Oriol Mitjà: "Les vacunes d'AstraZeneca i Janssen són segures: l’aspirina té més efectes adversos"

BarcelonaHa viscut a l’ull de l’huracà per diverses topades amb les autoritats sanitàries, però també va rebre una oferta per ser el comissionat del pla de desconfinament de Catalunya, un càrrec amb rang de conseller que va rebutjar. Ara, al llibre A cor obert. Relat de tot el que he viscut, l’infectòleg Oriol Mitjà explica qui és i per què va aparèixer en escena en la lluita contra el covid, repassa els moments clau del 2020 i detalla els motius del seu posicionament crític amb algunes mesures del Govern.

Europa s’encomana a Pfizer després dels entrebancs amb AstraZeneca i Janssen pels casos de trombosi. Què li sembla?

— Janssen, AstraZeneca i Sputnik fan servir un adenovirus com a vehicle, i ja s’havia descrit que en alguns casos podien tornar boges les plaquetes i causar trombes. La sort és que és un efecte raríssim que es pot tractar. Les agencies reguladores dels Estats Units només aturen Janssen de forma temporal perquè volen fer un pla per identificar la simptomatologia que pot produir i protocol·litzar quins seran els tractaments. Per tant, el missatge curt és que si tenim AstraZeneca i Janssen les hem de continuar utilitzant. Són vacunes molt segures: l’aspirina causa més efectes adversos..

Per tant, vostè no tindria inconvenient que li administressin una dosi d’AstraZeneca o de Janssen?

— Esclar que no. A les meves ties, que estan entre els 60 i els 70 anys, els he dit que es poden vacunar amb tota tranquil·litat i que parin atenció si cinc o deu dies després de rebre la dosi tenen algun símptoma que els sembla estrany.

Quin paper ha vist que ha jugat la Unió Europea? Sembla una terrible paradoxa que s’hagi fet la vacuna amb un temps record i, en canvi, tinguem uns entrebancs enormes per administrar-la.

— El procés científic ha estat excepcional i molt ràpid, i després hem fallat en la producció i la logística. Hi ha una altra reflexió que s’ha de fer, i és que necessitem 11.000 milions de dosis per vacunar tot el planeta i fins que no les tinguem produïdes i distribuïdes no ens deslliurarem del virus. Cal que administracions i experts reflexionin sobre com pensen solucionar aquest problema i què faran amb les patents o a quins acords arribaran amb les farmacèutiques.

Què hi faria vostè, quins acords voldria amb les farmacèutiques?

— En una pandèmia, la vida de les persones va per davant de qualsevol llibertat de comerç, i claríssimament anul·laria les patents o demanaria a les farmacèutiques que abaratissin els costos i fessin aliances amb altres fàbriques productores, sobretot a la Índia i a la Xina, per posar en marxa centenars de laboratoris a produir vacunes. Hi ha unes necessitats més enllà de fer caixa.

A Espanya, el 9 de maig s’acabarà l’estat d’alarma i aparentment caurà el toc de queda. Com ho valora?

— Permetre la interacció entre un contagiós i un susceptible és un risc. De fet, per Setmana Santa s’han incrementat moltes xifres i les taxes de transmissió. Si parlem de l’actualitat, les dades són dolentes; a Catalunya no tant com en altres autonomies, però en qualsevol cas ens queden sis mesos de pandèmia fins que hi hagi molta gent vacunada..

Fins a l’octubre?

— Dic sis mesos per fer una aproximació en la qual s’entengui que la pandèmia no s’ha acabat i que seria una pena caure en l’últim quilòmetre d’una marató. Les eines que tenim son les mateixes de sempre, és a dir les restriccions.

Vostè seria partidari de mantenir la restauració nocturna tancada aquest estiu?

— No ho sé. El que si que tinc molt clar és que, o bé es posen els test d’antígens de forma universal a les farmàcies per identificar el contagiós, o bé s’accelera molt el procés de vacunació o desenvolupem tractaments per tal de tractar el susceptible. D'altra banda, es poden continuar fent restriccions per reduir un 40% la mobilitat de les persones. Cal decidir per on s'ha de retallar: si per l’oci nocturn, l'hostaleria, l’educació... El transport públic per exemple és una problemàtica gravíssima.

Que està vinculada a anar a treballar.

— Sí, però el transport públic s’hauria d’haver regulat d’una forma absolutament diferent. Té raó la gent que diu que no es permet fer trobades de deu persones en un restaurant però sí en un vagó de metro... Hi ha intervencions que es poden fer com testejar amb un test d’antígens a tothom que vulgui entrar, fer un passaport covid per aquelles persones que ja no son contagioses o les que ja estan vacunades i fins hi tot, la distòpia de separar vagons: els vagons dels contagiosos i els vagons dels que cal protegir.

