Les UCI de l’educació, l’últim recurs abans del fracàs escolar

BarcelonaTots els hospitals tenen un servei d’UCI, les unitats de cures intensives on es tracten els pacients més crítics i que necessiten més supervisió. En educació, aquest servei també existeix: els alumnes d’ESO que veuen perillar la seva escolarització i tenen un risc elevat de fracàs escolar són atesos a les UEC, unitats d’escolarització compartida. “Som l’últim recurs. Som a l’educació el que la UCI és a la sanitat”, afirma Neus Cerdà, de l’UEC Bon Port, a Barcelona. Un recurs educatiu que el Govern externalitza -la gestió depèn de fundacions i empreses privades- per atendre, en grups reduïts, els alumnes de 3r i 4t d’ESO inadaptats que no assoleixen els objectius acadèmics als instituts. Per a 1.700 nois i noies, les UEC són l’última oportunitat abans de tirar la tovallola i abandonar els estudis.

A les UEC hi arriben alumnes “disruptius, que no segueixen el ritme de les classes a l’institut, que desconcentren la resta de la classe i impedeixen que els altres alumnes puguin continuar”, explica Cerdà. Alguns tenen trastorns com el TDAH però, estiguin diagnosticats o no, la majoria manifesten un “rebuig brutal” a l’institut, poques expectatives i una autoestima nul·la. “Són bombes de rellotgeria”, afegeix la directora de la UEC Bon Port. Perquè no dinamitin el funcionament normal d’una classe, i després d’haver esgotat tots els recursos dels centres ordinaris, se’ls treu de classe i se’ls deriva a una UEC. Tot i que a nivell administratiu formen part de l’institut de procedència, és a la UEC on acaben fent classe en grups reduïts i amb adaptacions curriculars individualitzades.

Assignatures i tallers

A les UEC fan les assignatures troncals i també tallers com jardineria, fusteria o cuina, que els serveixin d’orientació laboral. Tot i l’atenció personalitzada, l’aterratge no és gens fàcil. “Una UEC és un calaix de sastre i un calaix desastre”, resumeix una extreballadora, que prefereix mantenir l’anonimat. Admet que concentrar “casuístiques molt complicades” en una única aula pot aguditzar els problemes dels nois. Amb aquest panorama, cada petit pas és un èxit per als alumnes i només l’assistència a classe ja és un triomf. “Les normes del joc canvien. Els absentistes venen perquè hi estan més a gust, hi ha un vincle més proper. Consideren la UEC una xarxa de seguretat on agafar-se”, explica Neus Cerdà. L’objectiu principal, doncs, no és que aquests alumnes es treguin l’ESO, sinó que s’adaptin a la societat, trobin alguna motivació i reforcin la seva autoestima. “Graduar-se és important, però ho és més guanyar en competències i en habilitats. Sempre els diem que els estudis són oportunitats, però que no per graduar-se seran millors persones”, apunten Cerdà i Hilario Ibáñez, professor de la UEC Bon Port.

Aquesta és una de les 81 unitats d’escolarització compartides que aquest curs hi ha en funcionament a Catalunya. Com la majoria, és privada. El departament d’Educació té nou convenis amb ajuntaments i la resta (72), amb fundacions i empreses privades, que reben diners públics per donar formació a aquests alumnes. Aquest model externalitzat desperta els recels del sector. “Són els alumnes amb qui hem fracassat en l’escolarització normal, amb els quals ens rendim, els més vulnerables”, afirma Manel Pulido, de CCOO. Des del sindicat van denunciar fa anys les condicions laborals dels treballadors de les UEC, que en la majoria de casos són educadors i cobren molt menys que un professor d’institut. “El sistema fracassa amb aquests alumnes. Els traiem de l’institut i els deixem en mans d’uns professionals amb pitjors condicions laborals”, denuncia Pulido. “Hi ha UECs que no demanen ni el nivell C de català ni el certificat d’aptitud pedagògica (CAP)”, afegeix l’extreballadora.

No hi ha un control dels diners

El sindicat també denuncia que privatitzar aquest servei no permet seguir el rastre dels diners públics que s’hi aboquen. “El departament sap que no s’està imposant cap control sobre les UEC”, afirma. De fet, la conselleria no ha pogut facilitar a l’ARA la inversió aquest curs. En tot cas, el portaveu de CCOO afirma que es tracta d’“alumnes en edat d’escolarització obligatòria i, per tant, el departament n’és el responsable”.

