De què parlem quan parlem de turismofòbia?

BarcelonaLa manifestació d’aquest dissabte a Barcelona és la fotografia que il·lustra el malestar d’una part dels veïns amb el turisme. El fenomen fa temps que treu el cap en les dades de l’Ajuntament, que mostren un augment de la porció de ciutadans que aposten per posar límits al sector. Tot i que encara són majoria els que en destaquen els beneficis, l’últim estudi Percepció del turisme a Barcelona apuntava que ja són gairebé un de cada quatre barcelonins (el 23%) els que veuen el turisme "més aviat perjudicial per a la ciutat". Un cop més, l’aparició d’aquest malestar va acompanyada d’un concepte que fa forat en els titulars: la turismofòbia.

¿Però de què parlem quan parlem de turismofòbia? El doctor en geografia i professor de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona José Antonio Donaire opina que aquesta és una paraula que "despista i distorsiona més que no ajuda", ja que "es presta a molts usos". D’una banda, permet descriure gràficament com una part de la ciutadania comença a considerar el turisme com un problema. De l’altra, però, també s’ha fet servir "com a concepte pejoratiu" per intentar "deslegitimar" qualsevol moviment de protesta. La investigadora del col·lectiu Alba Sud Carla Izcara alerta també que molts cops s’utilitza el terme turismofòbia per intentar convertir "un símptoma de malestar de la població en un problema personal". "Es patologitza i s’individualitza quan no és un tema de quatre persones que tenen un problema amb la gent de fora. És un problema col·lectiu", subratlla.

L’índex d’irritació de Doxey

Donaire explica que en un primer moment el concepte es va fer servir per resumir un dels estadis de l’índex d’irritació de Doxey. Aquesta classificació, ideada per l’economista George Doxey el 1975, divideix en cinc etapes l’actitud dels locals respecte al turisme: eufòria, apatia, molèsties, antagonisme i acceptació. És dins de la categoria antagonisme –quan l’alegria pels primers fruits del turisme queda lluny i les molèsties que provoca en els veïns ja s’han convertit en irritació i forta aversió– en què apareix la turismofòbia. Segons Donaire, "és una evidència" que ara mateix Barcelona es troba en aquest punt. Ho corrobora l’economista Miquel Puig, que apunta que un dels factors que expliquen aquest creixement del malestar ciutadà a Barcelona és que "cada cop menys persones viuen del turisme, però cada cop són més les persones que el pateixen".

Tot i que, a diferència del que passava el 2017, el turisme no apareix com el principal problema dels barcelonins a les enquestes, a l’últim baròmetre municipal, fet públic el desembre, el percentatge de ciutadans que l’assenyalaven com el repte principal de la capital catalana ascendia fins al 6,3%. Un any abans només eren el 2,9%. Donaire apunta que part d’aquest malestar s’explica també perquè s’atribueix al turisme un impacte decisiu sobre aspectes clau del dia a dia de les ciutats "que segurament no està prou demostrat en alguns casos".

El mencionat estudi Percepció del turisme a Barcelona del 2023 aporta llum sobre quins són aquests aspectes clau. A la pregunta de quins creien que eren els aspectes més perjudicials del turisme, el 23,6% dels enquestats apunten a la massificació de l’espai públic, mentre que el 16,2% assenyala l’encariment de l’habitatge –sigui de compra o de lloguer– i el 14,7% l’encariment de la vida en general. Només dos anys abans, els percentatges d’aquestes categories eren molt inferiors –del 13,9%, del 10,2% i del 5,6% respectivament–. Tots tres són elements que no guarden relació amb l’actitud individual del turista sinó amb l’impacte que el sector té sobre la vida en la ciutat.

Per això, l’antropòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) José Mansilla considera que el conflicte "no és entre persones, sinó entre interessos". D’aquí que, tot i que les tensions puguin ser habituals en aquells espais on la convivència entre uns i altres és més difícil –com ara les línies de bus que suporten més càrrega de visitants o les zones de la ciutat més massificades–, Mansilla descarta que el malestar pugui derivar en un xoc entre turistes i veïns per molt que es parli de turismofòbia. "La gent que critica el turisme no és turismòfoba, el que està és en contra de les dinàmiques de turistificació", afegeix Mansilla, que opina que la turismofòbia "és un concepte fet i utilitzat tant pel sector turístic com per determinats partits i mitjans per criminalitzar qualsevol manifestació contra el turisme com a model hegemònic".