Aiguablava, una platja que Instagram fa morir d’èxit

BegurLa cala d'Aiguablava, a Begur, és, sens dubte, una de les platges més boniques de la Costa Brava. És un racó paradisíac de sorra blanca i fina, aigües cristal·lines i turqueses, a recés d'una conca de pedres taronjades i pins frondosos que arriben arran de mar. Per això no és casualitat que aparegui sempre a les llistes i als rànquings dels racons més emblemàtics de la costa catalana. La revista de viatges nord-americana Condé Nast Traveler, per exemple, el juny passat, la va seleccionar com a candidata a millor platja d'Espanya. Aiguablava també surt sovint als famosos reels d'Instagram o TikTok que, amb imatges filmades a l'hivern, sense ningú sobre la sorra, revelen llocs preciosos on banyar-se a pocs quilòmetres de Girona o Barcelona.

Tant de reclam i propaganda, però, han convertit Aiguablava, sobretot després de la pandèmia, en un dels indrets més turístics de l'Empordà, on cada dia milers de persones venen de lluny, convocats per les xarxes socials o el boca-orella. La platja, que fa uns 80 metres d'allargada, no té prou espai per acollir l'enorme volum de gent que cada dia la visita durant l'estiu. Al juliol i l'agost, la visita a aquesta cala que promet enamorar per la seva bellesa es pot convertir en una autèntica cursa d'obstacles, lluny del relax idíl·lic que prometen els anuncis.

Aparcar, missió impossible

Per arribar en cotxe a Aiguablava cal seguir una carretera de revolts des del poble de Begur que baixa fins al mar i acaba en un cul-de-sac. Ara bé, des de les deu del matí, passat el trencant de Fornells, una tanca indica que el pàrquing a peu de platja ja és ple. Els vehicles fan mitja volta i estacionen com poden a la cuneta i al poc espai del voral. D'aquesta manera, esquiven haver de pagar els tres euros l'hora que costa l'aparcament de platja, però s'exposen a les batudes de multes d'aparcament que, de tant en tant, duen a terme els vigilants de l'Ajuntament de Begur. Quan no queda cap més remei que aparcar a la carretera, llavors cal caminar per l'asfalt durant 10 minuts fins arribar a l'aigua.

Aquest dissabte al migdia desenes de famílies baixen amb tot l'equipament de platja, mentre es creuen amb els primers desertors que, acalorats, remunten la pujada per tornar al cotxe i fer via cap a casa. La Montse, veïna de Begur, assenyala l'única solució per arribar-hi en condicions: "En cotxe és impossible venir, per això nosaltres hem baixat amb l'autobús municipal que fa la ruta per les cales, que és més còmode i que els turistes no coneixen", explica.

Gandules a 25 euros o amuntegats a la sorra

Superada la prova del cotxe, el següent obstacle és trobar un forat per estendre la tovallola sense trepitjar ningú. L'única garantia real per seure còmodament a la platja és reservar un pack de dues gandules amb para-sol i pagar 25 euros per matí o tarda. La majoria de turistes aposten per aquesta decisió. Si no, cal venir a primeríssima hora per guardar llocs i anar fent relleus. Les gandules de pagament són una novetat feta per concessió de l'Ajuntament des de l'any passat i ocupen més de mitja superfície de la platja. "Han privatitzat una part de la platja i a la resta de la cala només podem venir al matí a banyar-nos i marxar", denuncia la Núria, que ve de Girona.

Restaurants plens i accés des dels vaixells

Si no es troba lloc a la sorra, els visitants poden mirar de relaxar-se a les terrasses d'un dels dos bars restaurants instal·lats davant de la platja. Això sí, per no temptar la sort, és aconsellable reservar taula d'un dia per l'altre. "Per dinar, molt millor trucar abans, tot i que si es fa cua sempre surt algun forat", diuen del restaurant Mar i Vent. També hi ha una opció més cara i exclusiva: el restaurant i hotel de quatre estrelles El Parador, un macrocomplex de luxe sobre el penya-segat, amb unes vistes espectaculars i un preu aproximat que no baixa dels 40 € per barba.

Alguns dels clients que volen dinar paella o peix en aquest restaurant no venen de l'aglomeració de la platja sinó directament des del mar, des d'alguna de les barques amarrades en fila darrere les boies, on passen el matí. El club nàutic de la platja o empreses de taxi marítim privat fan el trajecte en zòdiac des de les boies fins a la platja per a aquells que vulguin gaudir d'Aiguablava sense haver d'amuntegar-se entre la gentada.

"És veritat que Aiguablava és l'exemple més descarat de la massificació de les platges de Begur, però Sa Tuna i Sa Riera van pel mateix camí", diu la Inés, veïna de Begur que, fins al setembre, prefereix evitar aquestes cales i opta per banyar-se a la platja quilomètrica de Pals, "on no cal estirar-se de costat amb un desconegut."