El turisme de quiròfan es duplica en només cinc anys

BarcelonaCada any 20.000 turistes estrangers vénen a Barcelona a operar-se, a sotmetre’s a algun tractament mèdic o estètic o a visitar-se amb algun especialista català. Normalment es queden a la ciutat prop d’un mes i vénen acompanyats de quatre o cinc familiars. Per això la seva despesa sol ser tres o quatre vegades superior a la d’un viatger convencional. És el que es coneix com a turisme mèdic, i des de l’any 2010 s’ha duplicat el nombre de visitants per aquest motiu a la capital catalana, segons dades del departament d’Empresa i Ocupació. Ara el Govern vol impulsar aquest tipus de turista, i per això la Generalitat i Turisme de Barcelona van signar ahir un conveni amb dues associacions mèdiques privades per promocionar la capital catalana com a destinació turística mèdica. Són la Barcelona Medical Agency i Barcelona Centre Mèdic, i conjuntament crearan la marca Barcelona Medical Destination, que tindrà un pressupost d’entre 160.000 i 200.000 euros, que finançaran a mitges Govern i Turisme de Barcelona. Alguns dels 19 centres que formen part del conveni són la clínica Barraquer, la Fundació Puigvert, l’Institut Guttmann, l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Hospital Quirón o Barnaclínic, del grup Hospital Clínic.

Visitants i llistes d’espera

La marca Barcelona Medical Destination preveu desplegar un pla d’actuacions per al 2016 que inclou la promoció de la ciutat a companyies asseguradores, agències especialitzades o representats governamentals, així com l’assistència a congressos de referència en turisme mèdic com els que se celebraran aviat a Washington, Moscou i Dubai. L’objectiu és trobar possibles clients i pacients futurs sobretot als mercats del Pròxim Orient, el nord d’Àfrica, l’Europa de l’Est i Amèrica. “Ja fa temps que vam descobrir que el turisme de sol, platja, paella i sangria és limitat. La clau és l’especialització intel·ligent, i el turisme mèdic ho és”, va reflexionar el conseller en funcions d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, durant la presentació del projecte al recinte modernista de Sant Pau.

Quan un turista mèdic arriba a Barcelona, ho fa sempre finançat: la sanitat catalana no els paga els tractaments, ja que ho fan ells mateixos o alguna associació del seu país. En el cas de trasplantaments, perquè no sigui un greuge comparatiu amb els pacients d’aquí, només poden ser trasplantaments de donant viu -medul·la o ronyó-, amb el qual ja vénen des del seu país -normalment, un familiar-, i el pacient o el seu país n’assumeixen els costos.

Així i tot, la disponibilitat de temps i espai no és il·limitada. Preguntat per quina seria l’afectació sobre la saturació del sistema mèdic català, el conseller de Salut, Boi Ruiz, va assegurar que la marca Barcelona Medical Destination no és un acord entre el sistema sanitari i el públic per atreure pacients estrangers. “Es tracta d’un acord entre centres sanitaris privats perquè ells puguin atreure nous pacients”, va dir. Així i tot, algun d’aquests centres privats efectua serveis de titularitat pública a través de convenis. El conseller va assenyalar que es tracta d’un nombre molt petit, i que “en cap cas el turisme mèdic serà un element de discriminació” contra els locals.

Felip Puig va expressar-se en el mateix sentit, i va afirmar que el turisme sanitari “no afecta les llistes d’espera catalanes”. Ben al contrari, assegura. “Si les clíniques privades que ofereixen serveis públics tenen més ingressos també podran eixamplar la seva capacitat de resposta”, va argumentar. Els presidents de les associacions Barcelona Medical Agency (BMA), Jaume Raventós, i Barcelona Centre Mèdic (BCM), Jordi Prats, també van destacar que, com més volum de pacients hi hagi, més talent i aprenentatge desenvolupen els professionals catalans. “Els principals beneficiats són els barcelonins”, va afegir el president del comitè executiu de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart.

Segons el doctor Eduard Gratacós, especialista en medicina fetal de l’Hospital Clínic, el 90% dels pacients estrangers que arriben a Barcelona ho fan perquè a Google troben bones referències dels seus centres mèdics, i pronostica que els viatges de salut seran una tendència cada vegada més consolidada. “Probablement hauríem de trobar una paraula diferent de turisme mèdic, i parlar de medicina transfronterera”, assenyala.