ENSENYAMENT

Universitats catalanes: líders a l’Estat, però poc visibles al món

La internacionalització i aturar la fuga de talents, alguns dels reptes pendents del sistema universitari

Universitats catalanes: líders a l’Estat, però poc visibles al món
Núria Martínez
15/05/2016
3 min

BarcelonaLíders a Espanya, però amb poc paper a nivell mundial. Aquesta és la situació en què estan actualment les universitats catalanes, que han vist com millorava el seu posicionament en els últims anys de manera exponencial, però que encara tenen camí per recórrer si volen jugar a la Champions del món. “A curt termini no aconseguirem que les universitats catalanes siguin el Barça, però sí que estem en condicions de convertir-nos en les millors d’Europa”, apunta el president de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), Josep Joan Moreso, que afegeix que els campus catalans cada vegada tenen més paper en el mapa global.

Segons el rànquing QS World University -un dels més prestigiosos a escala mundial-, la Universitat de Barcelona (UB) se situa a la posició 166, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a la 190 i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) a la 295. La situació millora en un dels rànquings més prestigiosos d’àmbit europeu, el Times Higher Education, que situa la UAB a la posició 70, la UPF a la 80 i la UB a la 86. “Al món hi ha més de 20.000 universitats, els centres catalans formen part de l’1% millor”, celebra Moreso, que opina que per escalar posicions s’hauria d’apostar per la internacionalització.

“Cal que apostem per internacionalitzar els graus i per augmentar la mobilitat dels nostres alumnes”, assegura el president de l’AQU, que afirma que caldria que la meitat dels estudiants fessin part dels estudis en centres d’arreu del món. A més, defensa que caldria que les universitats estiguessin obertes als professors de tot el món. “Som les menys tancades d’Espanya, però podríem ser molt més competitives si tinguéssim un sistema de selecció de professorat menys rígid”, expressa Moreso. És el mateix que opina Josep Maria Vilalta, secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), que creu que cal una inversió en capital humà i en talent, perquè una universitat “és bona i està ben posicionada quan té professors de primer nivell”, apunta.

“Pèrdua d’una generació”

“Actualment no podem contractar personal nou per culpa del dèficit públic i ens trobem que tenim joves molt ben preparats que han fet un màster i un doctorat, però que no es poden inserir a les nostres universitats”, lamenta. A més, argumenta que no s’estan creant places noves i, consegüentment, molts investigadors han de marxar a l’estranger.

“Estem així des de l’inici de la crisi i ens pot portar a la pèrdua d’una generació de capital humà”, denuncia el secretari executiu de l’ACUP. Per revertir aquesta situació, Vilalta assegura que caldria augmentar el pressupost de les universitats catalanes. “Si observem el pressupost de les 20 millors universitats del món veurem que és molt superior al de les catalanes”, diu, però afegeix que l’eficiència del sistema català és molt elevada. “La relació entre la inversió i el que publiquen les nostres universitats a les revistes científiques és d’una eficiència brutal”, reivindica.

Mentre que a escala mundial les universitats catalanes no formen part del top 100, a escala estatal es catapulten als primers llocs en els diferents rànquings publicats en els últims temps. Aquesta setmana la Fundación Conocimiento y Desarrollo (CYD) ha publicat un rànquing que recollia que la UPF, la UAB i la UB eren les primeres d’Espanya. Al mes de març la llista sobre el sistema universitari espanyol (SUE) de l’U-Ranking posicionava la UPF, la UAB i la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC) als primers llocs. “L’element clau que tenim a Catalunya i que ens diferencia de les universitats espanyoles és que el nostre sistema universitari és compacte i que la competició és col·laborativa”, defensa el director general d’Universitats, Josep Pallarès, que afegeix que és una aposta que s’ha portat a terme des de fa 20 anys.

En aquest sentit, argumenta que tots els governs, fossin del color que fossin, han treballat en aquesta línia. “Les universitats que tenim avui en dia no són fruit de la improvisació, sinó que són el resultat de molt d’esforç i planificació”, reivindica. Un exemple és -segons Pallarès- el programa Icrea, que potencia l’atracció de talent.

Referents en recerca i docència

Un altre dels punts forts de les universitats catalanes és la qualitat del professorat i dels investigadors. “L’alt nivell de la recerca i la docència és la nostra marca”, expressa el director general d’Universitats, que recorda que s’ha sigut capaç “d’atraure bons professors”. En la mateixa línia, Vilalta explica que les universitats catalanes són “molt joves” i que en els últims 25 anys s’ha fet “un salt espectacular”.

“Actualment les nostres universitats publiquen en moltes revistes científiques i apareixen en diferents projectes internacionals”, afirma, i afegeix que, “dins el que permet el sistema espanyol, s’ha aconseguit ser àgils i trencar amb la rigidesa establerta”. Un cop detectades les fortaleses i debilitats, la millora futura passa indefectiblement per Europa.

stats