La UPF en bloc dona suport a Mas-Colell

BarcelonaUna carta oberta signada per 190 professors i investigadors de la Universitat Pompeu Fabra lamenta l’acusació del Tribunal de Comptes a Andreu Mas-Colell i Albert Carreras, tots dos vinculats a aquesta institució, i que qualifiquen “d’extremadament injusta”. El suport dels signants se suma al dels 34 premis Nobel d’economia que han signat una carta en termes similars i a la iniciativa empresa des de la plataforma Change.org, on milers d’investigadors reclamen que decaigui l’acció del Tribunal i destaquen l’honorabilitat de Mas-Colell, que està considerat un dels pares de la microeconomia mundial, “un tractor de la ciència” a nivell europeu i creador de l’actual sistema català de recerca.

L’enorme quantitat de suports rebuts té a veure, sobretot, amb la seva llarga i exitosa carrera acadèmica i com a investigador, més que no pas amb la seva trajectòria política al capdavant del departament d’Economia de la Generalitat al darrer govern d’Artur Mas en època de retallades dràstiques imposades des de Madrid. En canvi, la seva etapa com a conseller d’Universitats i Recerca (2000-2003) és recordada per científics i docents com la del “salt qualitatiu” que posaria Catalunya al mapa internacional de la ciència.

Mas-Colell tornava a finals dels anys 90 dels Estats Units, on havia exercit els darrers 20 anys com a catedràtic d’economia a la Universitat de Harvard. Venia amb la missió de posar en marxa la Universitat Pompeu Fabra. Posteriorment va acceptar entrar al govern de Jordi Pujol per fer-se càrrec de les universitats i impulsar la recerca. Mentrestant, va deixar aparcades les seves investigacions sobre microeconomia i teoria de jocs, àmbits en els quals ja era considerat un referent mundial. Sense que ningú no ho imaginés en aquells moments, Mas-Colell posaria les bases d’un “sistema exitós”, segons Joan Guinovart, director fundador de l’IRB Barcelona. “ICREA i els instituts de recerca serien els dos grans pilars” del sistema català, assegura.

Àlex Arenas, professor ICREA de la Universitat Rovira i Virgili, hi coincideix. “ICREA reconeix talent local i internacional i en limita la pèrdua”, diu. La institució, recorda, permet incorporar al sistema investigadors consolidats a l’esfera internacional i promou talent jove. Tots dos enriqueixen i “fan competitius” centres de recerca i universitats catalanes. “Han contribuït a situar Catalunya a l’elit mundial” en algunes disciplines.

Autonomia i flexibilitat

L’altre gran pilar són els centres de recerca dotats de flexibilitat i autonomia financera. IRB, ICFO, CRG, BSC i molts altres neixen en aquell moment. “El suport a la qualitat i a l’excel·lència amb aspiració global eren idees innovadores que només la reputació de Mas-Colell van fer possibles”, explica Luís Torner, director de l’ICFO. “La transformació de mentalitat que ha viscut el sistema català no hauria estat possible”, considera. ICREA i els centres de recerca es van veure complementats per dos grans equipaments científics, el sincrotró Alba i el superordinador Mare Nostrum, tots dos amb participació estatal.

Després de conseller d’Economia, Mas-Colell va exercir com a secretari general de l’European Research Council, la principal institució de ciència d’excel·lència europea, i va fundar la Barcelona School of Economics, entitat de referència mundial en ciències econòmiques. “Mas-Colell va demostrar com es pot fer innovació radical i exitosa des de l’administració pública”, afirma Arcadi Navarro, director de la Fundació Pasqual Maragall.