La vaga d’escombraries a Salt: “Sempre acabem pagant els ciutadans”

Salt“Molt malament, això és insuportable”. És la frase més repetida pels saltencs entrevistats en el cinquè dia de la vaga d’escombraries, iniciada pels treballadors per reclamar una millora de les condicions laborals. Una aturada indefinida que, a peu de carrer, s’ha traduït en turons de bosses, mobles, caixes, ampolles i tota mena de porqueria que s’amuntega per totes les voreres. De fet, aquests dies, no cal saber on són els punts de recollida: només cal seguir el rastre de la fetidesa que delata on són els contenidors molt abans d’albirar-los.

“Tots els clients es queixen: ja no poden sortir a la terrassa a fer el cafè ni molt menys a dinar perquè no es pot aguantar la pudor. I econòmicament ho estem notant molt”, lamenta en Mohamed, el fill dels propietaris de la cafeteria Grinffi, situada al carrer Àngel Guimerà. Ells tenen les taules i cadires a la plaça Llibertat, al costat dels contenidors que, malgrat que són dels que estan soterrats, ningú no ho diria: les bosses s’acumulen per totes bandes i pràcticament no deixen passar els vianants. “Abans veníem a esmorzar cada dia, però ara fem un cafè ràpid i marxem: no s'hi pot estar, amb tota la merda aquí al costat!”, es queixa un dels clients habituals del bar, en Saïd, que, a pesar que és a la taula més allunyada dels contenidors, és com si hi estigués a dins.

El centre, el més perjudicat

Tots els contenidors, si fa no fa, presenten un aspecte semblant tot i que els més plens són els del centre. El carrer Àngel Guimerà i els perpendiculars com doctor Ferran, Francesc Macià, Pacheco o Torres i Bages són els que acumulen més quantitat de deixalles. I la falta d’higiene i neteja està perjudicant tant els veïns com els negocis. “La gent està farta, sí. Fins i tot hem vist rates molt grosses. I és molt perillós: no només pel covid, sinó perquè pots agafar qualsevol malaltia”, alerta en Jaspal, el propietari de la Ferreteria Satgur, que té tot el lateral de la botiga ple de porqueria. Al seu costat hi ha la Rosa, venedora de l'ONCE, que tampoc aguanta més: “Tinc problemes de visió i ja no sé per on passar perquè està tot ple d'escombraries. Avui he hagut de venir per la carretera i no m’agrada, em fa por”. 

I no només afecta les persones que no hi veuen bé, com la Rosa, també d’altres com en Diego i el seu pare, que va amb caminador. “Hem hagut de venir per aquí [carrer Major] perquè si no, no podíem caminar per les voreres”, exposa en Diego. I és que en carrers com Sant Dionís, Santiago Ramón y Cajal o Juan de la Cierva la porqueria acumulada no deixa ni 50 centímetres per poder passar, i en alguns trams les bosses s'enfilen per les parets.

Els paradistes del mercat bisetmanal no saben si divendres podran posar la paradeta: “Ens han avisat que avui no podem llençar res i que divendres, si el problema no s’ha solucionat, no podrem fer mercat”, indica un dels paradistes, en Ricardo.  

Conflicte encallat

La vaga d’escombraries va començar el 25 de desembre, després que els escombriaires no arribessin a cap acord amb la concessionària del servei, Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). Els empleats reclamen que, en el nou conveni, se'ls millorin les condicions laborals, i critiquen que el servei és “deficitari” -no hi ha prou camions- i que fa temps que estan aguantant “una plaga de rates”. La Generalitat va convocar aquest dimarts una mediació que, després d’hores de negociació, va acabar sense acord. L’Ajuntament, per la seva banda, ha carregat contra “l’immobilisme” de les dues parts i ha obert un expedient sancionador a l’empresa per l’incompliment dels serveis mínims.

Per evitar que la insalubritat i la falta d'higiene causin més molèsties, els escombriaires, aquest matí, han recollit voluntàriament algunes bosses i deixalles, però han avisat que mantenen l'aturada indefinida.  

La majoria de veïns consultats, com en José Luis, entenen que els treballadors han de pressionar d’alguna manera per millorar el seu sou i per això intenten llençar menys escombraries: “El cartó i el plàstic el tinc a casa, però l’orgànica no, que fa molta pudor”. Tot i això, la queixa més comuna entre els saltencs l'expressava en Natalio, de 72 anys: “El conflicte el tenen els treballadors amb l’empresa i l’Ajuntament, però, al final, sempre acabem pagant les conseqüències els ciutadans. No hi ha dret!”