Les universitats han de tornar el sou que van descomptar als investigadors María Zambrano per pagar la seguretat social

BarcelonaÍntegra. Aquesta és la paraula que faltava en la convocatòria del programa de captació de talent internacional María Zambrano i que va fer que el miler d’investigadors arribats a universitats d'arreu d'Espanya es trobessin que el sou que rebrien cada mes seria exactament la meitat del promès un cop instal·lats a l'Estat. En la redacció d'aquest programa d'ajuts es fixaven 4.000 euros bruts mensuals per investigador, però es donava llibertat absoluta a les universitats perquè establissin la relació laboral que consideressin amb ells. La immensa majoria van optar per fer contractes en què descomptaven la quota patronal empresarial, els diners que paga l’empresari a la seguretat social per a atur, Fogasa i formació, dels diners que Castells havia anunciat com a part de les nòmines. El resultat és que el salari que rebien els recercadors era un 32% menor respecte del promès –dels 4.000 euros, en van acabar rebent 2.200 nets–, la qual cosa va empènyer alguns investigadors a portar el cas als tribunals. Ara el Tribunal Suprem els ha donat la raó.

La crida per atorgar els ajuts del programa María Zambrano va ser un èxit i se'n van adjudicar 1.103 a tot Espanya. Molts d'ells havien renunciat a posicions i nòmines molt més elevades a l'estranger. Aviat, però, alguns van adonar-se que hi havia coses que grinyolaven. Per exemple, el fet que es descomptés una quota empresarial del seu sou. Molts dels investigadors van considerar que aquell moviment era il·legal i van portar el cas als jutjats, que van acabar dictaminant a favor seu. Tot i que les universitats van recórrer el cas, finalment el Tribunal Suprem acaba de dictar novament en favor dels científics. Així, la sentència definitiva estableix que les universitats no podien descomptar la quota patronal del sou dels investigadors i que els hi ha de retornar. Això suposa que cada centre haurà de pagar uns 1.000 euros per treballador i mes.

Quim Salvi, rector de la Universitat de Girona i president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), considera que hi ha hagut un "malentès". Explica que, quan es rep una convocatòria de finançament, s'inclou tota la despesa associada a la plaça. "Totes les universitats catalanes ho vam entendre de la mateixa manera i així ho hem aplicat. I el ministeri no ens ha dit pas el contrari", defensa.

"M’agradava, però no arribàvem a finals de mes"

La majoria dels Zambrano van descobrir que el seu sou es veia reduït a la meitat al cobrar la primera nòmina. La situació, amb aquest sou, es va fer per a molts d'ells insostenible. És el cas de l’enginyer electrònic peruà Renzo Fabián, de 40 anys, investigador en energies renovables, que es va vendre la casa al Brasil, va deixar una feina fixa i va traslladar-se amb la dona i el fill a Barcelona per treballar a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). "La feina m’agradava, però no arribàvem a finals de mes ni fent grans esforços. No tenia cap sentit. Barcelona és una ciutat cara i 2.200 és un sou just", explica Fabián, que ara gaudeix d’una posició permanent com a investigador als Països Baixos.