Ultimàtum de l'Ajuntament per salvar el Gimnàs Social Sant Pau del Raval
El consistori fa una última oferta de 9,5 milions per evitar el desallotjament de l'equipament i en descarta d'entrada l'expropiació
BarcelonaLa negociació per salvar, de nou, el Gimnàs Social Sant Pau del Raval té una data límit: el 30 d'abril, que és quan està previst que s'executi el desnonament. I, de moment, després de descartar per motius tècnics diferents propostes, les dues parts que conversen, Ajuntament i propietat, continuen enrocades en els termes econòmics. Després de fer la seva taxació, el govern municipal ha formalitzat una oferta de prop de 9,5 milions d'euros per adquirir la finca de la ronda Sant Pau 46, mantenir el gimnàs i fer-hi habitatge públic. Una oferta que, segons el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, "és bona, a preu de mercat", i que la propietat s'hauria d'avenir a acceptar per evitar un desenllaç que ningú no vol. La pilota, insisteix, és ara a l'altra teulada: "És el moment de decidir".
Però la propietat, la família Samaranch-Viñas, ha fet la seva pròpia taxació de l'espai i assegura que el preu de la finca és de 14 milions d'euros. Ara ha de donar una resposta consensuada –són set germans i no tots estan convençuts de vendre– a l'última oferta del consistori, que defensa que no la pot apujar ni un euro perquè s'ha d'ajustar als preus de referència. L'expropiació, que implicaria haver de demostrar que el projecte previst només es pot fer en aquest espai, no entra, d'entrada, en els plans del govern municipal.
Des de la cooperativa que gestiona aquest gimnàs tan singular de la ciutat, que ara està funcionant com a equipament d'emergència per donar resposta a la crisi del covid repartint àpats i roba als més necessitats –un contracte que acaba amb la fi de l'estat d'alarma–, Ernest Morera considera que l'oferta del consistori és "bona", que "demostra que s'aposta per salvar el gimnàs" i que ara "qui té un problema" és la propietat. Fa uns dies el mateix gimnàs anunciava una denúncia contra el consistori per haver concedit a la família la llicència d'activitat que feia quasi dos anys que esperaven per tirar endavant el seu projecte immobiliari a la finca, on hi preveuen fins a 48 pisos –estarien exemptes de la norma que obliga a reservar el 30% a habitatge social perquè van demanar el certificat d'aprofitament urbanístic abans–. Per poder començar obres, però, els falta encara la llicència d'enderroc.
Opcions intermèdies
Abans d'entrar en aquest caixa o faixa de la negociació, s'han descartat opcions intermèdies, com la proposta de la propietat perquè el consistori comprés la piscina –la més antiga de la ciutat que encara es manté en funcionament– i aixequés el gimnàs a la finca del darrere, que és municipal, al carrer Reina Amàlia, 10. Un espai que s'hauria evidenciat que és massa petit per al projecte. També s'ha descartat la proposta que l'Ajuntament comprés només la planta baixa i el soterrani de l'edifici per mantenir-hi el gimnàs, una operació que, segons fonts pròximes a la negociació, tenia un cost d'uns 1,5 milions d'euros, però que va topar amb la negativa de la propietat a permetre que els usuaris del gimnàs entressin a l'equipament per la ronda Sant Pau, que és per on s'accedirà als nous habitatges: es demanava que ho fessin per carrer del darrere i això feia impossible també obrir la necessària sortida d'emergències a l'altra banda.
Si el desnonament anés endavant, el consistori està convençut que caldria buscar un emplaçament alternatiu per al gimnàs, cosa que no es preveu senzilla. Els responsables de l'espai es neguen en rotund a aquesta opció perquè apunten que en lloc més aconseguirien la "màgia" de poder tenir la barreja d'usuaris vulnerables –els que no paguen per accedir al gimnàs i les dutxes– amb persones amb més recursos econòmics. Això, asseguren, ho dona el fet de ser al Raval però a tocar de Sant Antoni. "En un altre lloc no tindríem aquesta capacitat de barreja", defensa Morera.
Altres voluntaris del gimnàs, com Santi González, són mes crítics amb el paper de Barcelona en Comú en tota la negociació. Assegura que si s'ha arribat fins a aquest extrem, amb la data del desnonament a tocar, és perquè el govern municipal "no ha fet els deures" i no ha protegit abans un espai com l'antiga casa fàbrica on hi ha el Sant Pau. I apunta a l'expropiació com la via "necessària" si la propietat no ven. El temps per a la negociació expira d'aquí 20 dies.