Aquesta falta de control converteix les UEC en un terreny adobat per a la precarietat. “He vist 16 nens en aules petitíssimes, fent classe en un pati de veïns d’un edifici o en barracons d’obra”, assegura Pulido. L’extreballadora, que té nou anys d’experiència en aquestes unitats, corrobora el desori: “He fet classe en un antic garatge i en una ala d’un institut de la Zona Franca que s’havia buidat per les males condicions. Eren locals deplorables”. Les crítiques també arriben des de les UEC mateix. “El departament no ens considera centres educatius i, per tant, no tenim accés als recursos pedagògics de la web de la conselleria. Tampoc tenim psicòlegs, i el temps treballat aquí no ens compta com a mèrit a les oposicions”, denuncia Neus Cerdà.

Les fonts consultades avisen que el nombre d’alumnes de les UEC podria disminuir detectant a temps els “refractaris al sistema educatiu”. La solució exigeix més recursos des d’infantil fins als instituts. “Amb més mitjans i menys ràtios a infantil i primària es podria treballar millor i evitar que molts casos arribin a la UEC”, apunta l’extreballadora. “El secret és reduir les ràtios a la xarxa ordinària”, reivindica. Des de CCOO, Manel Pulido també reclama “recursos suficients” des de P3 per atendre millor i a temps els casos més vulnerables.

Se senten “estigmatitzats”

Des de la UEC Bon Port també demanen reforçar els instituts. “Les UEC no són un bon sistema. Els instituts haurien de tenir més recursos per atendre’ls a dins, perquè un cop venen a la UEC és molt difícil que tornin a l’institut”, afirmen els educadors. I posen un exemple: els alumnes que es graduen en aquestes unitats se senten “estigmatitzats” i pregunten si al graduat escolar els sortirà que el títol se l’han tret a la UEC. L’any 2013 el Síndic de Greuges ja va renyar el departament d’Educació al constatar que “amb els recursos disponibles als centres d’ESO no és possible atendre adequadament les necessitats educatives” d’aquests alumnes. Educació diu que el 50% es treuen l’ESO, però totes les fonts sobre el terreny rebaixen aquesta xifra. A la UEC Bon Port, van graduar-se 3 dels 15 alumnes que tenien el curs passat.

“La UEC és un recurs que evidencia el fracàs del sistema educatiu”, resumeix l’extreballadora. Malgrat tot, és un salvavides per als alumnes més vulnerables, una esperança on agafar-se per seguir reduint la taxa de fracàs escolar: la d’Espanya (17,9%) és la més alta d’Europa.

Un servei externalitzat que atén 1.700 alumnes

Què són les UEC?

Les Unitats d’Escolarització Compartides (UEC) són un recurs educatiu on s’atenen alumnes d’ESO que no s’adapten als instituts (públics o concertats), tenen conductes violentes a classe o són absentistes. De manera excepcional, aquests alumnes segueixen (parcialment o totalment) els ensenyaments a la UEC, amb una atenció personalitzada i una adaptació curricular. A efectes acadèmics i administratius, l’alumne està matriculat a l’institut de procedència.

Quants alumnes?

El departament d’Educació diu que cada curs hi ha uns 1.700 alumnes a les UEC -un 80% són nois i un 20% noies- i que la meitat dels que cursen 4t obtenen el graduat, però els educadors de les UEC rebaixen la xifra. En principi, les UEC són un recurs temporal (per estar-hi uns mesos) i compartit amb l’institut (fan classe uns dies a la UEC i uns al centre), però a la pràctica hi ha alumnes que s’hi estan anys i només van a la UEC.

Qui les gestiona?

A Catalunya hi ha aquest curs 81 UEC en funcionament, de les quals només nou són públiques (el departament fa un conveni amb un ajuntament perquè gestioni el servei). La resta estan externalitzades a través de concursos públics a entitats privades, com fundacions o organismes religiosos. Les condicions laborals i el salari dels professors i educadors -contractats per l’entitat, no pel departament- varien en funció de l’empresa que gestiona la UEC.

Quants diners?

No hi ha pràcticament dades de quants diners s’inverteixen en l’escolarització dels alumnes a les UEC, perquè caldria buscar un per un els concursos públics convocats pel Govern. Quan l’ARA l’ha demanat, el departament d’Educació tampoc ha donat la xifra exacta de la inversió. De fet, les entitats i els sindicats reclamen que es controli i es faci un seguiment més exhaustiu de tots els diners públics que acaben gestionant empreses i fundacions privades.