La vacunació dels professionals sanitaris amb Pfizer ha alentit la dels més grans de 80 anys

Argimon defensa l'estratègia de Salut tot i que només s'ha administrat la primera dosi al 30% de la gent gran

Un home gran vacunant-se de covid a un CAP de Castelldefels.

BarcelonaCatalunya és una de les comunitats autònomes amb menys percentatge de població de més de 80 anys vacunada: només un 30% ha rebut la primera dosi i únicament la meitat d'aquestes persones (14%) han rebut la segona, segons fonts governamentals. Són dades que no inclouen la gent gran que viu en residències, prop de 60.000 persones que ja estan vacunades, però altres territoris com Astúries o Andalusia ja tenen una taxa de cobertura vacunal que s'enfila al 86% i al 56%, respectivament, en aquest grup de més edat.

La lectura que en fa el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, és de priorització: l'aposta de Catalunya ha estat blindar les 1.040 residències catalanes i tots els centres sanitaris per generar els primers espais immunes. "Hem seguit una estratègia d'encapsulament", ha definit, ja que no només s'han immunitzat els usuaris i els treballadors de geriàtrics o el personal sanitari, sinó també altres treballadors que freqüentaven aquests centres.

"Tot el que és personal no sanitari però que entra i surt cada dia de l'entorn residencial i de centres sanitaris es va vacunar. Volíem crear aquest microcosmos on ja hi ha una immunitat de grup i hem tingut uns resultats francament bons en residències i centres sanitaris", ha apuntat el secretari, que ha subratllat l'èxit de la vacunació per tallar nous brots a l'interior d'hospitals i geriàtrics.

En aquests entorns s'ha fet servir especialment Pfizer, la primera vacuna que va arribar i la que s'entrega amb més regularitat. Però ara també és l'única que pot administrar-se als majors de 80 anys, ja que AstraZeneca té límit d'edat (només pot posar-se a menors de 65 anys) i Moderna pràcticament no envia dosis. A més, les vacunes de Moderna no es poden traslladar un cop s'han descongelat perquè podrien fer-se malbé i cal centralitzar-les en espais que disposin de congeladors a -20 graus centígrads, eminentment hospitals, per reduir al mínim el moviment dels vials.

L'última dada revelada per Salut, a principis de mes, ja constatava que un 80,2% dels sanitaris que treballen en hospitals i atenció primària han rebut com a mínim una dosi de Pfizer, independentment de la seva edat. Així, les segones dosis als professionals sanitaris, molts d'ells joves, han alentit el procés de vacunació de la gent gran que viu a casa. "Però insisteixo: a mitjans de maig tindrem les dues dosis administrades als més grans de 80 anys”, ha afirmat Argimon.

De fet, el secretari ha defensat l'estratègia del Govern i ha destacat que, a diferència de la resta de comunitats autònomes, Catalunya fa setmanes que vacuna un altre segment de població molt fràgil amb Moderna malgrat l'escassetat de dosis: malalts trasplantats, oncològics (amb tumors sòlids) i pacients en tractament de diàlisi. “A totes les comunitats hi arriben un nombre de dosis proporcional a la seva població, i vacuna que arriba, vacuna que s’administra”, ha afirmat Argimon.

183.000 dosis de les tres vacunes

Les previsions per als pròxims dies plantegen que Catalunya rebrà com a mínim unes 183.000 dosis de les tres vacunes disponibles en els dies que venen i fins a la setmana que ve: 104.000 de Pfizer, 62.000 de Moderna i, com a mínim, 17.000 d’AstraZeneca. Bona part, però, continuaran destinant-se a segones dosis. Per exemple, Moderna enviarà 62.000 dosis la setmana que ve, però 42.000 d’aquestes (aproximadament el 70%) s'hauran de gastar segur en segones dosis. De les 20.000 dosis restants, 10.000 es posaran únicament als hospitals i a persones amb malalties neurodegeneratives, amb càncer, trasplantats i en tractament de diàlisi.

"Les altres 10.000 [vacunes] es guardaran a la nevera com a reserva per posar la segona dosi a aquestes persones, ja que les remeses de Moderna són força inconsistents”, ha explicat Argimon. És a dir, que només una petita part de la remesa (10.000) servirà per continuar avançant en la immunització, ja que el gran gruix de preparats s'utilitzaran per completar pautes vacunals.

Pel que fa a les vacunes de Pfizer, les que s'entreguen amb més regularitat, n’han d’arribar 104.000 la setmana que ve. La setmana següent, la del 5 a l'11 d'abril, s'espera que n'arribin 194.000 més. D’AstraZeneca, Salut espera rebre demà divendres unes 17.000 dosis més, després que, de les 62.000 que havien d’arribar diumenge, la farmacèutica anglosueca només en lliurés 15.000. “I després caldrà veure quan es recuperen aquestes 30.000 restants”, ha admès Argimon.

AstraZeneca no enviarà dosis fins al 5 d'abril

Amb tot, AstraZeneca ha tornat a retallar els enviaments i ja no només haurà d'enviar-ne 30.000 vacunes pendents, sinó que les 148.000 dosis previstes per a la setmana que ve no arribaran, com a mínim, fins al 5 d'abril. N'ha informat la consellera de Salut, Alba Vergés, a les xarxes socials, en què ha qualificat el retard de "vergonya". L'entrega s'endarrerirà fins després de Setmana Santa i, a més, es desconeix la quantitat exacta de dosis que es lliuraran. En total, doncs, AstraZeneca deurà 178.000 vacunes.

Fonts governamentals neguen que aquest revés afecti les cites que s'han programat per a la setmana que ve, ja que es van ofertar d'acord amb les 120.000 guardades. El problema, subratllen, és que la setmana que ve no podran obrir una nova tongada de citacions, cosa que suposarà un nou entrebanc en la vacunació.

stats