La vacunació massiva contra la covid podria començar al juny

BarcelonaDesprés d'alguns col·lectius essencials, que s'han començat a vacunar aquesta setmana, i dels professionals educatius, que rebran les dosis en els pròxims tres mesos, la immunització arribarà a la població general. Si es compleix l'entrega de les dosis que ha programat el govern espanyol, el departament de Salut calcula que la vacunació massiva podria començar "cap a finals del segon trimestre" d'aquest any, és a dir, al juny.

Així ho ha explicat el secretari general de Salut, Marc Ramentol, en una entrevista a RAC1, en què també ha dit que si es compleix l'aprovació de la vacuna de Janssen a mitjans de març i l'inici d'entregues a l'abril, l'afluència de dosis serà "molt més àmplia", perquè ja es podria vacunar amb quatre vacunes diferents (Pfizer, Moderna, AstraZeneca i Janssen).

Salut preveu que quan s'hagi de vacunar la població general s'utilitzin grans espais, com els campus universitaris, i altres llocs emblemàtics, com el Camp Nou i la Sagrada Família, i també que s'inclogui més personal més enllà del de la sanitat pública, com els professionals de prevenció de riscos laborals i el de les mútues d'accidents.

Per ara, però, la vacunació se centra en els professionals dels col·lectius essencials, com farmacèutics, fisioterapeutes, bombers, mossos d'esquadra, serveis d'emergències i funcionaris de presons, que han començat a rebre la vacuna d'AstraZeneca aquesta setmana; així com també en les persones de risc, com les que tenen patologies oncològiques, que rebran les primeres dosis de Pfizer o Moderna a finals de la setmana que ve.

Mentre no es pugui vacunar la població general, doncs, caldran restriccions socials i de mobilitat per aturar la propagació del virus. Ramentol ha dit, amb tot, que hi ha "cert marge" per mirar de flexibilitzar les restriccions al comerç en la pròxima revisió de les mesures si es manté la baixada dels indicadors, i ha insinuat que un dels sectors que podrien començar a obrir és el dels centres comercials, que porten 153 dies tancats. "Lògicament, ho posarem sobre la taula", ha dit, perquè els indicadors estan millorant, fins i tot més ràpid del que es preveia.

Amb tot, Ramentol ha rebaixat expectatives a l'hora de flexibilitzar el toc de queda, perquè és una de les restriccions més "efectives" i "bastant més sostenible que el tancament d'un sector en concret", i també de cara a la Setmana Santa, com ja va fer uns dies el govern espanyol. "Serà forçosament diferent, perquè com menys mobilitat hi hagi millor", ha afirmat.

Molta incertesa epidemiològica

Tot i que Catalunya no ha aconseguit sortir de la zona de perill, sí que està abaixant tots els indicadors epidemiològics. La corba dels contagis recula des de fa tres setmanes perquè s'està reduint la transmissió i a hores d'ara s’estan diagnosticant 426 positius cada 100.000 habitants. Quan baixa la incidència del virus, baixen tots els indicadors. "Estem millorant, això és una realitat que es deu a les mesures de contenció", afirma l'investigador del grup de recerca en biologia computacional (BIOCOM-SC) de la UPC, Daniel López.

La tercera onada del coronavirus, doncs, va perdent força a Catalunya, però també hi ha molta incertesa sobre el seu comportament en el futur més immediat. Ramentol ha insistit en la cautela per "l'amenaça" de la variant britànica, que ja representa un de cada cinc contagis al país –un terç a Girona– i en les pròximes setmanes s’espera que substitueixi l’original, la detectada per primer cop a Wuhan. "Seria molt mala notícia que la disminució de la corba es convertís de sobte en un creixement per la transcendència de variants més ràpides. Suposaria una quarta onada i, per tant, un allargament de les conseqüències socioeconòmiques", ja que s'hauria de tornar a aturar el país, segons López.

El secretari general de Salut també ha recordat que la baixada a les UCI és "exasperadament lenta": encara hi ha 666 malalts crítics de covid i 2.389 a planta, i els professionals sanitaris insisteixen que un repunt dels contagis ara faria inviable l’atenció de la resta de malalties, incloses les urgents com els atacs de cor, els ictus o els traumatismes. López planteja que cal esperar uns dies per observar si l'efecte del relaxament de les restriccions d'aquesta setmana "minva la velocitat" de la baixada de la corba. "Està clar que cal allargar les mesures actuals tant com sigui possible. Ara no podem tornar a parlar de desescalada, seria el tercer cop que repetim l'error", assegura López, que afegeix: "Cal ser pacients i prudents".

A Catalunya moren cada dia una seixantena de persones a causa del covid. Aquesta setmana s’ha superat el llindar de les 20.000 víctimes mortals reportades per les funeràries i, malgrat que s’ha aconseguit baixar del mig miler de defuncions setmanals, encara més de 400 persones perden la vida cada setmana per complicacions causades pel virus. Només en els primers dos mesos de l'any han mort 2.536 persones. "Sabem que la mortalitat pot trigar vint dies a baixar des que fan efecte les restriccions. Això és una raó de més per mantenir les restriccions, perquè són xifres altíssimes", explica López.

Un 12% menys de proves

Les dades epidemiològiques que millor permeten monitorar l’evolució de l’epidèmia consoliden per ara la seva baixada. La taxa de contagi o R segueix per sota de l’1 des de fa tres setmanes i ja se situa entorn al 0,81. Aquest indicador mesura la velocitat de reproducció del virus en els últims 7 dies i, per tant, calcula quantes infeccions noves es poden generar de mitjana a partir d’un sol cas. A hores d’ara, de cada 100 contagis se’n generen 81 infeccions noves i, per tant, moltes de les cadenes de transmissió s’estan tallant. És a dir, no tothom contagiat està propagant el virus. 

També el risc de rebrot va de baixada. Anomenat realment índex de creixement exponencial, aquesta dada ofereix una molt bona descripció del que es viu en un territori i permet interpretar els senyal d’alerta en el monitoreig de l'epidèmia. És a dir, si en els pròxims dies la corba es frenarà, s'aturarà o es dispararà. Amb les condicions actuals, res fa pensar que hi haurà un augment sobtat de nous casos els 14 dies que venen.

Entre el 2 i el 8 de febrer s’han notificat més de 13.600 contagis (1.900 diaris de mitjana) i l’atenció primària ja està rebent menys demanda de malalts covid. De fet, a tot el país s’estan fent un 12% menys de proves que la setmana passada i fins a un 24% menys que la setmana del 19 al 25 de gener. A més, la taxa de positivitat (el total de PCR i tests d’antígens fets que revelen si hi ha infecció) ja se situa entorn al 5,5%. La caiguda és encara més gran si es comparen valors absoluts: fa un mes es registraven gairebé el doble de positius setmanals, uns 23.500, que suposaven el 7% respecte al total de proves fetes.