Quan a la universitat s’aprèn a crear nous òrgans per al cos humà

BarcelonaTrencar la imatge tradicional d’una classe universitària, amb el professor impartint una classe magistral i els alumnes prenent apunts. Explotar al màxim la creativitat dels universitaris. Convertir l’escola en un centre de creació i potenciar el disseny com a element transformador. Descobrir noves vocacions o àrees d’interès entre l’alumnat. Amb tots aquests objectius, l’escola universitària de disseny i enginyeria Elisava va celebrar fa uns dies la 19a marató creativa internacional, en què els 400 estudiants de l’escola participen en tallers que converteixen el centre en un laboratori del disseny durant tres dies. Unes propostes liderades per professors de fora del centre que van del prototipatge d’instal·lacions espacials a l’exploració de nous materials o els usos de la tecnologia cíborg.

El workshop sobre cíborgs ha cridat especialment l’atenció dels alumnes. L’objectiu del taller és dissenyar i crear nous sentits i òrgans que permetin sentir coses que el cos humà no pot percebre per si sol. Per fer-ho, tenen l’ajuda de membres de Transpecies Society, una associació que dona veu a les identitats no humanes i promou l’autodisseny del cos. En forma part Manel Muñol, un jove que porta implantat un aparell capaç de percebre els canvis de pressió atmosfèrica i sentir al cos, a través de vibracions, quan s’acosta una borrasca o un anticicló. Amb el seu guiatge, els alumnes han explorat els límits del cos per crear òrgans que percebin sentits no humans.

Han inventat un nou sentit que capta l’activitat lunar que afecta les marees de la badia de Fundy, al Canadà, a través d’una espina lunar que recorre l’esquena i que, via internet, trasllada amb punts de calor l’estat de les marees. Més exemples: un dispositiu que s’implanta al cos i vibra segons la intensitat de les ones electromagnètiques de les xarxes wifi que capta o un collaret que percep els nivells de toxicitat de l’entorn i s’infla simulant l’asfíxia que suposa la contaminació per al cos humà.

Els usos del disseny i l’enginyeria

“Busquem que els alumnes percebin que poden treballar en molts entorns i des de molts punts de vista, que s’exposin fora de la zona de confort”, explica Albert Fuster, director acadèmic d’Elisava. “Volem trencar amb la idea que la carrera forma els alumnes per a un entorn concret i fer veure que el disseny i l’enginyeria tenen aplicabilitats molt diverses”, afirma.

Una d’aquestes funcions és remoure consciències. Per fer-ho, els professors Nicole Vindel i Gaston Lisak proposen un taller per fabricar tòtems que expliquin la societat actual a les generacions futures. “Si d’aquí milers d’anys es trobessin aquests tòtems, haurien d’explicar el nostre món actual”, relaten els professors. Així, van proposar als alumnes analitzar la societat d’avui i fixar-se en coses concretes del dia a dia per representar en pocs metres quadrats un tòtem que pugui ser un símbol en el futur. Un dels que més impacta és una torre de llaunes buides de cervesa. N’hi ha 222, que és el consum mitjà per persona a Espanya cada any. “Volien representar que la cultura etílica està plenament normalitzada al nostre país”, asseguren els professors.

No és l’únic tòtem amb un missatge de crítica social al darrere: n’han fet un amb una gran peixera vertical, i a dins hi ha ampolles de plàstic, de vidre, papers, brutícia. “Són els nostres fòssils, el que hi hauria si d’aquí milions d’anys es fes un tall a terra”, expliquen.

Per al centre, la marató també és una experiència per “caçar talent” i connectar persones i perfils interessats en noves àrees emergents, com el disseny del menjar. Lotte Meeuwissen ha impartit un workshop vinculat a Rocambolesc, la gelateria de Jordi Roca. “Ha estat un experiment perquè a vegades menjar és molt abstracte i hem après que en realitat el context és molt important”, diu, reflexionant sobre “la història que hi ha darrere de cada gelat” i la “inspiració que suposen les olors i les aromes”. Una setmana dedicada a la creació per trencar rutines universitàries i portar al límit la creativitat dels alumnes.