“Tu escull el pis que vulguis i nosaltres te l’ocupem”

BarcelonaOcupar continua sent una acció antisistema, però ha deixat de ser exclusiva dels col·lectius llibertaris. La crisi econòmica, la falta d’habitatges socials i l’evolució del mercat, que ha disparat el preu del lloguer, han convertit l’ocupació en una pràctica habitual. Cada cop que el BOE anuncia la subhasta d’un immoble s’encenen les alarmes i es produeix una autèntica competició per ocupar-lo, canviar-li el pany i vendre’n després les claus. Al mercat negre es poden pagar des de 500 fins a 2.000 euros per les claus d’un habitatge ocupat. Els okupes professionals també obren els pisos que venen les immobiliàries o els que s’oferten de lloguer. L’única prevenció que prenen és intentar no entrar en un pis on hi estigui vivint algú. Però no sempre la compleixen.

A partir d’un anunci en un portal d’internet, aquest diari ha pogut contactar amb moltes de les persones que es dediquen professionalment a ocupar pisos per després vendre’n les claus. “Tinc pisos on vulguis. I, si vols, també pots escollir tu el pis que vulguis i nosaltres te l’ocupem”, explica un altre okupa. Entre les persones que han respost a l’anunci hi ha persones que actuen soles i que tenen algun pis controlat on és fàcil entrar. Rebenten la porta, canvien el pany, cobren i desapareixen. D’altres, més organitzades, ofereixen fins i tot garanties: “Tu tranquil: si et fan fora abans d’un mes et busquem un altre pis totalment gratis”, explicava un altre que, amb el preu, inclou fins i tot assessorament legal. Aquest okupa també es compromet a subministrar llum, aigua i gas: “El mateix dia que entrem al pis et punxem la llum i te la deixem posada i l’endemà vindrà l’operari i et punxarà el gas. L’aigua de vegades costa més, però en un màxim de dos dies també en tindràs”, promet. El subministrament d’energia encareix el pis 250 euros, “però surt a compte perquè fins que no et facin fora, que serà al cap d’uns dos anys, no hauràs de pagar cap rebut”, afegeix. En total, les claus i el subminstrament costen 1.850 euros. Aquest home, que assegura que coneix un centenar de persones que viuen d’okupes, és capaç d’obrir pisos per tot Catalunya. “Pensa que els bancs tenen a l’àrea de Barcelona uns 60.000 pisos i només n’han posat al mercat uns 5.000. I, a més, els hem rescatat amb diners públics, així que no tinguis cap remordiment”, diu per intentar convèncer de l’ocupació un home que només obre pisos de bancs i de fons d’inversió. “Jo sempre dic que soc com Robin Hood. És veritat que cobro una comissió, això sí...”, diu.

El desallotjament d’un pis okupa pot allargar-se uns dos anys. Si els ocupants tenen fills encara es pot guanyar més temps, i els animals també poden complicar el desnonament. “Si tens gos, molt millor. Les gosseres estan plenes i si et foten fora de casa no sabran què fer de l’animal”.

El principal problema per a les persones que opten per aquest camí és un altre: “Tu no has de patir per la policia. Però quan entris al pis sí que et recomanem que no en surtis durant la primera setmana, per evitar que hi entri un altre okupa”, explica un professional. L’expert també recomana gastar-se els diners en una bona porta i, si pot ser, una alarma. “Aquí ocupa tothom”, avisa. Per descomptat, també cal destinar una part dels diners de la guardiola a contractar un advocat per retardar al màxim el desnonament.

En alguns casos, representants dels fons d’inversió que acaben adquirint els pisos que venen els bancs acaben visitant els okupes per oferir-los diners a canvi que marxin. Aquesta pràctica, segons reconeix una de les persones que es dediquen a això però que prefereix mantenir-se en l’anonimat, també ha ajudat a fer que es dispari l’ocupació. “Al final els estem dient que si ocupen un pis nostre acabaran cobrant”, apunta. Aquesta persona s’ha anat trobant els mateixos okupes en diferents habitatges i ha hagut de seguir pagant per recuperar cada pis.

Estafats amb un lloguer fals

No hi ha dades sobre el nombre de pisos ocupats, però les fonts consultades -okupes professionals, portaveus dels fons d’inversió que es dediquen a la compra de pisos i els militants de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)- coincideixen a dir que la pràctica s’ha estès com mai. Aquesta entitat ha publicat un manual per ensenyar com s’ocupa un pis i ha ajudat a entrar en pisos unes 3.500 persones a tot l’Estat. Algunes de les persones “absolutament desesperades” que arriben a la PAH buscant ajuda han sigut estafades per okupes professionals que s’havien fet passar per propietaris per cobrar el lloguer, segons denuncia Lucía Delgado, portaveu de la PAH. “Després d’estar tres o quatre mesos pagant el lloguer, els desnonen i descobreixen que estaven vivint d’okupes”. Delgado explica que la majoria de les persones que atenen no tenen opcions: “O entren a viure d’okupes o es queden al carrer”.

Una de les principals raons per entendre els problemes per trobar habitatge és la falta de pisos socials. L’objectiu de l’Ajuntament és tenir un 15% d’habitatges públics el 2027 i, actualment, el percentatge se situa en un 1,4%.

El Raval, exclusiu per a camells

Es poden trobar habitatges ocupats en qualsevol barri i en qualsevol ciutat. Un dels llocs on costa més trobar pisos al mercat negre és el Raval. “Els narcotraficants agafen tots els pisos; no hi ha res a fer”, explica resignat un okupa professional. Des de fa mesos, els camells han ocupat diferents habitatges abandonats en aquest barri, majoritàriament de bancs i fons d’inversió, per usar-los com a punts de venda de droga. Els pisos han atret més drogoaddictes i la seva arribada al barri encara ha provocat més ocupacions per a la venda de droga. Gairebé cada setmana hi ha operacions policials contra aquestes ocupacions. “Si us poseu a vendre droga us fotran fora molt ràpid, però si esteu al pis tranquils i no provoqueu problemes en teniu per a dos anys”, assegura l’okupa.