El TSJC renya el govern de Colau pel seu paper en els desnonaments

BarcelonaUn paràgraf de nou línies, però amb un final molt clar: que l’Ajuntament de Barcelona “ha de donar instruccions precises als serveis socials municipals i en especial al SIPHO -el Servei d’Intervenció en la Pèrdua d’Habitatge i Ocupació- d’abstenir-se d’actuacions que impedeixin l’execució de les resolucions judicials”. És el missatge que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acordar enviar fa unes setmanes al govern d’Ada Colau com a toc d’alerta pel seu paper en els desnonaments. Segons la sala de govern dels jutges, que va prendre la decisió al novembre, s’havia “d’instar l’Ajuntament a l’estricte compliment” del protocol que coordina totes les parts que participen en els desallotjaments. El consistori ha confirmat a l’ARA que va rebre la carta del TSJC però assegura que no ha afectat el funcionament dels serveis socials ni del SIPHO.

I per què aquest èmfasi especial dels jutges amb el SIPHO? És el servei que fa d’intermediari en els desnonaments de Barcelona i que el govern d’Ada Colau va posar en marxa el 2015, poc després d’haver entrat a l’Ajuntament. La seva actuació, que pretén assumir la figura de mediador per arribar a un acord favorable entre totes les parts, ja ha molestat alguns cops les comitives dels jutjats que volen fer efectius els desallotjaments. I per això el TSJC ha avisat al consistori que, amb la seva tasca, no pot impedir l’execució judicial.

Sense anar més lluny, el regidor de Drets de Ciutadania de Barcelona, Marc Serra, es va queixar en un tuit fa menys d’una setmana que una tècnica del SIPHO no havia pogut fer d’intermediària amb la comitiva judicial en un desnonament al barri d’Hostafrancs, al districte de Sants. Segons fonts municipals, la treballadora d’habitatge va arribar a les 9.15 h -estava previst que la comitiva hi fos un quart d’hora més tard- però els Mossos d’Esquadra li van dir que no podia travessar el cordó que havien muntat. A aquella hora la policia estava desplegada al carrer, al voltant del pis que es volia desallotjar, amb agents antiavalots de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO).

Davant la negativa dels Mossos de deixar passar la tècnica, un representant del govern de Barcelona es va desplaçar fins al lloc del desnonament, tot i que el comandament de l’operatiu policial va mantenir que el SIPHO no podia entrar. Fonts dels Mossos consultades per l’ARA argumenten que els agents compleixen les ordres que fixa la comitiva judicial. Per la seva banda, fonts municipals asseguren que en el 90% dels casos el SIPHO pot intervenir sense problemes, però que en els desallotjaments en què el desplegament policial és més contundent no sempre pot fer la funció de mediació. Per això Serra, en el seu tuit, feia una crida al departament d’Interior a “garantir la tasca d’aquest servei”.

Amenaça a la policia

Però fonts dels Mossos insisteixen que han de complir les indicacions que marquen els jutjats. A més, com han publicat els digitals Tot Barcelona i Nació Digital, les últimes setmanes els jutges han arribat a amenaçar els agents d’acusar-los de “desobediència” o “depurar responsabilitats” si no executaven els desnonaments que s’havien acordat. Malgrat tot, sobre la carta que els va enviar el TSJC, fonts de l’Ajuntament reiteren que, tot i que el consistori “respecta i compleix les resolucions judicials encara que pugui no compartir-les, manté la necessitat que els serveis municipals coneguin i actuïn per avançat” en els desallotjaments de la ciutat.

De fet, per posar un exemple, la intervenció del SIPHO va permetre fa una setmana i mitja evitar que es desnonés una família refugiada de Colòmbia que ocupa un pis del Barri Gòtic que fins fa poc era un narcopís. La tècnica d’habitatge va fer notar a la comitiva judicial, entre altres motius, que el pis era segur, en contra del que al·legava la propietat per exigir-ne el desallotjament.