Les UCI, encara molt plenes i en alerta per la variant britànica

GironaCatalunya enceta deu dies determinants per a l’evolució de la pandèmia. El nombre de nous contagis segueix a la baixa -en dues setmanes s’ha passat de més de 14.000 casos setmanals a 10.000-, però la velocitat de reproducció va a l’alça: de 0,88 a 1,03 en set dies, el que significa que cada 100 nous positius contagien 103 persones. Així mateix, ha tornat a créixer el percentatge de proves positives: de 4,30% a 5,30%, quan l’OMS marca que estar per sobre del 5% significa que no es fan prou proves. De fet, en 15 dies s’ha reduït un 30% el nombre de PCR i tests d’antígens realitzats: de 295.000 als 210.000 efectuats entre el 16 i el 22 de febrer. 

La dada més preocupant continua sent, però, l’ocupació dels llits de les UCI. La xifra manté la tendència a la baixa iniciada a principis de mes, però a data 25 de febrer hi havia encara prop d’un miler de persones en estat crític: 562 per covid i 427 per altres patologies. Abans de la pandèmia, a Catalunya, hi havia poc més de 600 llits crítics en total. "Si ara hi hagués un repunt de casos, els nous ingressos se sumarien als actuals i podríem arribar a xifres molt elevades que obligarien a desprogramar l'activitat assistencial no covid", ha alertat la consellera de Salut, Alba Vergés, en roda de premsa per anunciar el relaxament d’algunes mesures, com la reobertura dels centres comercials.

Sense models de referència

Amb el bagatge d'un any d'experiència, investigadors com els del grup Biocomsc de la UPC podien fer previsions de l’evolució que tindria la pandèmia a partir de diversos indicadors. Ara, però, hi juga un nou factor que altera els càlculs: la variant britànica, que és entre un 50% i un 70% més transmissible, i que Salut preveu que en deu o quinze dies sigui la predominant a Catalunya, després de setmanes en augment.

“Fins ara la variant que teníem la coneixíem bé, però amb la britànica anem una mica a cegues i és molt difícil predir escenaris”, ha admès la investigadora del grup Biocomsc Clara Prats. El motiu és que, de referència, només hi ha dos models de països on la mutació britànica hagi acabat substituint l’anterior. D’una banda, el Regne Unit i Portugal -on aquesta nova variant va provocar un efecte “explosiu” de nous positius- i d’una altra Dinamarca, que, de moment, està aconseguint contenir-ne el creixement malgrat que fa setmanes que està guanyant terreny. 

Ara bé, el govern danès ha aplicat mesures més serveres: al desembre va tancar les escoles i tota l’activitat econòmica no essencial, i tot just aquest febrer s'han relaxat algunes restriccions. No obstant això, instituts, universitats, gimnasos, teatres, cinemes i la restauració continuaran sense obrir fins a l’abril.

En canvi, a Catalunya, el predomini de la variant britànica coincidirà amb la reobertura d’algunes activitats. “Des del punt de vista epidemiològic no seria la millor idea relaxar mesures, però entenem que Salut ha d’intentar trobar un punt d’equilibri, perquè fa gairebé dos mesos que estem amb aquestes restriccions”, ha dit Prats, que ha recalcat que s’ha d’estar molt a l’aguait de les xifres de contagi. “Si aquesta reobertura fa que la variant s’expressi en plenitud, s’haurà de reaccionar de forma ràpida”, ha subratllat. 

Repunts a Tona, Moià i Terrassa

De fet, malgrat l’evolució dels nous positius a la baixa al conjunt del territori, algunes comarques presenten una situació molt preocupant i són, precisament, on més s’ha detectat la variant britànica. És el cas, per exemple, de la Vall d’Aran, on 22 de les 24 mostres seqüenciades al gener eren d'aquesta variant. La comarca va aconseguir reduir el nombre de casos a principis de febrer, però aquesta setmana s’han tornat a disparar i s’ha passat de 58 nous positius notificats en set dies a 89. A més, és el territori català amb el percentatge més alt de proves positives -un 15%- i amb la incidència acumulada més alta: 1.547 casos per cada 100.000 habitants. 

A més de l’Aran, també ha tornat a empitjorar la Cerdanya, que, en una setmana, ha passat de 18 nous contagis a 58. La majoria s’han detectat a Bellver de Cerdanya, que ha registrat un creixement exponencial en una setmana: de 2 nous casos a 43. Molt a prop, també presenta una evolució negativa Osona, que, tot i que va registrar un descens la primera setmana de febrer, ara ha tornat a créixer: de 422 positius setmanals a 488. El gran gruix s’han notificat a Vic (107) i Manlleu (73), però cal posar l’ull a Tona, que ha doblat els registres en set dies: de 26 nous positius a 53.

Així mateix, cal seguir de prop Moià -per l’augment de 5 contagis setmanals a 21- i Terrassa, que també ha incrementat les xifres: de 310 nous casos la darrera setmana a 426. 

Per contra, ha millorat els registres la Garrotxa, on la variant britànica va estar al darrere de part dels contagis, que es van desbocar especialment entre gener i febrer. Així, a pesar que és la segona comarca catalana amb la incidència acumulada més alta -789 casos per cada 100.000 habitants-, la xifra representa la meitat de la detectada a principis de mes.