L’efecte de la crisi, el turisme i la gentrificació fan créixer la delinqüència a Barcelona

BarcelonaLa pregunta de per què creix la delinqüència a Barcelona no té una única resposta, perquè “és un fenomen multifactorial”. “Poden ser les condicions d’un barri, els problemes socials i la manca de prevenció”, diu el degà del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, Daniel Limones, que afegeix que ara es viu una etapa “postcrisi”. “Es ve d’una situació en què han faltat recursos sanitaris, educatius i socials. També d’una manca de recursos policials i programes per evitar la reincidència”, valora l’expert, que és professor de criminologia a la UOC.

Les hipòtesis que poden explicar l’augment dels delictes denunciats també se centren en l’impacte del turisme a Barcelona. “Els furts poden dependre de si una ciutat és molt turística”, apunta el sociòleg i criminòleg Roger Mancho: “La reforma del Codi Penal ha donat aire als carteristes. S’han de buscar figures que permetin perseguir amb més eficàcia aquesta conducta”. “Una ciutat amb molt turisme té un efecte crida dels carteristes, que s’aprofiten dels turistes amb els furts. També genera una demanda de bandes organitzades que venen d’Europa, sobretot en delictes més concrets com els robatoris a establiments o domicilis”, diu Limones.

Tot i això, Mancho, que és professor de la UAB i treballa en programes de reinserció, subratlla que, si es compara Espanya -encara que Barcelona s’escapi una mica- amb altres països europeus a nivell de robatoris violents i homicidis, la taxa de delinqüència és baixa. Malgrat que és difícil comparar els delictes entre països, perquè la definició pot variar segons el Codi Penal, Mancho recorda que abans del 2017 s’havia arribat a una etapa amb un nivell de delictes denunciats “molt baix”. Limones ho corrobora i apunta que la taxa de delinqüència, tot i la tendència actual a l’alça, és reduïda en l’àmbit d’Europa.

Un altre efecte que pot haver influït en l’increment dels delictes són els conflictes veïnals, com la gentrificació. “El control social informal, que és com una societat regula les infraccions lleus que poden arribar a ser uns delictes, deixa d’existir si en un carrer es posen pisos turístic o desapareix la comunitat”, explica Mancho. “La delinqüència a Barcelona es concentra al centre. A mesura que te n’allunyes, la taxa es redueix excepte que hi hagi altres problemàtiques”, afegeix.

“La percepció de la seguretat o la inseguretat va relacionada amb la petita delinqüència. Pot ser una situació que no sigui un fet delictiu, encara que en un ambient d’un barri degradat pot generar aquesta sensació”, defineix Limones. “La gent té ulls a la cara. Si va pel carrer i veu una estrebada d’una bossa o una baralla, acaba amb la sensació d’un espai insegur. Però s’ha de distingir aquesta percepció amb els missatges polítics que ho amplifiquen”, alerta Mancho. La professora de comunicació digital de la UOC Raquel Herrera avisa que amb comptes de Twitter i altres eines es recull informació delictiva aportada per persones, però qüestiona com es garanteix el rigor. “És un fenomen que s’ha de tenir en compte”, apunta.

El paper dels serveis socials

“En seguretat, sovint es pot fer més des dels serveis socials al barri: hi ha gent que si no pot tirar endavant amb mitjans lícits, connecta amb grups dedicats a la petita delinqüència. També pot estar vinculat a processos educatius fracassats”, defensa Mancho. Limones aposta per millorar la intervenció dins la presó, perquè quan algú en surt estigui acompanyat i no torni al carrer. Justament, a l’última Junta de Seguretat de Barcelona, a l’abril, els Mossos van presentar un pla d’acció anomenat Polièdric per frenar els grups de menors que actuen al carrer a la ciutat, que estan liderats per majors d’edat -alguns, extutelats del sistema de protecció.