Turismofòbia: la creu de l'èxit turístic

BARCELONA"Esteu destruint Barcelona, turistes, marxeu a casa". Aquesta pancarta, que penjava d'un balcó en un cèntric carrer del barri Gòtic a l'estiu, no era l'única que criticava els turistes. Al barri de Gràcia durant la festa major algun veí havia pintat frases contra els visitants que tot just fa uns anys que han descobert aquesta cita estiuenca barcelonina. Aquestes reaccions formen part del que s'anomena turismofòbia , que a Barcelona ha començat a despuntar a causa del gran -però sobretot ràpid- èxit de la ciutat com a destí turístic. El fenomen també s'ha detectat en localitats catalanes amb una gran càrrega turística, com Lloret de Mar.

Segons un estudi fet per la Universitat de Barcelona i Ibertur el 2011, i que s'acaba de fer públic, un 6,5% dels barcelonins asseguren que senten turismofòbia i la xifra puja fins al 8% quan es tracta de gent que fa més de 10 anys que viu a la ciutat i que, per tant, fa més temps que conviu amb les conseqüències del turisme. És la primera vegada que es fa un estudi d'aquestes característiques a la ciutat perquè, tal com diu un dels seus responsables, el professor de la UB Jordi Tresserras: "Hem detectat que la convivència entre el turista i el ciutadà no està ben resolta. Tot i que les xifres no són gaire altes, a Barcelona hi ha problemes amb els turistes en alguns punts concrets de la ciutat i alguns ciutadans no han pogut pair bé el que suposa l'èxit de la ciutat com a destí turístic".

Els principals problemes de què es queixen els que pateixen turismofòbia són diversos. José Antonio Donaire, professor de turisme a la Universitat de Girona, explica que n'hi ha de directes, com "la concentració de gent i les molèsties o conflictes puntuals que pot suposar aquesta aglomeració en determinades zones", i d'indirectes, com que "la presència de turistes provoca un augment dels preus als comerços i del preu del sòl, una dificultat d'accés a l'habitatge i la desaparició dels comerços tradicionals". Tot i això, aquest expert matisa que la turismofòbia porta a "atribuir tots els mals d'una ciutat al turisme" i qui la pateix veu els visitants com "el problema i la causa de tots els seus mals". Aquest és un fenomen encara incipient a Catalunya. L'índex d'irritabilitat que va fer George Doxey als anys setanta estableix que totes les destinacions turístiques passen per quatre fases. La primera és l'admiració dels turistes; la segona és la mercantilització, quan ja només se'n valora l'aprofitament econòmic; la tercera és la indiferència, quan el turista passa a ser un habitual del paisatge, i la quarta és l'antagonisme, quan el turisme es converteix en un problema. "Barcelona i Lloret de Mar estan en aquesta última fase", diu Donaire.

Incivisme i soroll a Lloret

A la localitat gironina fa anys que pateixen els efectes del turisme de borratxera i que molts veïns han deixat de viure al centre per anar a urbanitzacions dels afores del poble, on no pateixen l'incivisme i el soroll d'aquest tipus de visitants.

Joan Pau Romaní, vicepresident de l'Associació de Veïns del Casc Antic de Lloret de Mar, explica: "El turisme que està arribant els últims anys és de més baixa qualitat, està agafant un vessant més incívic". Això fa que els ciutadans de Lloret ja n'estiguin "cansats". Tot i això, Romaní valora molt positivament la nova ordenança de civisme de l'Ajuntament, que ha fet que aquest estiu "es posessin moltes multes" que esperen que serveixin com a dissuasió. Romaní creu que ara el cas més preocupant és el de Barcelona, "que ha anat empitjorant cada any", i aconsella que la capital catalana "tingui més en compte l'experiència de Lloret, els seus errors i els problemes que ha tingut per evitar repetir-los".

Un fenomen "minoritari"

