La universitat no és lloc per a professors joves

BarcelonaNo és cap secret que al personal jove universitari li costa incorporar-se al sistema amb les condicions d’abans de la crisi. Un exemple és el Marc -nom fictici-, que amb 32 anys es veu “abocat” a marxar a l’estranger si vol treballar com a docent o investigador. “Vaig acabar la tesi al gener i la intenció era poder treballar en qualsevol universitat de l’Estat, però ara l’opció més plausible que tinc si vull guanyar un sou digne és marxar a l’estranger”, apunta.

El Marc es va llicenciar en història de l’art amb 22 anys i al cap de dos anys va obtenir el diploma d’estudis avançats (DEA). Després va fer la tesi en art medieval i va seguir amb la beca predoctoral. Finalment va continuar la recerca sense ajudes. En un bany de realisme, el Marc assegura que la situació en què es troba ara no “és cap sorpresa” perquè sabia on es ficava. No obstant això, un cop ha arribat aquí, assegura que ha tingut una sensació de “frustració” absoluta. “Són tants anys dedicant-me al mateix que pràcticament és l’únic que sé fer”, diu, i afegeix que durant tota la seva vida laboral “només” s’ha dedicat a la recerca. Consegüentment, denuncia que s’ha format durant “molts anys” i tot aquest esforç “no desembocarà enlloc”. El del Marc no és un cas aïllat. Segons l’informe El professorat universitari a Catalunya, que va presentar ahir l’Observatori del Sistema Universitari (OSU), la presència del personal docent i investigador (PDI) de menys de 30 anys ha disminuït un 50% en els últims 10 anys als centres públics catalans.

Si bé el curs 2004-2005 era del 5%, el 2014-2015 va a passar a ser del 2,5%. El percentatge de PDI d’entre 30 i 39 anys també ha disminuït. Ha passat del 25,1% al 19,5%, una forta davallada. Contràriament, la plantilla d’entre 50 i més de 60 anys augmenta considerablement.

“Una de les dades més preocupants dels últims 10 anys és la reducció de la incorporació de personal jove, tant els que fan doctorats com postdoctorats”, apunta la membre de l’Observatori i professora de matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Vera Sacristán, que alerta d’un “ gap generacional” a les universitats. Per aquest motiu, es mostra preocupada per una possible “falta d’innovació” i perquè no s’incorporin “noves metodologies docents”. “La conseqüència que no s’incorpori personal jove és l’envelliment de la plantilla, i en algunes àrees el recanvi generacional no ens ha de preocupar per al dia de demà, sinó per avui mateix”, defensa Sacristán.

Més precari que fa 10 anys

L’envelliment del personal, però, no és l’únic motiu de preocupació de l’Observatori del Sistema Universitari. Segons l’informe, actualment el sistema és “més precari que fa 10 anys”. N’és un exemple el descens en les plantilles a partir del 2010. Pel que fa al personal a temps complet, s’ha produït un descens del 23% en cinc anys.

L’informe també alerta que el gruix de les plantilles ja no està constituït per professorat funcionari, que passa del 52% al 37% en l’última dècada. També constata que, mentre que en el curs 2004-2005 el 54% de la plantilla era estable, el 2014-2015 ho és el 49%. “Es tracta d’una precarització progressiva causada per la disminució d’efectius i per l’increment de la temporalitat”, apunta l’autora de l’estudi i professora d’economia de la Universitat Autònoma de Barcelona Paula Veciana, que assegura que és un fenomen que passa en totes les universitats catalanes.

Una altra de les situacions que denuncia l’informe és la retribució del professorat universitari català, que assegura que és “a nivells dels anys 80”, si es descompta la inflació. Segons l’estudi, un catedràtic d’universitat cobrava l’any 1988 entre 25.000 i 30.000 euros de mitjana. L’any passat percebia prop de 80.000 euros, que, segons l’Observatori, equival a uns 30.000 euros del 1988.

En el marc de la fira de Liverpool, a mitjans de setembre el secretari d’Universitats i Recerca, Arcadi Navarro, va explicar que el sistema català vol fer “un nou salt endavant”. “Volem canviar Catalunya i canviar a millor i avançar encara més en el nostre sistema d’educació superior i de recerca”, va apuntar. Per fer-ho, va reivindicar la necessitat de “tenir un estat independent que s’alliberi de les cotilles” que marquen les polítiques que s’impulsen des de l’Estat en matèria d’estructura i governança de les institucions i de regulacions fiscals”. Més enllà dels hipotètics escenaris polítics, una cosa es desprèn de l’informe: actualment la universitat no és lloc per a professors joves.