Les UCI encaren la tardor: “Estem esgotats i en alerta”

BarcelonaA la unitat de cures intensives (UCI) de l’Hospital de la Vall d’Hebron hi regnava dimecres un silenci que no feia pensar que hi havia 13 pacients de covid-19 debatent-se entre la vida i la mort. Infermeres, metges, zeladors i personal de neteja entren i surten de les habitacions amb gest concentrat. Tothom sap què ha de fer. Set mesos després que els arribessin els primers malalts d’un virus aleshores desconegut i d’un pic pandèmic que ha sigut l’experiència professional més brutal de les seves vides, ja saben a què s’enfronten. “Tècnicament n’hem après molt i ja no tenim la por del principi, però no ens hem recuperat del sobreesforç de la primavera i ara hi ha molt de desànim. Veiem que això no s’acaba, de fet no ha parat mai”, explica la supervisora Pilar Girón. I afegeix: “Hem de trobar un equilibri entre exigir al personal la millor assistència possible i, alhora, cuidar-los”.

És un exemple que il·lustra com encaren els professionals sanitaris catalans la tardor: estan exhaustos i els pesa la incertesa del que pot passar. Si la pandèmia torna a colpejar fort, els aplaudiments als balcons no tindran el mateix efecte d’injecció de moral. El cansament físic i mental es barreja amb la impotència i amb la constatació que no poden abaixar la guàrdia. “No sabem fins quan es mantindran els ingressos graduals o si haurem de tornar a convertir el centre en un espai covid a l’hivern, que és just quan creix molt l’activitat per les malalties respiratòries”, resumeix la directora del servei de medicina intensiva del Parc Taulí, Ana Ochagavía. Aquest hospital va arribar a tenir 54 pacients intubats a l’abril, i ara només dos dels sis pacients ingressats estan greus.

Por a un nou desbordament

Els equips de medicina interna estan acostumats a tractar malalts molt crítics. Però fins i tot les infermeres més experimentades destaquen la virulència del covid-19: descompensen molt ràpid les constants i poden tombar la persona en qüestió d’hores. “Els malalts claudiquen de seguida, cal estar-hi molt a sobre”, reconeix Mercè López, infermera de l’UCI de la Vall d’Hebron.ç

Parla mentre recull una tauleta embolicada amb plàstic amb què han fet una videotrucada perquè la família d’un pacient el pugui veure. Per evitar contagis, no poden rebre visites presencials, tot i que hi ha excepcions. “Si veiem que estem arribant als moments finals de la vida, deixem que una o dues persones vinguin a acomiadar-se des de la porta de l’habitació”, explica Rocío Tabernero, adjunta de crítics de la Vall d’Hebron. Càmeres a les habitacions que s’arrengleren al voltant del control central i uns monitors on es veuen les constants ajuden els professionals a supervisar els malalts.

Avui els ingressats per covid tenen el mateix perfil que fa set mesos: una edat mitjana de 60 anys -tot i que també n’hi ha de la trentena i la setantena-, més homes que dones, sense patologies prèvies i amb uns quadres de pneumònia doble molt agressiva. Alguns estan sedats i intubats i d’altres sobreviuen només amb oxigen. “Ara arriben una mica abans, i alguns amb mascaretes d’alt flux aguanten sense una intervenció invasiva”, resumeix Ochagavía.

A l’espera d’un tractament específic, a tots els hospitals es fan servir els mateixos fàrmacs de manera estandarditzada. Ho constata Javier Tapia, subdirector mèdic de l’Hospital de Bellvitge: “Ara tenim molt clar com actua el virus, tenim protocols consensuats i sabem quins tractaments són més efectius: donem corticoides contra la inflamació, anticoagulants i remdesivir mentre donem suport ventilatori i esperem la recuperació”. Si bé els Estats Units van comprar tota la producció mundial d’aquest últim fàrmac, els hospitals grans encara en tenen estoc.

Els pacients de covid solen necessitar entre tres i quatre setmanes de tractament a l’UCI i una o dues més a planta. Si se n’han pogut sortir, necessiten rehabilitació per recuperar la musculatura i en molts casos pateixen greus seqüeles als pulmons. “Els pneumòlegs estan valorant si els pulmons queden fibròtics o si amb el temps es recuperen, cal un estudi a llarg termini”, apunta Ricard Ferrer, cap de l’UCI de la Vall d’Hebron. Alguns malalts també pateixen afectacions renals i s’han hagut de sotmetre a diàlisi.

Això sí, la cadència d’ingressos ara és més lenta. “Estem en un moment d’equilibri: tenim tants ingressos com altes i ho podem anar gestionant”, explica Xavier Nuvials, metge intensivista. “Si els malalts van arribant a poc a poc estem preparats físicament i psicològicament per atendre’ls”, apunta. “Però si passa com a Madrid, on estan desbordats, el cop és molt dur per a la moral dels equips. Estem atents i preparats però encarem la tardor amb precaució: una onada com la de la primavera seria molt complicada”, admet Nuvials.

Els professionals temen que els pitjors capítols i la càrrega assistencial es repeteixin. Al contrari del que va passar a la primera onada, ara no falten els equips de protecció individual (EPI). “En tenim reserves i en fem un ús molt racional, sabem que per molt que ara en tinguem no els hem de malgastar”, afirma Bet Gallart, coordinadora a la Vall d’Hebron del programa d’ECMO, que s’ocupa dels pacients més greus amb una complexa tècnica d’oxigenació extracorpòria.

El subdirector mèdic de Bellvitge no es cansa de repetir que la població no es pot relaxar. “Afrontem una època molt complicada perquè la grip i els refredats coexistiran amb el covid. Si la gent respecta les mesures de protecció ens evitarà molts problemes”.