Geerte Udo: “L'Ajuntament de Barcelona hauria de comprar els pisos turístics”

BarcelonaBarcelona ha admès en els últims anys haver tocat sostre amb el turisme. La gestió de la massificació i el seu impacte sobre els barris és un repte que comparteix amb altres ciutats com Amsterdam. Ho corrobora Geerte Udo, exdirectora d'Amsterdam&Partners, una fundació publicoprivada equiparable al que aquí seria Turisme de Barcelona.

Barcelona i Amsterdam comparteixen els mateixos reptes en la gestió del turisme?

— Completament. Les dues som ciutats portuàries amb un centre històric preciós i hem invertit els darrers 20 anys a fer-les més atractives per als residents i les empreses, però també per als visitants. A causa del creixement de l'economia mundial i l’abaratiment dels vols i de l’allotjament, la indústria turística ha tocat sostre si parlem de xifres. Tot i que el turisme és beneficiós, està perjudicant la qualitat de vida d’alguns barris, i això ho hauríem de resoldre tan aviat com es pugui.

Quins són els reptes que Barcelona ha de solucionar?

— L'excés de turisme no és una problemàtica a tota Barcelona, sinó en algunes àrees, per tant, és important saber on és per trobar solucions. D'altra banda, per tal de tenir un model de turisme sostenible, cada barri hauria de tenir un equilibri entre habitatges, feina i entreteniment, perquè Barcelona té barris que no estan tant desenvolupats turísticament com d'altres.

Creu que algun dia es podria arribar a reduir aquest volum de turistes?

— No, crec que l'economia creix alhora que la gent viatja més. Però no estic segura que us hàgiu de centrar a reduir el volum. El problema rau en alguns barris concrets, us heu de centrar a reduir-hi les aglomeracions i a millorar el mal comportament d'alguns visitants.

Com ho faríeu?

— Si és el primer cop que algú visita Barcelona, el primer que farà serà anar a la Sagrada Família. De la mateixa manera que va a Amsterdam, visitarà la casa d'Anna Frank. Heu de diversificar el vostre públic objectiu. Sabem que la gent que ve per segon cop s'interessa per altres llocs, o que venir tres dies no és el mateix que venir-ne set. Per tant, heu d'oferir la informació adequada a les persones adequades. I la pitjor part de totes són les xarxes socials. Avui dia, amb el FOMO [les sigles en anglès per la por de perdre's alguna cosa], les persones prefereixen anar al principal edifici de Barcelona a fer-se la foto, encara que n'hi hagi 25 més que semblen iguals, perquè tenen por que la foto no sigui prou bona. 

Què els hi diria als barcelonins que no volen que vinguin turistes?

— Si els residents es queixen és perquè els importa la seva ciutat. Per tant, els hem d'ajudar a solucionar el problema que tinguin al seu barri. Tot i això, la indústria turística pot ser beneficiosa per a la qualitat de vida d'alguns districtes, però estic completament d'acord en el fet que hi ha un excés de visitants, i els residents tenen tot el dret a queixar-se.

Una de les coses que vol reduir Barcelona és el turisme de borratxera. Es pot evitar?

— No és només un problema d'aquí. Als joves europeus els agrada molt sortir de festa i gastar-se els diners en viatjar. Fa 20 anys, la gent anava a beure al bar del costat, ara agafen un vol a Barcelona, a Berlín o a on sigui. El repte més gran és com gestionar les persones quan estan begudes, perquè si parles amb elles quan estan sòbries, et diran "sí, i tant, jo respecto els residents", però ja sabem el que passa quan beuen. Una via és guiar les persones a prendre millors decisions amb accions indirectes. A Amsterdam, per exemple, hi ha l'església més antiga enmig del barri roig i la gent hi anava a pixar. Vam decidir posar-hi llum fora i ara ja no ho fan, perquè a ningú li agrada pixar a un lloc amb llum.

El govern neerlandès va fer una campanya massiva el 2023 que demanava els britànics que no anessin a Amsterdam per a sortir de festa. Va resultar efectiva?

— Va ser efectiva perquè tota la premsa en va parlar, però en termes de comunicació la paraula no no funciona. Si et dic que no pensis en un elefant rosa, boom, penses en un elefant rosa. De manera que els britànics van venir encara més. Va estar bé que almenys ho intentessin, perquè ningú té la resposta absoluta per a controlar el comportament dels turistes.

A Barcelona ara mateix hi ha 10.000 pisos turístics i l'Ajuntament vol tancar-los tots en un període de cinc anys. Què en pensa?

— És complex. La quantitat de llits que tens a una ciutat decideix la quantitat de gent que hi cap. Si entenc bé la situació de Barcelona, els pisos turístics tenen les llicències corresponents i és difícil que l'Ajuntament ara els digui que no poden tenir-los. El que sí que es pot fer és subvencionar aquests espais perquè es converteixin en oficines o en habitatges, però és molt car i només ho fan els propietaris amb una perspectiva a llarg termini. Crec que l'Ajuntament de Barcelona hauria de fer un gran acord i comprar els pisos.