Vacances i accés a un tractament mèdic per a infants saharauis a Catalunya

GironaDe viure als camps de refugiats de d'Esmara, al desert del Sàhara Occidental, a passar l'estiu en un centre d'educació especial a Girona. Aquest és el canvi radical que han viscut set nens i nenes d'entre 6 i 12 anys que durant l'any viuen en campaments àrids en condicions infrahumanes i que, aquest juliol i agost, passen dos mesos de colònies en una escola adaptada del barri gironí de Palau. Tenen discapacitat auditiva i visual, una dificultat afegida que, si bé no els resta autonomia, encara els fa més hostil la vida als poblats de refugiats, on se'ls rebutja per ser diferents i on és gairebé impossible aconseguir unes ulleres o una revisió d'oïda. En la seva estada a Catalunya reben una atenció especial i solucions mèdiques a les seves necessitats.

Aquesta oportunitat és possible gràcies al projecte Wani Bik, que neix de l'Associació Catalana d'Amics del Poble Saharaui (ACAPS), una ONG que cada estiu busca famílies d'acollida per a infants del Sàhara amb l'objectiu que puguin passar les vacances en pau, rebent una bona alimentació i fent activitats de lleure. A més d'aquesta xarxa d'acollida, l'ACAPS de Girona també vol donar empara als nens amb diversitat funcional, que igualment es mereixen poder sortir dels camps durant l'estiu, per això aquest any ha organitzat el casal especial de Palau.

Una de les impulsores del Wani Bik és la Hanna, una jove catalana d'origen saharaui que de petita venia a passar els estius amb una família d'acollida i que fa tretze anys va fer el pas de traslladar-se definitivament a Catalunya: "No em sentia d'aquí ni del Sàhara, i arran d'aquest projecte tinc una enorme sensació de plenitud", explica. I continua: "Aquests nens tenen la necessitat de rebre amor i jo tinc la necessitat de donar amor al Sàhara". En àrab hassania, Wani Bik vol dir afecte o amor.

A la casa de colònies, on mengen i dormen cada dia els set nens, hi treballen set monitors de lleure voluntaris que roten cada setmana i dues coordinadores fixes. També conviu amb ells una monitora saharaui, que coneix la llengua nadiua i que, com que els nens no tenen nocions de català i castellà, ajuda la resta de vetlladors en la comunicació. Igualment, s'entenen amb signes, gestos i parlant a poc a poc. A més, després d'un mes a Catalunya, els nens ja diuen paraules com gràcies, demà, piscina o se saben trossos de la lletra de cançons en català.

Piscina, tallers o excursions: "Tot està molt bé"

Cada setmana fan jocs de taula, tallers de ball, música, pintura o sortides a la platja, el riu, la piscina, a museus o activitats d'aventura. El dijous al vespre, a més, s'acostumen a trobar amb les famílies gironines que acullen nens saharauis i juguen junts al Parc del Migdia. Estan habituats a sobreviure amb tan poc que ara tot els sembla tan diferent i hospitalari que els costa destacar una cosa positiva per sobre de la resta. "Tot està molt bé: els monitors, els amics, les habitacions, el menjar, les activitats, la música", diu l'Azza, de 12 anys, en la seva llengua. I a la pregunta de si tenen ganes de tornar l'estiu vinent, tots exclamen que sí entre aplaudiments. Després posen música, s'engalanen amb mocadors i ballen en cercle sense vergonya acompanyats dels monitors.

Abans d'arribar a Girona no es coneixien entre ells i ara estan encantats de la trobada. "Aquesta experiència els converteix en més que amics, ara són com germans", explica la Fàtima, monitora saharaui, que prepara un te dolcíssim a tota hora: "És tradició oferir-ne a tothom i tenim una dita que diu que el te és amarg com la vida, dolç com l’amor i suau com la mort”, explica.

Reivindicació política

La Míriam és una de les monitores que han passat per la casa de colònies de Palau. També té una discapacitat auditiva i viu el projecte amb un sentiment especial: "Per a mi, com a persona amb discapacitat, té tot el sentit del món poder fer alguna cosa per millorar la vida d'aquests infants". Gràcies als contactes i l'esforç de tot l'equip, els monitors han aconseguit, per exemple, el conveni amb una empresa que resol problemes auditius perquè els faciliti sis audiòfons per als nens. L'Anna és una altra monitora que es va apuntar el projecte amb moltes ganes d'ajudar: "És una experiència i un repte molt enriquidor per generar una convivència agradable, superar les dificultats de la llengua, prendre responsabilitat i entendre el que necessiten aquests infants", defensa.

Una altra part important del projecte és crear comunitat i donar a conèixer a Catalunya la difícil situació dels assentaments de refugiats del Sàhara, al sud d'Algèria, que es van crear per culpa de la guerra del Marroc contra el Front Polisario. "Aquests camps cada vegada estan més destinats a l'oblit, i que els infants vinguin aquí també és una manera de conscienciar totes les persones que s'interessen pel projecte de la dura realitat del Sàhara", conclou la Hanna.

Ara els queda poc més d'una setmana abans d'acabar el casal i tornar al Sàhara. I, només de pensar-hi, nens i monitors comparteixen que serà un moment molt trist, però alhora molt il·lusionant per continuar fent créixer el projecte i retrobar-se l'estiu que ve.