Les UCI respiren i ja estan al 50% de la seva capacitat

BarcelonaLes mesures de protecció, bata impermeable, mascareta, ulleres, i la constant pregunta entre infermeres –"estàs neta?"– és la mateixa. Però aquest dimarts a la unitat de cures intensives de l'Hospital del Mar, on cau de ple la llum natural d'un dia de sol, el ritme i el to són molt diferents al dels pitjors dies de la pandèmia. On ara hi ha onze malalts greus amb covid-19 en una planta amb 18 llits (i 10 amb altres patologies en una altra), hi va arribar a haver 78 només amb coronavirus en el pitjor moment de la pandèmia, en una UCI ampliada a altres plantes. Extrapolat a Catalunya, on ara hi ha 273 ingressats greus amb coronavirus i 401 amb altres patologies, 674 en una capacitat ampliada a 1.226 llits d'UCI, el 6 d'abril n'hi havia 1.529 en un sistema sanitari a punt del col·lapse.

"No vam arribar a deixar ningú fora, però vam estar a prop d'arribar a aquest punt", respira alleujada Ana Zapatero, metgessa adjunta de l'UCI de l'hospital, que detalla que ja fa dies que no ingressa cap pacient greu amb covid-19 i que demà mateix faran el canvi per tal que l'UCI es dediqui a greus sense el coronavirus i aquests traslladar-los a una altra planta, en un pas cap a la normalitat. "Tornem a la tranquil·litat normal de l'UCI", diu la Gina, infermera, segons abans de donar la seva medicació a una pacient de 71 anys, que millora adequadament i aviat podrà sortir. Molt a prop, un home lluita per la seva vida. "Gairebé segur que no s'en surt", reconeix Zapatero.

Aquest és el dia a dia de l'UCI, tractar pacients que es debaten entre la vida i la mort en condicions extremes. "El que no era normal era aquell ritme i el que ens afegia pressió a tots plegats era la por a no poder tenir lloc per a tothom. Això i veure'ls patir i morir sense familiars", rememora Zapatero, que recorda que van arribar a plantejar-se fer servir durant hores respiradors manuals a pols (pensats per a uns minuts) davant la falta de ventiladors, que finalment van arribar. "No és el mateix atendre quatre pacients que 10 en un torn, pots afinar més", explica Francisco José Parrilla, també metge adjunt, concretant el canvi de ràtio per metge que van haver de suportar.

El Francisco José es pot permetre ara prendre's uns minuts per explicar davant l'ordinador la gràfica amb els verds i vermells que detalla l'evolució per hores de cada pacient pel que fa a la respiració, el ritme cardíac, la febre o les vegades que orina. La normalitat ha fet també que recuperin els torns de 7 hores, després de dos mesos alternant un dia sí i un dia no en torns de 12 hores que "eren més durs que una guàrdia de 24", aporta Jorge Rabelo, metge resident. Una altra cosa és parlar de vacances o dels dies extra que han acumulat. "Encara falta molt perquè pugui sentir-me còmode pensant en les vacances, però tinc moltes ganes dels dos dies seguits que tinc de festa a partir de demà, abans impensables i ara un caramelet, no veig l'hora de posar-me a veure pel·lícules infantils amb la meva filla", explica entre somriures el doctor Parrilla.

Tant ell, com la doctora Zapatero, com la infermera Gina Pi, com la Cristina, també infermera, coincideixen que van sentir por que tornessin a arribar pacients amb covid-19 quinze dies després de l'inici del desconfinament. "Però no ha passat", celebra la doctora Zapatero. La normalitat, a l'altre cantó de les parets de l'UCI, és gent corrent sense mascareta al passeig marítim de la ciutat. "Sí que vam sentir por, t'acostumes a venir amb els carrers deserts i un dia de sobte veus que s'omple de gent corrent", diu Zapatero. "Estaríem preparats, però l'energia no és la mateixa que quan va començar tot", afegeix. "No es tracta de no sortir a córrer, sinó d'evitar llocs concorreguts, no creiem que costi tant", diu el doctor Parrilla, que usa amb freqüència llenguatge bèl·lic i opina: "La gent no és conscient de les bombes que han caigut aquí dins".

A la seva nova normalitat hi hauran d'afegir les angoixes per tot el que han viscut: "Quan paro és quan em venen baixades fortes d'ànim pensant en tot el que hem viscut", diu Parrilla, i una psicòloga passa cada setmana per la unitat a veure com estan. I també altres nous problemes com els que descriu la Cristina: "Per a alguna gent sembla que hem passat de ser herois a tenir-nos por i penjar-nos un estigma per si els infectem".