I que vinguin turistes amb passaport de vacunació?

— Si tenim moltes restriccions a la nostra ciutat tampoc podem permetre que després les infeccions arribin importades, és a dir, aturem molt la transmissió a nivell autòcton i en canvi deixem que s’escolin els casos des de l’exterior.

Quant de temps conviurem encara amb el coronavirus?

— El coll d’ampolla més important és el de la producció de vacunes i la distribució. Per exemple, ara s’ha creat aquesta iniciativa, Covax, per distribuir uns 2.000 milions de vacunes, però no són suficients. En necessitem 11.000 milions. La Xina i Rússia també han aportat uns 800 milions cada un, però encara anem curts; per tant, és un tema que s’ha de discutir a Brussel·les.

L’Sputnik a vostè tampoc li fa por?

— L’Sputnik és fabulosa i ha demostrat ser eficaç, ha estat revisada per experts i per parells i ha estat publicada en revistes científiques.

I Europa perquè no l’autoritza?

— La raó més objectiva és que, amb les altres vacunes, les farmacèutiques anaven presentant a l’EMA les dades a mesura que s’anaven generant. En canvi, l’Sputnik es va esperar fins a acabar l’estudi. Ara els està costant molt llegir els estudis perquè són massa gruixuts. Fa riure però son uns endarreriments incomprensibles.

Vostè va dir que els tests massius li estaven donant bons resultats a Ayuso, però en aquest mateix plató els doctors Padrós i Argimon van coincidir que sembla que a Madrid la vida humana té menys valor que a Catalunya. Està d’acord amb això?

—  Anem a veure, vaig lloar el testeig massiu perquè afavoria els barris més pobres quan hi havia més incidència i durant uns mesos van permetre controlar els nivells d’infecció en tota la perifèria de Madrid. A part d’això, seria molt crític amb tota la gestió de la pandèmia que ha fet Ayuso. Però més enllà de les decisions polítiques que acabi prenent, em consta que està molt ben assessorada.

Vostè ha arribat a afirmar que l’exministre Illa i la consellera Vergés eren perillosament incompetents.

— El resultat així ho demostra. Hem fracassat en el covid quan ho comparem amb altres països on les incidències i les morts han estat molt baixes. Qui arribi a la conclusió de que la gestió ha estat bona està fent una interpretació amb una intencionalitat amagada. A Catalunya malauradament no tenim una escola de control d’infeccions, els nostres sistemes de salut pública i la tecnoestructura no estaven preparats per parlar a l’orella del polític i donar-li el millor consell. La primera lliçó és que haurem de crear una estructura molt forta en la intel·ligència epidemiològica i davant d’una crisi així s’ha d’estar preparat abans que arribi.

L’expresident Torra li va proposar ser el comissionat del pla de desconfinament, un càrrec amb rang de conseller, i semblaria que per vostè Torra fos el bo i Pere Aragonès fos el dolent. Repartiria per igual les responsabilitats?

— Si hi ha dos socis de govern, tots dos són corresponsables de la gestió de la pandèmia. Ara bé, el partidisme va ser sectari: s’havien assignat unes competències a unes conselleries on l’altre soci de govern no podia intervenir. Soc absolutament crític amb la gestió que han fet des d’ERC: van prendre molt males decisions, van desaprofitar l’oportunitat que Catalunya marqués la diferència en un país on hi ha un teixit acadèmic i un teixit industrial molt potents. També l’actuació del president Torra va ser pobre. La figura de lideratge era coordinar totes les conselleries, fossin del partit que fossin.

Per què no va acceptar de ser comissionat amb rang de conseller?

— Em vaig olorar que no hi havia una entesa entre els dos partits de govern, que no estaven cohesionats i que no volien treballar per anar a una. També vaig preveure en una conversa amb Aragonès que ells pensaven continuar actuant de la mateixa manera i que no deixarien anar cap de les competències que els havien estat assignades a Salut. Si es creava una conselleria, un comissionat nou havia de tenir una partida pressupostaria i havia de prendre, per exemple, la capdavantera en l’Agència de Salut Pública i en la xarxa de vigilància epidemiològica, en el pla d’acció de les residències i en alguns serveis d’intel·ligència. Però si la persona que en aquell moment tenia la competència no estava disposat a deixar-la anar i el que havíem de tenir era un enfrontament, no tenia cap interès ni professional ni personal.

¿I un departament de Salut governat pel doctor Josep Maria Argimon creu que milloraria la gestió de la pandèmia?

— El doctor Argimon és un metge expert en medicina preventiva i en gestió sanitària. És el candidat idoni per posar-se al capdavant del departament de Salut.