La UPF, líder en generació de coneixement a l'Estat per vuitè any seguit

BarcelonaUna setmana després que la UPF se situés entre les 50 millors universitats del món amb menys de 50 anys d'antiguitat, la Universitat Pompeu Fabra torna a ser notícia, aquest cop per encapçalar en solitari l'U-Ranking, que ordena els centres espanyols pel que fa a rendiment docent i d'investigació i innovació. En termes de generació de coneixement, la Pompeu lidera el llistat, mentre que les universitats privades despunten en resultats docents i inserció laboral.

En la vuitena edició d'aquest rànquing, elaborat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) i la Fundació BBVA, la UPF se situa en primer lloc i ho fa per vuitè any consecutiu. La classificació té en compte 20 indicadors, com el nombre d'alumnes per professor, el pressupost per alumne, les taxes d'abandonament i èxit, les notes de tall, els estudiants estrangers que atreu, les patents i les tesis doctorals, entre molts d'altres, que es corregeixen tenint en compte l'efecte de la mida de les 70 universitats que s'han estudiat per fer-les comparables entre si.

Així doncs, si la UPF té un índex d'1,5 –despunta sobretot en els indicadors d'investigació i innovació–, quatre universitats empaten al segon lloc, dues de les quals són catalanes: la Universidad Carlos III de Madrid, la Universitat Autònoma de Barcelona i les politècniques de Catalunya i de València obtenen un 1,4. Això significa que les cinc universitats espanyoles més ben posicionades en el rànquing són públiques. El primer centre privat que apareix al llistat és la Universitat de Navarra, que, amb 1,3 punts, se situa en tercer lloc, juntament amb la Universitat de Barcelona, la Rovira i Virgili de Tarragona, l'Autònoma de Madrid i la Universitat de Cantàbria.

El sistema català, un 18% per sobre la mitjana

El rànquing evidencia notables disparitats a nivell autonòmic. Catalunya, Cantàbria, Navarra, el País Valencià, la Rioja i Madrid tenen sistemes universitaris més productius, amb nivells de rendiment superiors al conjunt d'Espanya. Segons l'informe, el sistema universitari "més potent" és el català, amb un índex de rendiment un 18% per sobre de la mitjana espanyola. De fet, la diferència de rendiment entre el sistema català i el de Castella-la Manxa és de 38 punts percentuals.

Una de les novetats de l'informe és que analitza la inserció laboral dels universitaris. I conclou que les universitats privades, en general, tenen millors resultats d'inserció que les públiques l'any després de la graduació dels estudiants, tot i que la diferència es va diluint amb el pas del temps. Les diferències en termes d'ocupabilitat s'expliquen perquè a les privades hi ha una atenció més personalitzada, xarxes d'exalumnes més "denses i actives", concentració de l'oferta en títols on hi ha més sortides perquè, en no ser un servei públic, no necessàriament han d'atendre totes les branques de coneixement i una "extracció social més alta de les famílies" dels estudiants, segons recull l'estudi.

L'informe també conclou que les cinc titulacions amb millor inserció són medicina, podologia, òptica i optometria, farmàcia i infermeria, que pertanyen a l'àrea de salut, en la qual són "notables" les fortaleses de les universitats públiques. En canvi, tanquen aquesta classificació els estudis de turisme, gestió i administració pública i belles arts.