El TSJC tomba la segona proposta del Govern per ampliar el toc de queda

BarcelonaNou revés judicial al Govern. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tombat aquest dilluns la segona petició de l'executiu d'ampliar el toc de queda, aquesta vegada a 62 dels municipis més poblats i amb més incidència de covid, entre els quals hi havia Barcelona. La Generalitat, després que el TSJC hagués denegat l'ampliació del toc de queda a 148 poblacions de com a mínim 5.000 habitants, demanava ara que s'apliqués el confinament nocturn als municipis de més de 20.000 habitants que tinguessin una incidència de covid-19 de més de 125 casos per cada 100.000 habitants en els últims set dies (IA7). El tribunal ha rebutjat la proposta per falta de justificació de Salut i ha decidit mantenir el toc de queda als 19 municipis on ja ha estat en vigor aquest cap de setmana.

El tribunal afegeix que "part dels municipis de més de 20.000 habitants" per als quals es demanava aplicar la restricció ja "no arriben" ara a l'índex d'incidència proposat pel mateix Govern quan va fer la sol·licitud. Barcelona, per exemple, té aquest dilluns una IA7 de 98,66 i ja quedaria fora del toc de queda. Per això el TSJC veu la proposta de l'executiu "encara més innecessària i desproporcionada". Els magistrats també destaquen que "el control de les interaccions socials no és una mesura que hagi d'autoritzar la justícia" i diuen que l'administració ja té "mitjans igualment efectius i menys lesius" als drets i llibertats que el toc de queda per fer respectar "la distància social i l'ús de la mascareta".

El president, Pere Aragonès, ha lamentat la decisió del TSJC i ha defensat que el toc de queda "continua sent necessari" per fer davallar els contagis de coronavirus. "No podem assumir les responsabilitats del TSJC", ha avisat en una visita a l'Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, segons recull Europa Press. També ha insistit que el toc de queda "no és una qüestió d'ordre públic sinó sanitària", i que el Govern estudiarà la decisió judicial per decidir què pot fer.

Aragonès ha afegit que continuaran treballant amb els recursos disponibles per afrontar la pandèmia, però ha demanat més "eines per protegir la població": "Veiem com la falta d'una normativa específica, i també del govern de l'Estat, ha fet recaure als tribunals decisions que són competència de l'administració sanitària: crec que és un error".

En la visita al Moisès Broggi també hi ha participat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que ha insistit que la petició d'ampliar el toc de queda a 62 municipis es basava en criteris epidemiològics "arran d'un alt nivell de contagis". I ha recordat que hi ha 1.411 ingressats als hospitals catalans, 461 en unitats de cures intensives, una xifra que costarà "mesos" reduir. Argimon ha argumentat que amb la petició d'ampliació volien reduir la interacció social i la mobilitat quan és "més difícil" assegurar el compliment de restriccions com la distància interpersonal i les mascaretes. Ha afegit que estava preocupat per les activitats de més interacció social, en referència a les festes del barri de Gràcia de Barcelona, perquè augmentaven el nombre de contagis.

Al·lusió al franquisme

El tribunal, en la interlocutòria en què descarta la petició del Govern, arriba a al·legar que, si bé hi ha hagut moments de la història contemporània d'Espanya amb "formes de govern" en què el poder judicial no podia fer "cap mena de control de legalitat de les actuacions de les administracions públiques, o el podia exercitar d'una manera merament formal", "actualment Espanya es conforma com un estat social i democràtic de dret, que implica que tota l'actuació administrativa queda sotmesa a la llei i a la resta de l'ordenament jurídic, sense que hi hagi zones immunes a la fiscalització judicial".

Així justifiquen els magistrats que quan van denegar la primera ampliació del toc de queda del Govern, la setmana passada, no va ser per atorgar-se "una capacitat tècnica que evidentment no tenen els jutges ni els tribunals", sinó perquè l'autoritat sanitària no havia complert "l'exigència de justificar-ne la necessitat". El TSJC assegura que l'informe sanitari de Salut que hauria de justificar la petició d'ampliació del toc de queda "reprodueix" els arguments sanitaris i epidemiològics "que ja es contenien" en el de l'anterior petició, que ja havia denegat.

Tant la Fiscalia, que també s'havia oposat a la petició del Govern dient que Salut es limitava a "reiterar arguments ja al·legats a la sol·licitud anterior", segons recull la interlocutòria, com el TSJC, recorden a la Generalitat que hauria pogut presentar un recurs de cassació al Suprem. Però el tribunal afegeix que no es podia presentar una nova sol·licitud d'autorització "amb un contingut substancialment igual a una d'anterior" sense que canviessin les circumstàncies, i que si havien denegat suspendre la mobilitat nocturna als municipis de més de 5.000 habitants amb una IA7 per sobre de 125, això ja incloïa els de 20.000 habitants.

Un problema policial

El tribunal insisteix que l'anterior petició es va denegar per "la no justificació que aquella mesura fos indispensable per salvaguardar la salut pública", i no perquè fos una mesura d'ordre públic, que això només ho van dir respecte dels 23 municipis que no superaven la IA7 de 125 i on el Govern també volia aplicar el toc de queda perquè quedaven envoltats pels que sí. Tot i això, afegeix, la nova resolució del Govern deixa clar que "el manteniment de la seguretat i l'ordre públic és la finalitat del toc de queda dels municipis" on es demana que s'apliqui, per "limitar les interaccions socials i el fenomen del botellon". Però, insisteixen els magistrats, "el control de les interaccions socials no és cap criteri sanitari" i, si la policia pot controlar-les de dia, "no resulta indispensable la restricció dels drets fonamentals que implica el toc de queda", o sigui: també ho ha de poder fer de nit.

La negativa del TSJC és la segona a què ha de fer front el Govern en pocs dies. Dijous passat el tribunal ja va rebutjar la proposta de la Generalitat d'ampliar el toc de queda una setmana més a 148 municipis i va limitar-lo a 19 localitats, les de més de 5.000 habitats que registraven una incidència acumulada de 250 diagnosticats per cada 100.000 habitants. Així doncs, les quatre capitals i ciutats metropolitanes com l'Hospitalet de Llobregat, Badalona i Barcelona –que l'última setmana ha viscut aglomeracions durant les Festes de Gràcia– van quedar fora de la llista de municipis amb confinament nocturn.

Arran d'aquella decisió, el Govern va modificar el criteri per demanar el confinament nocturn davant la proliferació d'aglomeracions i botellons i va formular una nova proposta, que s'ampliava a 43 nous municipis (a banda dels 19 ja autoritzats). Però aquest dilluns la sala contenciosa ha tornat a rebutjar la proposta. Finalment, mentre res no canviï, el confinament entre la una i les sis de la matinada es mantindrà als municipis d'Alcarràs, Amposta, Arenys de Munt, Badia del Vallès, Balaguer, Banyoles, Calafell, Celrà, Cervelló, Gelida, Manlleu, Martorell, Montblanc, Móra d'Ebre, Palafolls, Salt, Sant Feliu de Guíxols, Sarrià de Ter i Torroella de Montgrí.