Societat27/03/2020

Canvi d'hora: 60 minuts menys de confinament però més impacte psicològic

Els experts adverteixen que aquest any ens pot costar més adaptar-nos als nous horaris

Maria Vergés
i Maria Vergés

BarcelonaUna setmana després de l'arribada de la primavera és el moment d'agafar els rellotges i avançar-los una hora. L'horari d'estiu començarà la matinada d'aquest diumenge 29 de març, quan a les 2.00 h passaran a ser les 3.00 h. El canvi d'hora arriba en ple estat d'alarma i després de 15 dies de confinament. Avançar el rellotge una hora ens robarà 60 minuts de son aquest cap de setmana, però la bona notícia és que això també suposa una hora menys d'estar tancats a casa.

El 2018 es va fer una consulta ciutadana a la Unió Europea en què van participar 4,6 milions de ciutadans. Un 80% van votar a favor d'abolir el canvi d'hora que es fa dues vegades l'any. Arran d'aquests resultats, el 26 de març del 2019 el Parlament Europeu va aprovar abolir aquest canvi de cara al 2021 i va instar tots els governs estatals a decidir amb quin horari es volen quedar. Les tres opcions que es preveuen són les següents: mantenir-se tot l'any en horari d'estiu, mantenir-se tot l'any en horari d'hivern o mantenir l'hora solar, que en el cas dels països de l'Europa Occidental (Espanya, Bèlgica, els Països Baixos, França i Luxemburg) correspon a l'horari del meridià de Greenwich.

Cargando
No hay anuncios

Diego Redolar, doctor en neurociències i professor de neuropsicologia a la UOC, diu que l'impacte del canvi d'hora en el nostre cervell és tan petit que no es posiciona "ni a favor ni en contra d'aquesta política". Marta Calderero, doctora en psicologia de la salut, opina el mateix, però prefereix posicionar-s'hi a favor, al·legant que a nivell psicològic és millor mantenir el mateix horari durant tot l'any, especialment per les persones més vulnerables que tenen algun trastorn.

La Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI), una iniciativa que busca posar les polítiques del temps a l'agenda política internacional, defensa, en el cas de Catalunya i Espanya, mantenir l'horari d'hivern tot l'any o recuperar l'hora que ens pertoca geogràficament. Marta Junqué, coordinadora de la BTUI, explica que aquestes dues opcions són les més saludables i sostenibles, perquè ens permeten mantenir un horari social més similar a l'horari solar. Segons diversos estudis de la cronobiologia, mantenir l'horari d'hivern tot l'any tindria set beneficis en la salut: millor salut cardíaca, menys sobrepès, menys incidència de càncer, reducció del consum d'alcohol i tabac, millores en salut mental, més productivitat escolar i laboral i millor son.

Cargando
No hay anuncios

L'inconvenient de l'horari d'estiu és que hi ha un desfasament encara més gran entre l'hora solar i l'hora social, cosa que afecta el nostre rellotge biològic. Així doncs, a l'hivern el sol no sortiria fins a les 9.15 h del matí i "aniríem tots com zombis a l'escola i a treballar", afirma Junqué. Seguint aquesta línia, Calderero reconeix que "molts estudis observen que quan es produeix el canvi a l'horari d'estiu les persones tendim a dormir entre 40 i 60 minuts menys".

Estalvi energètic

Des de la BTUI creuen que suprimir el canvi d'horari i mantenir-nos en el d'hivern ens ajudaria des d'un punt de vista de salut i d'estalvi energètic. Adaptar-se a l'horari solar és més sostenible, ja que "no cal encendre tant el llum ni la calefacció", reconeix Junqué, i afegeix que "en un moment d'emergència climàtica l'horari d'estiu va en contra d'un planeta més verd i sostenible".

Cargando
No hay anuncios

A favor o en contra del canvi d'hora, el que és innegable és que, aquest any, el canvi a l'horari d'estiu el viurem en confinament. Els estudis estimen que el cos humà triga un dia a reajustar el seu rellotge biològic després d'un canvi d'una hora, però els experts reconeixen que a tots ens pot costar més adaptar-nos davant d'aquesta situació excepcional. La llum solar i les nostres rutines ajuden el cervell a regular els ritmes del cos. "En confinament aquestes rutines es dissolen o desapareixen, cosa que agreuja els efectes del canvi d'hora de diumenge", reconeix Redolar. Calderero assenyala l'impacte psicològic que pot suposar l'augment d'hores de llum al dia i l'impossibilitat de sortir al carrer. "Ens arribaran pensaments negatius de tot el que podríem estar fent i no podem fer", i això pot afectar el nostre estat d'ànim. Aquest any ens costarà més del normal adaptar-nos al canvi d'horari, però consola saber que tindrem una hora menys de confinament.