Ultimàtum als legionaris perquè marxin de Sant Andreu

BarcelonaLa Germandat d'Antics Cavallers Legionaris de Barcelona no té cap intenció d'abandonar el solar públic que ocupa des del 2013 a les antigues casernes de Sant Andreu si no rep una generosa indemnització. Així ho va fer saber al Consorci de la Zona Franca (CZF) quan, el gener del 2020, els va enviar un burofax per demanar-los que marxessin. A canvi que fessin la maletes, el CZF els va oferir 12.500 euros però aquesta entitat militarista els va rebutjar. Segons fonts pròximes a la negociació, els legionaris al·leguen que hi han fet una inversió de 18.000 euros i que no marxaran per menys. Davant la falta d'acord i gràcies a la pressió constant de l'Ajuntament de Barcelona, el CFZ ha decidit enviar-los un requeriment (entre aquesta setmana i la vinent) per donar-los deu dies per marxar. Si no ho fan, els denunciarà i demanarà al jutge una ordre de desnonament. Els legionaris no han volgut parlar amb l'ARA, tot i la insistència, però tot fa pensar que tornaran a ignorar el requeriment i que l'única manera d'aconseguir que marxin serà amb un desnonament.

El CZF és un òrgan format pel govern de l'Estat i l'Ajuntament de Barcelona. Encara que el seu president sigui sempre l'alcalde de la ciutat, qui realment controla el consorci és el delegat especial que nomena l'Estat. L'any 2013, durant el govern del PP, va cedir a tres entitats de legionaris un terreny de 5.000 metres quadrats al districte de Sant Andreu. "Els legionaris no ens paguen cap renda, però ens mantenen el terreny i tenen el compromís d'entregar-nos-el quan sigui necessari", va defensar el 2016 l'aleshores delegat especial del CZF, Jordi Cornet, quan l'Ajuntament de Barcelona va mostrar el seu rebuig per la polèmica cessió. Les associacions de Sant Andreu, el districte i el mateix Ajuntament s'han oposat sempre a la presència dels legionaris en aquest espai, que ha servit de lloc de trobada per a entitats d'extrema dreta, però tots els seus precs sempre topaven amb el consorci, que és qui té l'última paraula.

Quan Pedro Sánchez va guanyar la moció de censura l'any 2018, el govern de l'Estat va designar el socialista Pere Navarro com a delegat del CZF i tothom va pensar que als legionaris se'ls acabaria aquest privilegi. Tres anys i mig després, però, s'ha avançat molt poc i els legionaris encara segueixen passejant el Crist de la Bona Mort cada diumenge i fent desfilades militars. A més dels Antics Cavallers, l'any 2013 el consorci també va cedir un espai a la Germandat Provincial de Sergents Provisionals de Barcelona i a l'Associació de Cavallers Invàlids i Mutilats Militars d'Espanya. Aquestes dues entitats sí que han acceptat una indemnització de 9.400 euros cadascuna per abandonar els terrenys.

Responsabilitat del Consorci

L'Ajuntament ha pressionat durant tot aquest temps perquè el consorci fes fora els legionaris. Un dels capítols més importants d'aquest pols se celebra el 29 d'abril del 2021 quan, en una reunió de la junta de compensació de l'òrgan, el Consorci "es compromet al lliurament de la parcel·la lliure i expedita i, si s'escau, interposarà les accions legals pertinents". Tot i aclarir per escrit, segons ha pogut consultar l'ARA, que és el CZF qui ha de fer marxar els legionaris, nou mesos després aquest òrgan encara no els ha denunciat. La regidora de Sant Andreu, Lucía Marín, considera una "anomalia absoluta" que se cedís aquest espai "a una entitat de militars franquistes i que es fes d'esquena als veïns". Acabar amb aquesta situació "intolerable", segons Marín, "ha estat una prioritat per l'Ajuntament". El president de l'Associació de Veïns de Sant Andreu, Santi Serra, també s'ha oposat des del principi a la presència dels legionaris i denuncia que les seves desfilades militars han comportat problemes al barri, entre altres coses perquè són al costat de l'Escola Eulàlia Bota.

Habitatges lliures i de protecció

Un cop el CZF hagi fet fora els legionaris, segons l'acord, també haurà d'enderrocar tots els edificis dels terrenys i entregarà el solar a Adif, l'administrador d'infraestructures de l'Estat, que hi aixecarà habitatges de lliure mercat i alguns de protecció, segons fonts municipals. El projecte de transformació de les antigues casernes també comprèn la construcció d'habitatges públics (per a gent gran i joves), així com una escola bressol. També hi ha prevista la construcció d'un tanatori, en uns terrenys que l'empresa Mèmora va comprar al CZF. La funerària ocuparà 558 metres quadrats i la resta del solar que va adquirir (4.500 metres més) la cedirà a l'Ajuntament.