Tuberculosi: 1,5 milions de morts l’últim any
L’OMS alerta de l’augment dels infectats immunes als fàrmacs als països exsoviètics
BarcelonaLa tuberculosi és la segona malaltia infecciosa que més mata, després del VIH. Més de nou milions de persones es van infectar el 2013. D’aquestes, un milió i mig van morir. Són algunes de les dades de l’informe mundial sobre tuberculosi del 2014 que acaba de presentar l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La xifra podria ser encara més gran, ja que es creu que cada any hi ha uns tres milions de malalts més que els sistemes de salut precaris de molts països no registren. L’informe de l’OMS posa les dades en perspectiva. Tot i que des del 1990 les taxes de mortalitat per la malaltia han disminuït en un 45%, encara hi ha molt camí per recórrer per a una malaltia que, de fet, té un tractament efectiu. El mateix document denuncia la falta de recursos. Cada any a tot el món s’hi dediquen uns 2.000 milions de dòlars, mentre que serien necessaris 8.000 milions, dedicats a millorar la prevenció, el diagnòstic i el tractament.
Resistents als fàrmacs
Un dels temes més preocupants és l’augment d’afectats per la tuberculosi multiresistent als fàrmacs més eficaços. Segons l’informe, representen un 3,5% dels casos. Se n’han trobat en cent països, tot i que les zones del planeta on circulen més bacteris resistents son l’Àsia central i l’Europa de l’Est. Segons l’OMS, als països de l’antiga Unió Soviètica els bacteris resistents s’escampen a gran velocitat, una situació que caldria abordar com un problema global. A Bielorússia, per exemple, el 35% dels casos diagnosticats són resistents. A Lituània, Geòrgia, Letònia, el Tadjikistan i el Kazakhstan, al voltant d’una quarta part.
Quan el bacteri és resistent al tractament, tot es complica. La tuberculosi sensible als fàrmacs es pot tractar en sis mesos, però els malalts resistents han de prendre tot un arsenal terapèutic durant dos anys. Segons l’OMS, tan sols un de cada cinc malalts resistents rep el tractament adequat.
Un altre dels fronts pendents són les persones infectades per partida doble: VIH i tuberculosi. Més d’un de cada deu malalts són també seropositius. A l’Àfrica, el continent més afectat per aquesta i una infinitat de malalties, quatre de cada cinc morts estaven infectats amb els dos virus. El pronòstic és pitjor davant el fet que una bona part dels seropositius no segueixin un tractament adequat amb antiretrovirals.
L’informe també posa en relleu els pocs nous medicaments que han sortit al mercat per tractar la malaltia, sobretot opcions davant les resistències. També destaca que actualment hi ha quinze vacunes contra la tuberculosi que s’estan provant en assajos clínics a tot el món, segons l’informe de l’OMS. Una vacuna eficaç podria ser una manera d’aturar l’epidèmia. Entre aquestes vacunes, hi ha la vacuna contra la tuberculosi latent que s’està investigant a l’Hospital Germans Trias i Pujol, Can Ruti, a Badalona. La vacuna Ruti, que lidera l’equip del doctor Pere Joan Cardona, és de les més avançades.
Tuberculosi a Barcelona
El continent més afectat és l’Àfrica. L’altra cara de la moneda és als països rics: Europa, el Japó, els EUA i el Canadà, on hi ha 10 casos per cada 100.000 habitants. Sobre el territori, aquesta mitjana varia molt si es mira amb detall les ciutats on, entre altres coses, la proximitat i les condicions de la pobresa urbana faciliten el contagi. Segons Joan Caylà, al capdavant del programa de tuberculosi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, a la capital catalana hi ha 20 casos per cada 100.000 habitants, la meitat que a Londres, que s’ha arribat a anomenar com “la ciutat europea de la tuberculosi”, amb 40 casos per cada 100.000 habitants. Precisament, la tuberculosi a les grans ciutats serà un dels temes estrella durant la 45a Conferència Mundial sobre Salut Pulmonar que se celebrarà la setmana vinent a Barcelona.
Entre els grans reptes per afrontar la tuberculosi a Barcelona, segons Caylà, hi ha augmentar l’adherència al tractament, que dura sis mesos. També caldria millorar l’estudi i el seguiment dels contactes que ha mantingut la persona infectada, diu Caylà. “Per això cal disposar d’equips molt grans; el control de la tuberculosi és una feina de formiga”, afegeix.
La incidència de la tuberculosi a Catalunya va disminuir a un ritme del 10% fins a l’any 2000, quan es va frenar aquesta tendència a la baixa (fins i tot amb alguns repunts) per l’afluència d’immigrants, alguns portadors del bacteri des del seu país d’origen. A més, sovint han hagut de viure en condicions que faciliten la transmissió, com ara la pràctica dels llits calents. “Amb la crisi la incidència ha baixat, ha deixat d’arribar gent, però també ens preocupen molt els immigrants que no tenen targeta sanitària, perquè no se’ls pot controlar”, diu Caylà.
