El turisme europeu ha arribat a un punt crític?

Manifestants en vaga de fam contra l’evolució del turisme. Funcionaris locals amenaçant amb tallar l’aigua als lloguers il·legals de vacances. Residents fumigant turistes amb pistoles d’aigua.

Amb el final de l’estiu sobre nostre, els punts calents europeus com Barcelona, Atenes i l’illa grega de Santorini han arribat a un punt de ruptura, i han convertit els turistes en objectius d’una gran reacció. Tot i que el nombre final de visitants per a aquest estiu no és superior als nivells del 2019, només en el segon trimestre les arribades internacionals van superar el 2019 en un sis per cent, segons la Comissió Europea de Viatges.

El canvi climàtic també ha exercit una enorme pressió sobre les destinacions populars. Encara que el turisme és un motor econòmic bàsic per a moltes destinacions europees, alguns residents argumenten que cal invertir més ingressos turístics en comunitats i infraestructures locals.

“Hem estat envaïts pels turistes; la situació està fora de control”, diu Camila Guzmán, de 32 anys, resident a Palma, a Mallorca. Guzmán va participar en les protestes del juliol que van atreure més de 50.000 persones. Els preus han pujat tant, va dir, que “ja no ens podem permetre viure aquí”. En altres llocs, els residents s’han mobilitzat contra el comportament turístic irrespectuós i la construcció d’hotels nous. Alguns llocs estan imposant topalls de visitants. Per exemple, Île-de-Bréhat, una illa francesa situada a la costa de Bretanya amb només 400 residents, ha imposat recentment un límit de 4.700 visitants al dia.

La pandèmia també va exacerbar els greuges després que els residents tinguessin un tastet de vida sense turistes. Quan es van aixecar les restriccions de viatge, les multituds van tornar en massa. “Aquest estiu és la tempesta perfecta, amb una combinació de problemàtiques, entre els quals s’inclouen la qualitat excessiva, el mal comportament i el canvi climàtic”, diu Richard Butler, professor emèrit en gestió hotelera i turística de la Universitat de Strathclyde a Glasgow, i autor de diversos llibres sobre turisme de masses. Al final d’un estiu frenètic, mirem alguns dels punts crítics.

Grècia

Atenes

L’afluència de turistes aquest estiu va posar Atenes sota una gran tensió, ja que va suportar una calor excessiva, així com l’escassetat d’aigua. Els incendis forestals, que van proliferar arreu de Grècia, han engolit els boscos de la regió de l’Àtica, i fins i tot s’han estès als suburbis d’Atenes.

A mesura que les temperatures van augmentar per sobre de 41,6 °C al juliol, les autoritats van tancar l’Acròpoli durant les hores més caloroses. Les protestes contra l’excés de turisme van esclatar a Atenes també al juliol, amb grafitis amb el text “No hi ha turistes” emblanquinats en edificis i residents que demanen mesures contra els lloguers vacacionals.

Santorini

Santorini va ser una de les destinacions més sobreturistitzades d’Europa l’any passat: va atreure prop de 3,5 milions de visitants, quan l’illa té 15.500 habitants. Els creuers –800 vaixells van portar 1,3 milions de visitants– van ser una font important de trànsit de passatgers, segons l’Associació de Ports Hel·lènics.

En altres llocs de Grècia, es creia que almenys sis turistes estrangers, inclòs el periodista de la BBC Michael Mosley, havien mort per esgotament per calor. Les condicions seques i la pressió exercida sobre el subministrament d’aigua pel turisme també van provocar l’escassetat d’aigua a tot el país, cosa que va fer que illes com Sifnos i Creta declaressin l’estat d’emergència.

Espanya

En els primers sis mesos d’enguany, el nombre de turistes que han visitat Espanya ha augmentat un 13,3% i ha superat els 42,5 milions, segons el ministeri de Turisme.

Moltes ciutats estan prenent mesures. Sevilla està limitant els lloguers vacacionals i a Barcelona l’organització de l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic ha demanat una revisió del model turístic de la ciutat, incloent-hi la restricció del nombre de creuers i la regulació del lloguer de curta durada.

En molts llocs, els residents han organitzat protestes i han recollit firmes per pressionar el govern. Hi ha hagut manifestacions a Mallorca, Màlaga, les illes Canàries i Barcelona. A l’abril, activistes de Tenerife van organitzar una vaga de fam per protestar contra dos grans esdeveniments turístics.

Venècia

A l’abril, Venècia, una ciutat de 50.000 habitants que va rebre 20 milions de viatgers l’any passat, va introduir una tarifa d’entrada de 5 euros destinada a dissuadir els excursionistes de visitar-la en hores punta.

El programa pilot, que va finalitzar al juliol, va ser declarat un èxit per l’alcalde de la ciutat, Luigi Brugnaro, que va dir que va generar 2,43 milions d’euros, però els crítics van dir que la taxa va fer poc per frenar les xifres.

Molts residents van dir que la ciutat hauria de centrar-se en qüestions més urgents com la regulació dels lloguers i la millora dels serveis locals. “La quota de 5 euros és una broma per als turistes; gastaran més diners en una cervesa”, critica Lorenzo Cataldi, guia turístic.

Lisboa

Els carrers estrets de la capital portuguesa,Lisboa, es van congestionar tant amb tuk-tuks com amb turistes. “És com caminar fora d’un estadi de futbol després d’un partit, caos complet, i ja no reconec els meus veïns”, diu Ann Cal, de 68 anys, resident del barri de l’Alfama, que diu que ha estat envaïda amb lloguers de vacances. “Alguns dies no vull sortir del meu apartament”.

Un grup d’habitants de Lisboa ha iniciat una campanya per celebrar un referèndum que prohibiria els lloguers vacacionals en edificis residencials. El mes passat l’Ajuntament de Lisboa va anunciar que limitaria el nombre de llicències i places d’aparcament emeses als conductors de tuk-tuk per ajudar a alleujar la congestió.

Amsterdam

Amsterdam, una de les ciutats amb més turisme del món, va atreure l’any passat un rècord de 23 milions de visitants. Després de la pandèmia, va introduir una sèrie de mesures estrictes, incloent-hi un límit de 20 milions de visitants anuals.

L’any passat van incrementar els impostos turístics; s’ha limitat el nombre de creuers, que ara no poden atracar al centre de la ciutat; s’ha prohibit la construcció de nous hotels, i s’han restringit els lloguers vacacionals.

La ciutat també està reprimint el mal comportament amb una campanya, Stay Away, dirigida principalment a turistes masculins britànics descontrolats d’entre 18 i 35 anys, que s’han guanyat una reputació de beure massa i assetjar residents.