La vacuna redueix de manera "clara i contundent" les morts i hospitalitzacions dels usuaris de residències

L'efecte de la vacunació, engegada oficialment el 27 de desembre, ja es nota de manera “clara i contundent” en el segment de població que viu a les residències catalanes. Han baixat de manera nítida les defuncions, així com també el nombre d’hospitalitzacions i d’ingressos a les UCI, justament allà on la pandèmia ha fet més mal des del principi: la gent gran, molta amb patologia prèvia, que viu en un entorn d’alta interacció social. Així ho afirma Clara Prats, del Grup de Recerca en Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOMSC). Les dades, que formen part de l’estudi epidemiològic que aquest grup elabora periòdicament per a la Comissió Europea, detecta caigudes de prop del 50%.

Tant a la segona onada com a la tercera, explica Clara Prats, coordinadora de l’estudi, la mortalitat a les residències ha oscil·lat entre el 30% i el 40%. A partir del 4 de gener els gràfics mostren una davallada “molt significativa” que redueix la xifra fins al 15% a finals de mes i que, en aquests moments, “és probable que sigui al voltant del 10%”. Passa el mateix amb les hospitalitzacions dels residents, que han passat del 8% al 4% i, en percentatges similars de reducció, amb els ingressos a les UCI. “Només la vacunació pot explicar aquesta davallada tan important”, assegura: “La mortalitat general en persones de més de 80 anys ha estat gairebé deu vegades més que la mitjana”. “Vacunar els més grans de 70 anys hauria de ser un objectiu essencial”, reclama, sempre que “hi hagi les vacunes”.

Des del gener s’estan reduint tots els indicadors per les mesures de contenció implementades, explica: “El que veiem és que a les residències baixen el doble que entre la població general”. Aquesta dada es fa més clara a partir del moment en què almenys el 70% dels residents han rebut la primera dosi: “L’efecte és molt nítid”. La vacuna podria haver frenat també la transmissió i, per tant, l’aparició de més casos positius: “Podríem dir que hi ha menys casos, però no tenim prou informació per afirmar-ho rotundament”. Això fa que siguin més prudents respecte a aquesta dada.

L’estudi s’ha fet únicament amb les dades extretes de residències catalanes. “És l’únic territori que dona accés a tota la informació”, diu Prats, en contraposició amb el que passa en altres llocs de la Península, on són “més limitades”. La falta de dades impedeix de fer una radiografia més completa, com demana la Comissió Europea. Tot i això, en un estudi previ lliurat aquesta mateixa setmana BIOCOMS detalla l’evolució de la pandèmia des del març del 2020 fins al gener a partir dels quatre grans indicadors: mortalitat, ingressos a l'UCI, hospitalitzacions i nombre total de casos. L’anàlisi estadística s’ha fet per a tot Espanya per a franges d’edat amb dades oficials de l’Instituto de Salud Carlos III.

Les gràfiques mostren clarament que la mortalitat es concentra en les persones més grans de 80 anys, i van baixant progressivament en les franges inferiors. Les que continuen en nivell de risc són les de 70 a 80 anys i de 60 a 70 anys. “L’edat és un dels factors de risc principals”, detalla Prats. Les hospitalitzacions i els ingressos a l'UCI mostren proporcions semblants. Respecte als casos positius, s’observa que els adults joves de 20 a 29 anys han sigut “motors de la pandèmia”. Es tracta del grup amb més interacció social i on es detecten més asimptomàtics.