La Unió Europea posa límits als biocombustibles

BarcelonaEuropa mantindrà l'aposta pels biocombustibles, però amb condicions. El canvi normatiu posarà un límit a la producció dels biocarburants que provenen de les terres de cultiu. Moltes entitats ecologistes i ONGs han denunciat repetidament que els biocombustibles generats a partir de conreus -que provoquen menys emissions de CO- són una de les causes de la fam al món, així com de l'increment del preu dels aliments. Brussel·les ha decidit revisar-ne l'actuació.

Quins canvis es proposen?Límit d'un 5% a biocombustibles fabricats amb cultius alimentaris

La Comissió Europea planteja disminuir la participació dels biocombustibles produïts a partir de conreus alimentaris -anomenats de primera generació - en el conjunt d'energies renovables utilitzades a la Unió Europea. L'objectiu comunitari és que el 2020 el 10% de l'energia del transport sigui d'origen renovable. La Comissió vol limitar a un 5% la contribució dels biocombustibles de primera generació a aquest objectiu. Paral·lelament, vol afavorir l'ús dels de segona i tercera generació. Aquests últims no es produeixen a partir de conreus alimentaris, sinó de restes agrícoles, residus municipals o altres tipus de conreus. L'executiu comunitari pretén que els subministradors de biocombustible i els estats informin sobre si el procés de producció dels biocarburants ha comportat canvis en l'ús del sòl.

També ha anunciat que situarà en un 60% el nivell mínim de reducció d'emissions en els processos de producció dels biocarburants que es facin en instal·lacions noves. Per a després del 2020, Brussel·les ha advertit que només rebran suport financer els biocombustibles que redueixin substancialment les emissions de gasos d'efecte hivernacle i no es produeixin a partir de conreus alimentaris. Aplicar aquestes exigències comportarà la modificació de dues directives: la d'energies renovables (2009) i la de qualitat dels combustibles (1998).

Per què s'actua ara?Es vinculen els biocombustibles a l'increment del cost dels aliments

Es pren aquesta decisió per prendre una posició clara en el debat mundial sobre aquest tema. Un 3% de la terra cultivable del planeta es dedica a biocombustibles, i a la Unió Europea la xifra és del 2%. Per petits que puguin semblar aquests percentatges, han generat una gran polèmica batejada com a Food versus fuel . El nucli del debat és el canvi d'ús de la terra en molts indrets del planeta que ha portat a substituir els conreus d'aliments pels destinats a biocombustibles.

Moltes organitzacions ecologistes i ONGs han denunciat que aquest procés ha malmès hàbitats i ha perjudicat la biodiversitat, amb la tala indiscriminada de boscos per obtenir noves terres de conreu. I l'han identificat com a responsable de l'augment del cost dels aliments. Però no només els ecologistes: el mateix Banc Mundial ha sostingut que els biocombustibles van ser la causa de l'increment de preus del 70% que es va produir en el sector alimentari entre el 2002 i el 2008, un increment que va arribar al màxim els anys 2007 i 2008, en l'anomenada crisi dels preus dels aliments . Els factors que fan influir en aquesta última crisi van ser múltiples. Si bé una bona part dels analistes van esmentar els biocombustibles entre aquests factors, no es van posar d'acord a atribuir-los el mateix grau d'incidència. Un informe de l'OCDE va negar que fossin la causa més important de la crisi.

Al setembre la Unió Europea va rebre un toc d'atenció de l'ONG Oxfam. L'organització va publicar un informe que relacionava l'avidesa europea pels biocombustibles amb la fam i la pobresa al món. L'informe aportava exemples de països com el Paraguai i Indonèsia, proveïdors de biodièsel a Europa, on la producció d'aquest recurs estaria vinculada a abusos ecològics i vulneracions de drets. Aquestes opinions han influït a Brussel·les, però les mesures que proposa ara l'executiu comunitari es basen en la recerca que el mateix executiu havia impulsat des del 2008. La Comissió va arribar a la conclusió que els canvis en l'ús de la terra deguts a la pressió dels conreus de biocombustibles redueixen els estalvis en les emissions que comporten aquests carburants.

Què pretén Europa?Creu que contaminarà menys i reduirà la factura energètica

La Unió Europea manté l'objectiu estratègic d'obtenir el 20% del total de l'energia de fonts renovables el 2020, i els biocombustibles ho són. El sector del transport té una destacada responsabilitat en les emissions de gasos d'efecte hivernacle, que també es volen disminuir en l'horitzó del 2020. En aquesta data la penetració en el mercat dels vehicles híbrids i elèctrics haurà augmentat, però no seran majoritaris. L'aviació i la navegació són els dos altres àmbits en què s'espera incorporar massivament els biocombustibles.

Una altra prioritat estratègica és la necessitat de garantir la seguretat del proveïment energètic. La Unió Europea compra a fora més del 80% del petroli que consumeix. En canvi, un 83% dels biocombustibles que fa servir es produeixen en territori europeu, segons dades del 2010. El comissari d'Energia, Günther Oettinger, ha subratllat que la proposta "evitarà moltes emissions i reduirà la factura de les importacions de combustible". L'expresident del think tank nord-americà de la sostenibilitat Worldwatch Institute, Christopher Flavin, ha dit que la qüestió no és saber si els biocarburants tindran un paper important en el transport global sinó a quin preu ho faran. Per Flavin, la prioritat ha de ser que aquesta indústria "sigui sostenible". I això implica "que els problemes associats als combustibles fòssils no siguin substituïts per uns altres que portin a una fallida social i ecològica".