Vacunes al menjador de casa

CastelldefelsAl menjador de casa seva, la Pilar, de 81 anys, espera delerosa l’arribada de la infermera que l'ha de vacunar. Tant que, quan la Diana travessa la porta, ja du la màniga del jersei arromangada. “És per guanyar temps”, diu amb naturalitat. L’ocurrència de l’anciana provoca una rialla a la sanitària, però el cert és que ho ha fet a consciència: la Pilar estava avisada que arribaria a les deu del matí i que aniria per feina perquè ha de vacunar altres persones de més de 80 anys que no surten de casa. Com ella, que amb l’esclat de la pandèmia viu segrestada al domicili. 

“Va patir cap molèstia amb la primera injecció?”, li pregunta la Diana mentre desinfecta amb una gasa la pell del braç. Per la seva edat, a la Pilar li toca rebre la vacuna de Pfizer, en aquest cas la segona dosi. “Només una mica de mal aquí l’endemà –diu assenyalant-se l’espatlla–, però en general molt bé”, respon. La tècnica de la distracció sempre funciona: en el temps que la Pilar raona, la infermera ja ha fet la punxada. “Ja està? No me n’he ni adonat!”, exclama amb goig la dona. 

Quan surt del domicili, la Diana segueix un ritual que haurà de repetir, com a mínim, quinze vegades més al llarg del matí. Llença les xeringues utilitzades en un envàs que retornarà al seu centre d’atenció primària (CAP), es treu el davantal de plàstic i els guants i es renta les mans amb gel hidroalcohòlic.

Rutes ja planificades

Dins d’un cotxe blanc amb el logotip del CAP Can Bou als laterals, la infermera recorre els carrers de Castelldefels amunt i avall. Condueix la Jessica, la companya amb qui es va intercanviant els papers: un dia una condueix i carrega les xeringues i l’altra vacuna. L’endemà ho faran al revés. El cotxe és un punt de vacunació mòbil: dins el maleter, en una nevera blava, hi ha tres vials de Pfizer que equivalen a 21 dosis. Tenint en compte que acaben de posar-n'hi una a la Pilar, les infermeres tenen vint dosis encara per injectar. 

“Si hi hagués cap problema, com ara que la persona no vol vacunar-se tot i haver dit que sí per telèfon, o que no sigui a casa quan arribem, aquesta dosi s’administrarà al següent de la llista”, relata la Diana. Si no hi hagués cap persona més disponible en atenció domiciliària, es retornaria el vial al CAP per vacunar una altra persona de 80 anys o més abans que passin quatre hores des que va començar la descongelació. Aquest cop són segones dosis i confien que les posaran totes. 

L’equip d’infermeres ha dissenyat un document amb una mena de ruta planificada per desplaçar-se als domicilis dels seus pacients vulnerables, ordenant-los en funció de la proximitat de les seves adreces. Agrupant-los per zones, diuen, no fan tombs i aprofiten molt més els desplaçaments.

Els següents noms a la llista de vacunació són la Concepción, de 100 anys, i la Tomasa, la seva filla i cuidadora. Viuen a escassos metres de la Pilar. La Jessica li canta les característiques de les pacients abans de baixar del cotxe. I mentre la Diana es torna a posar la granota i els guants, la companya reconstitueix la vacuna i extreu les següents dues dosis. 

El procés s’ha de fer amb molta delicadesa per no fer malbé les vacunes: cal fer deu moviments per treure la fredor de l’interior, sense sacsejar el vial, afegir-hi el sèrum fisiològic i tornar-lo a moure suaument per integrar el preparat. Després la infermera carrega dues xeringues i les col·loca en una safata metàl·lica.

Com que les vacunes són molt sensibles a la calor i la llum del sol no pot tocar-hi directament, la Diana ha de dur-les amagades sota un llençolet de paper, del color de les bates dels quiròfans, fins que arribi al seu destí. Són molt pocs els metres que separen el cotxe del domicili, però la mirada curiosa dels vianants es perd dins la safata. A ulls de la població, la Diana transporta esperança. Ella, en canvi, camina concentrada a no tocar res que pugui contaminar els seus guants.

Protegir els més vulnerables

“A la Concepción l'hi he posat al braç dret i a la Tomasa a l’esquerre”, explica la Diana de tornada. La Jessica escriu una “D” i una “E” al costat de cada nom amb aquesta informació essencial per tenir controlada qualsevol reacció al·lèrgica o efecte advers. Tot i que fins ara no les han trucat mai per molèsties causades per la vacuna, han de documentar tota la informació possible. 

És gairebé migdia i després de vacunar una desena de persones més arriba el torn de la Dirkje, una senyora de 100 anys i el seu fill, el Wilhem, de 80 i amb patologies de base. I després d’ells, a tocar del passeig marítim, arriba la cita amb la Neus, també amb prop de 100 anys, que viu en un piset amb vistes al mar. En menys de quatre hores, les dues infermeres han posat un total de 18 dosis. “Passes més temps anant de casa a casa que vacunant. Punxar és un segon”, resumeix la Jessica.

Només el 36,5% dels més grans de 80 anys i el 72,5% dels grans dependents estan vacunats amb la primera dosi, segons dades governamentals. Encara hi ha molta gent en aquests supòsits que no ha rebut cap missatge del seu CAP. El departament de Salut va iniciar la vacunació d’aquesta població a mitjans de febrer i atribueix aquest silenci administratiu als retards en l’entrega de les vacunes. Segons el Govern, la falta d’estoc ha obligat a prioritzar segones dosis als primers 100.000 avis. “A mitjans de maig tindrem les dues dosis administrades”, es va comprometre el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon.

L’objectiu de la vacunació dels més grans és protegir els més vulnerables, ja que el risc d’emmalaltir i morir per covid augmenta amb l’edat. Per a molts, la immunització s’erigeix com la finestra per a una certa normalitat després de mesos allunyats dels seus. Com el Herman i la Maria Dolors. “¿Podrem veure els nets encara que sigui amb mascareta?”, pregunten impacients. “Amb la mascareta sí”, insisteix la Diana.

Les dades del CAP Can Bou són lleugerament superiors a la mitjana catalana: de les 1.155 persones de més de 80 anys que té assignades –Castelldefels té dues àrees bàsiques diferenciades–, el 50% ja han rebut la primera dosi. La Jessica i la Diana no acaben la jornada de vacunació amb les dosis del Herman i la Maria Dolors, sinó que continuaran vacunant al CAP aquells pacients autònoms que han pogut personar-se al punt de vacunació. “I en posarem tantes com ens arribin. També per Setmana Santa”, asseguren.