"A l'UCI la mitjana d’edat dels malalts de covid-19 no arriba als 50 anys”

BarcelonaLa pandèmia ha sacsejat i transformat radicalment els centres sanitaris. L’equip sanitari de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona ha après moltíssim al llarg d’aquest mes de març. Va ser l’hospital que va atendre la primera víctima mortal, el dia 6 de març. "Aleshores era una situació complexa perquè era una malaltia nova, ara ho tenim bastant per la mà, podem valorar millor quins malalts poden tenir més complicacions, quins evolucionaran millor, quins respondran millor que els altres, hem fet una masterclass en 15 dies", diu Anna Carreras, pneumòloga i cap d’urgències de l’hospital. Ara, quan entra un malalt, li fan directament una placa. Segons el resultat, es fa una analítica. A partir d’aquí ja es tenen uns paràmetres sobre com podrà ser la seva evolució i el pacient en qüestió entra en un circuit o un altre. Carreras, però, no creu que a hores d’ara es pugui afirmar amb contundència que aquesta malaltia afecti més homes que dones o les persones grans: "Tenim 90 malalts a l'UCI i la mitjana d’edat és inferior als 50 anys, la majoria tenen entre 40 i 50 anys i escaig", assegura.

Transformació radical

Aquests dies l’hospital ha fet una metamorfosi completa. La biblioteca, el pati de llums, la sala on es feien els assajos... s’han transformat per acollir llits. "Hem fet com els xinesos –diu–. Hem duplicat i triplicat els espais perquè el problema fonamental són els malalts crítics". S’han enviat malalts a l’Institut Guttmann i als hotels, però el problema continua sent atendre els malalts amb més complexitat, que són els que no es poden derivar a altres llocs. L’Hospital Germans Trias i Pujol té 500 llits i en aquests moments hi ha 567 malalts ingressats amb covid-19 positiu. La notícia positiva és que la corba de nous casos s’ha aplanat però hi ha malalts que continuen empitjorant. "Abans entraven per la porta 10 o 12 crítics, ara són un o dos, però en tenim 20 d’ingressats que han empitjorat", explica. Aquesta metge, però, és optimista i plena d’energia: "Ens en sortirem", assegura. Carreras detalla com pràcticament tots els especialistes del centre sanitari han passat a formar part de l’equip d’urgències: "La resposta de l’hospital ha sigut fantàstica perquè ens hem reorganitzat, tenint el suport dels ginecòlegs, endocrins, oftalmòlegs..."

La capacitat d'inventiva de l'equip sanitari

Entre el personal hi ha reaccions de tot tipus: "Hi ha qui és incombustible, i que aquesta situació el posa enèrgic, li dona adrenalina, però hi ha qui té veritable pànic perquè té canalla, la dona embarassada o pares vivint a casa –explica Carreras–. Hem posat un equip de psiquiatres i psicòlegs per ajudar tant els pacients com el personal, perquè la por ha anat in crescendo quan hem vist companys intubats". El que més ajuda a combatre l’angoixa, explica la pneumòloga, són les reunions que tenen a les 16 h de la tarda cada dia. "Ens reunim mitja hora i ens escoltem, parlem de què va anar bé el dia anterior, de què vam fer, perquè cada dia ens reinventem, i aquesta estona d’escoltar-nos ens va millor que l’atenció psicològica".

Carreras explica que dilluns, després d’una guàrdia de 12 hores, un company es mostrava afectat perquè no havia pogut ventilar un pacient d’edat avançada, i va pensar que el millor era intentar canalitzar aquesta energia "aflictiva": "Els xinesos, en comptes d’intubar alguns pacients, van fer unes cànules per intubar, nosaltres hem inventat un artefacte, una CICAT molt casolana, que permet que puguin tirar endavant un 30% dels pacients grans que no hem de ventilar –explica–. Com deia la meva àvia, tota pedra fa paret".

L’hospital ha canviat els protocols amb els malalts més crítics que ja no se’n poden sortir. "Al principi érem taxatius i no deixàvem entrar a ningú, però ara deixem entrar un familiar, hem volgut humanitzar aquesta situació".