Un estudi de la UAB constata que l’estimulació sensorial redueix el dany cerebral en ratolins models de prematurs

Cerdanyola del VallèsUn estudi de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INcUAB) ha demostrat que l’estimulació sensorial millora els efectes sanadors d’una lesió cerebral perinatal per hipòxia i isquèmia en ratolins models de prematurs. La posició del cos, el to muscular, l’equilibri, les carícies i la coordinació de moviments s’han constatat com a elements clau per reduir les lesions, que poden minvar fins a gairebé la meitat en el cas de ratolins adults mascles. L’estudi l’ha liderat la doctora Lydia Giménez-Llort i l’ha publicat ‘Frontiers of Behavioral Neuroscience’. “Es tracta d’un greu problema de salut, que afecta entre 1 i 3,5 de cada 1.000 naixements, en països desenvolupats, i 6 de cada 1.000 en països en desenvolupament”, recorda Mireia Recasens, coautora de la investigació.

La investigació es va fer amb ratolins model de nadons prematurs, aplicant-los estimulació sensorial des d’abans de patir la lesió fins al final de la seva infància -un període equivalent a nadons prematurs nascuts al cap de set mesos de l’embaràs, fins als dos anys-. La manipulació va consistir a acaronar-los i massejar-los de manera tàctil i propioceptiva tres vegades, amb una durada de vuit minuts cadascuna, dos cops al dia.

Els resultats mostren que hi va haver una notable protecció neurològica en els dos sexes al llarg de la vida, però els resultats són més positius en mascles. En aquest sexe l’anàlisi va mostrar un dany cerebral un 50% més baix que en els ratolins no sotmesos a l’estimulació. En canvi, a les femelles es va reduir en un terç. En tots dos sexes es van constatar millores en les capacitats funcionals, a escala de reflexos, i va permetre millorar els resultats de memòria.

Per àrees cerebrals, la regió involucrada en el control motor i l’aprenentatge i la memòria va ser la que va registrar més diferència en mascles, amb un 80% menys d’afectació. En femelles, la principal millora va ser la disminució d’un 66%, de l’atròfia del cos callós, que permet als dos hemisferis cerebrals treballar de manera conjunta i complementària.

“L’estudi il·lustra el potencial preventiu i terapèutic d’aquest tipus d’estimulacions en nadons amb lesions cerebrals, en una etapa breu però molt intensa pel que fa al desenvolupament i la plasticitat del cervell. També dona suport els diferents vessants científics que advoquen per la transcendència de les condicions de perinatals i el seu paper com a adjuvants als tractaments actuals”, destaca la doctora Giménez-Llort, directora de la recerca.

La recerca també ha analitzat per primer cop l’impacte de la lesió cerebral perinatal per hipòxia i isquèmia, fet que ha demostrat que, tot i tenir el mateix grau de severitat neuropatològica, el dany condiciona de manera diferent les capacitats funcionals, neurològiques, cognitives i emocionals de cada sexe en les diferents etapes de la vida i segons la tasca realitzada.

“Salvant les distàncies entre rosegadors i humans, l’estudi mostra la complexa relació entre les diferents regions del cervell, els factors de risc, la vulnerabilitat i la resiliència, de manera depenent del sexe i l’edat. També aporta també noves dades des de la neurociència conductual cap a l’àmbit de la neonatologia i l’àrea de la rehabilitació funcional pediàtrica, i defineix un escenari transnacional en què poder estudiar els mecanismes subjacents als correlats neuropatològics-funcionals trobats”, afegeix Giménez-Llort.