El TSJC desestima els recursos i avala l'aplicació del 25% de l'horari lectiu en castellà
Les interlocutòries posen en relleu que en la interpretació que el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem han fet fins ara, cal que el castellà estigui present com a llengua vehicular a l'ensenyament. El tribunal entén que si la Generalitat no fixa aquest percentatge segons el seu criteri, correspon als tribunals fer efectiu aquest mandat
BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) reitera que l'escola catalana ha d'aplicar el castellà com a llengua vehicular. La secció cinquena del contenciós administratiu del TSJC ha desestimat els recursos plantejats en relació a l'aplicació del 25% de llengua castellana en cinc centres educatius catalans.
El tribunal no ha acceptat els recursos de reposició redactats tant pels pares dels alumnes recurrents, com pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, pels titulars dels centres i per les associacions de pares. I ha ratificat la decisió presa el mes de gener, en la qual es requeria a diversos directors de col·legi fer efectiu l'ús vehicular de la llengua castellana en un 25% de les hores lectives si un sol alumne ho demana i sense que sigui suficient l'atenció individualitzada a l'estudiant.
El TSJC reitera que malgrat que el català constitueix el centre de gravetat del sistema d'ensenyament, el castellà ha de tenir una presència significativa a les aules. Les interlocutòries posen en relleu que en la interpretació que el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem han fet fins ara, cal que el castellà estigui present com a llengua vehicular a l'ensenyament, i ho estigui almenys en un percentatge mínim suficient, de manera que si la Generalitat no fixa aquest percentatge segons el seu criteri, correspon als tribunals fer efectiu aquest mandat.
El tribunal també subratlla que la presència vehicular suficient de les llengües oficials és un mandat constitucional, de manera que aquesta no és una qüestió disponible pels centres docents.
Les interlocutòries es fan ressò de la doctrina reiterada del Tribunal Suprem en el sentit que la presència vehicular del castellà no es pot resoldre exclusivament a partir de l'ensenyament singularitzat aplicat a un determinat alumne, descartant així mateix que la mera aplicació del marc general legislatiu i constitucional pugui ocasionar segregació per raons lingüístiques.