Un estudi demostra que els professionals de l'audiovisual observen el món amb més atenció
Les persones que es dediquen a la imatge parpellegen molt menys que la resta en qualsevol moment del dia
BarcelonaEl parpelleig és un indicador d'atenció. Cada moment en què tanquem les parpelles ens perdem una seqüència de la realitat. Ara, un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) publicat a la revista 'Plos One' demostra que els professionals de l'audiovisual parpellegen menys que la resta de persones: si una persona normal tendeix a parpellejar 18,2 cops per minut, un treballador del sector ho fa només 11 cops per minut. I la diferència s'accentua quan mirem continguts audiovisuals: mentre que algú que no es dedica a l'audiovisual parpelleja 17,1 vegades per minut, un professional ho fa només 9 vegades. Els resultats indiquen, segons la investigadora de l'estudi, Celia Andreu-Sánchez, que "les persones que es dediquen al món audiovisual es fixen més en les imatges, és a dir, observen el món amb més atenció".
L'estudi, que consta de dues parts, s'ha fet mitjançant electrooculografies i encefalografies (que es practiquen col·locant elèctrodes al cap dels subjectes). Amb aquestes tècniques, els investigadors han calculat la freqüència de parpelleig de 40 persones, 20 de les quals treballadors de RTVE i les altres 20 d'altres professions, una mostra adequada per a aquesta mena d'estudis. L'anomenat parpelleig d'atenció és un fenomen estudiat de manera habitual en l'àmbit de la neurologia. "És un marcador", explica Andreu-Sánchez.
Una pràctica dolenta per a la salut
Segons recorda Andreu-Sánchez, parpellejar poc "és dolent: el parpelleig serveix per lubricar els ulls". Si no ho fem sovint, l'ull s'asseca i és més fàcil que patim malalties oculars. "És important", doncs, alerta la investigadora, "cuidar la nostra salut amb una cosa tan senzilla com intentar parpellejar més".
L'estudi ha sigut desenvolupat, a més de l'experta esmentada, per Miguel Ángel Martín-Pascual, pertanyent com ella al grup Neuro-Com de la UAB, i per Agnès Gruart i José María Delgado-García, de la divisió de neurociències de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla.