’acció” que poden implicar “un potencial risc per a la convivència ciutadana”.

Un altre dels aspectes que destaquen és que actuen “de manera coordinada” perquè les seves accions tinguin “més impacte” i situen l’existència de diferents líders del moviment que “proposen les accions” o “estableixen les pautes d’actuació”. Aquest és l’argument que es va esgrimir per justificar, des d’un altre jutjat de l’Audiència Nacional, la detenció de la veïna de Viladecans Tamara Carrasco, investigada inicialment per terrorisme i ara per desordres, i a la qual el jutge ha imposat unes restriccions que li impedeixen sortir del municipi. L’Audiència Nacional també investiga un altre veí d’Esplugues que està en cerca i captura. Divendres un company d’aquest home llegia una carta seva on denunciava “l’arbitrarietat i la desproporcionalitat” dels delictes dels quals se l’acusava. Aquesta tarda s’ha convocat una manifestació de suport davant l’Ajuntament d’Esplugues.

El cas va tenir fins a 136 investigats

Els Mossos van elaborar 252 minutes que analitzaven els 139 talls de carreteres i vies durant la jornada. En 129 s’identificaven vaguistes.

La policia va enviar l’informe final a l’Audiència Nacional, que va descartar la rebel·lió. Els Mossos van repartir els 65 talls on veien delicte per diferents jutjats catalans.

A part dels 10 jutjats que encara mantenen vuitanta investigacions obertes, hi ha una trentena de magistrats que s’han plantejat fer-ho.

Dos jutjats, un de Vilanova i la Geltrú i un altre d’Igualada, han decidit arxivar les investigacions pels talls a la C-32 i l’A-2 després de concloure que no hi havia delicte.