El Camp Nou, el punt més insegur per a les dones

BarcelonaEl Camp Nou, que les guies turístiques de Barcelona inclouen com a imprescindible –de fet, el seu museu és el més visitat de la ciutat–, és, per contra, un punt clarament a evitar per a moltes veïnes de les Corts. Com ho és també el tram de mig quilòmetre per Carles III entre la plaça Maria Cristina i Mejía Lequerica. Així, fins a 67 ubicacions “poc segures”, ja sigui per un paisatge hostil o un paisanatge agressiu. Convocades pel grup Cortsenques Dissidents, mig centenar de dones del districte d’entre 17 i 64 anys van analitzar, debatre i posar en comú quins són els trams que eviten, ja sigui de nit, quan van soles o amb amigues.

La iniciativa va sorgir al voltant dels actes del 8-M i “busca una resposta i una proposta política” per a la planificació urbanística i dels usos que es destinen als carrers i les places, explica l’Ester, una de les cortsenques que prefereix no donar el cognom per reforçar la idea de col·lectiu. En definitiva, fer visible la por i la incomoditat que senten una part dels residents en un districte de classe mitjana i estadísticament amb poca criminalitat com és les Corts.

“És un barri amb molta vida comercial diürna, però quan es fa fosc hi ha moltes zones que queden desèrtiques”, argumenta l’Ester, de 25 anys, que admet que el grup s’ha d’“ultrajustificar” perquè sovint la reacció amb què es troba és “que no n'hi ha per a tant”. Subratlla que els voltants de l’estadi del FC Barcelona són el paradigma de com un equipament utilitzat només en dies –sobretot nits– concrets pot arribar a ser un tràngol per a les dones. De fet, indica que és el punt que més consens va aixecar en el debat entre dones. En aquest sentit, l’activista feminista explica que paradoxalment també és un territori inhòspit quan hi ha partit i els carrers van plens. “És l’epicentre de la testosterona”, il·lustra la jove per perfilar el públic que molesta les dones assetjant-les verbalment, majoritàriament homes, amb grans dosis d’alcohol al cos. 

Hi ha solució? Aplicar a l’urbanisme la perspectiva de gènere i entendre que “una ciutat segura per a les dones ho és per a tothom”, afirma Marta Fonseca, una de les sòcies del Col·lectiu Punt 6, una cooperativa de dones professionals que advoquen per dissenyar unes ciutats més inclusives a partir de metodologies pròpies, a nivell quantitatiu, participatiu i qualitatiu. En aquest cas, l’estadi és l’exemple de “l’apropiació de l’espai per part dels homes” i, en conseqüència, la inseguretat sentida obliga a “fer-se un mapa mental” de trajectes diferents “en funció de si és de dia o de nit”. 

Els factors que fan que es passi per un carrer o no són diversos, exposa l’arquitecta: la il·luminació, el manteniment de la via pública, la senyalització per trobar fàcilment els itineraris o qüestions com les connexions o els horaris i les freqüències de pas del transport públic. També la configuració i la longitud de les façanes, i els racons que “no deixen veure però sí ser vistes”. 

Trajecte segur

En el fons, es tracta de “fer ciutats feministes”, un concepte que es tradueix, segons Fonseca, en posar al mateix nivell les esferes de la vida productiva del treball remunerat –la que ocupa l’espai central i ha configurat l’urbanisme tradicional–, la reproductiva –de les tasques domèstiques i treball de cura–, la de participació política i la de l’esfera personal. “L’urbanisme pot ajudar a empoderar les dones, a donar respostes a les seves necessitats”, apunta.

Dins d’aquest empoderament, les Cortesenques Dissidents han posat en marxa un grup de Telegram en què la setantena de membres informa la resta que inicia un trajecte en el qual se sent poc segura. “És una manera de sentir-te acompanyada, de saber que si al cap d'una estona no dones senyals es posaran en alerta”, diu l’Ester. “L’autogestió és la solució perquè el sistema no ens dona resposta”.