Des de Turisme de Barcelona reconeixen que hi ha un sector de la població "minoritari" que està descontent amb el turisme, que ha crescut molt els últims 15 anys. "Això ha fet que en alguns punts de la ciutat sigui difícil i afecti el dia a dia dels ciutadans", segons explica Pere Duran, el director del consorci de promoció, que reconeix que el tema els preocupa "perquè l'èxit turístic de la ciutat es basa en el seu estil de vida i els seus ciutadans". "Volem que aquests veïns estiguin còmodes i per això apostem per una descentralització del turisme". Duran destaca que, segons una enquesta realitzada el 2011, el 95% dels ciutadans creuen que el turisme és beneficiós per a Barcelona, una percepció que ha augmentat els últims anys coincidint amb la crisi i el fet que el sector turístic sigui un dels pocs que dóna bones notícies. Tot i això, un 56% dels enquestats creuen que provoca que en algunes zones de la ciutat hi hagi molt incivisme. Donaire destaca que en aquests moments "la percepció ciutadana, en les zones conflictives, és que els turistes han envaït la ciutat, tot i que objectivament no és així". El problema, diu, és que, "en la fase d'antagonisme en què es troba Barcelona respecte als visitants, es tendeix a sumar els problemes reals, com la congestió d'espais, els sorolls i els aldarulls, amb els problemes imaginats que porten a pensar que tots els mals de la ciutat són culpa dels turistes". Per això, aquest expert considera que és "difícil" fer marxa enrere i tornar a les èpoques en què els turistes eren rebuts amb els braços oberts.

¿Com gestionen altres ciutats turístiques la relació entre el seus ciutadans i els visitants?

Venècia

Venècia és una ciutat paradigmàtica pel que fa la turismofòbia. La ciutat dels canals té poc més de 250.000 habitants i rep cada any uns 20 milions de turistes, cosa que suposa un gran impacte en la vida dels venecians, que han vist com els visitants els han desterrat de la seva ciutat. El turisme, a més, ha canviat completament la fesomia del lloc i el centre de Venècia està pensat únicament per als turistes, costa trobar-hi botigues que no siguin de souvenirs i cases que siguin particulars. El turisme, a més, ha desterrat els habitants de la ciutat, que perd població des de principis dels 70 perquè han anat marxant a localitats veïnes. A Itàlia, molts alerten que la ciutat dels canals serà, en pocs anys, un parc temàtic.

París

Els parisencs tenen fama de ser molt malcarats amb els turistes i un dels motius pot ser que la capital francesa és la ciutat més visitada del món -rep anualment 27 milions de turistes-. Precisament per això, ja fa temps que les autoritats locals van engegar una campanya de descentralització per evitar que els visitants fessin seus determinats espais icònics de la ciutat. Així, els turistes que van fins a París es distribueixen per diverses àrees del centre però també fora dels límits de la ciutat, ja que París ha integrat el parc d'Eurodisney i Versalles en la seva oferta turística, de manera que la ciutat i els seus habitants no pateixen una massificació com la que es viu al centre de Barcelona.

Londres

La capital anglesa ha seguit el mateix model de París: redistribuir els turistes. Londres és la segona ciutat més visitada del món però sempre ha aplicat polítiques per evitar concentracions de visitants en una única zona. Així, els atractius de Londres, des del Big Ben fins a la Tate Gallery passant per Candem Town i Picadilly Circus, estan redistribuïts en un espai geogràfic gran, en el que els experts anomenen model polinuclear , que dilueix els efectes nocius que pot tenir el turisme sobre la població. D'aquesta manera, s'aconsegueix que els seus ciutadans no tinguin nivells elevats de turismofòbia tot i rebre uns 26 milions de turistes cada any, que enguany encara han estat més gràcies als Jocs Olímpics.

Nova York

Una altra de les ciutats turístiques per excel·lència, Nova York, va acceptar el seu caràcter de destí internacional gairebé des dels seus inicis i així ha pogut planificar bé els fluxos que arriben cada any a la ciutat. Els experts coincideixen que Manhattan ha patit molt l'excés de visitants i ha vist créixer un moviment antituristes molt fort (que fins i tot va portar a pintar franges blanques als carrers de determinades zones per separar l'espai per als ciutadans dels turistes). Per això les autoritats locals han optat per intentar redistribuir-los cap a altres barris, especialment cap a Brooklyn, Harlem i el Bronx, on s'ofereixen propostes de turisme més vivencial, com les misses de gospel.

Praga

La República Txeca fa un temps que s'ha convertit en un destí molt potent de l'est d'Europa, especialment la seva capital, Praga. Això té un doble vessant: d'una banda, ha beneficiat molt l'economia de la ciutat, però, de l'altra, ha provocat que els llocs icònics, com el pont Carles i la plaça de la Ciutat Vella, estiguin absolutament col·lapsats per centenars de turistes, tant a l'hivern com a l'estiu. De fet, els fòrums de les webs turístiques sobre la ciutat txeca estan plens de comentaris negatius sobre la massificació d'aquests espais. Això, segons els experts, ha configurat un nou panorama de ciutat que ha portat a un augment de preus a les zones turístiques i a un canvi del model comercial que hi havia al centre.