El TSJC admet a tràmit la denúncia contra l'ampliació de la Sagrada Família
El recurs vol evitar el pont que ha de passar per sobre del carrer Mallorca per fer l'escalinata
BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit un recurs contra el Pla Especial de la Sagrada Família que podria implicar l'aturada de les obres d'ampliació. La justícia haurà de determinar si el temple pot aixecar un pont per sobre del carrer Mallorca que continuï en forma d'escalinata on actualment hi ha un edifici d'habitatges construït l'any 1975 per Núñez i Navarro. Aquest és el punt més polèmic de les obres d'ampliació, ja que implica l'expropiació dels veïns afectats. El debat, però, va molt més enllà: el que haurà de determinar la justícia és si les obres de la Sagrada Família són o no d'Antoni Gaudí.
A les al·legacions presentades a l'Ajuntament, l'advocat dels veïns, Ramon García Bragado, reconeixia que "la façana del Naixement i la cripta sí que responen de manera indiscutible al projecte d'Antoni Gaudí", que està declarat Patrimoni Mundial de la Unesco, però advertia que la resta no és res més que "un edifici annex". Aquest punt és clau, ja que, si es considera que la resta de la Sagrada Família no està protegida, la gran ampliació prevista no es podrà dur a terme.
"La Sagrada Família no és de Gaudí", ha denunciat aquest matí al diari ARA Salvador Barroso, un dels veïns que han denunciat el projecte d'ampliació del temple. Barroso recorda que aquesta no és la seva opinió, sinó que és el que va dir el ministeri d'Educació i Ciència l'any 1975, quan va començar el litigi. Quan ja havien començat les obres de construcció d'aquest bloc de pisos, la Sagrada Família va demanar a l'Ajuntament que els retirés la llicència, ja que preveia que en un futur impediria l'ampliació del temple. L'Ajuntament de l'època va fer interrompre les obres i va preguntar al ministeri d'Educació i Ciència si podia aturar les obres d'un privat per l'ampliació de l'obra de Gaudí. El ministeri, però, va dir que les obres podien continuar perquè el projecte de l'escalinata no pertanyia a Gaudí, sinó, en tot cas, als seus deixebles.
Durant la convocatòria pública que es fa tradicionalment els dies abans de la Mercè per explicar l'estat de les obres, el president de la Fundació de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, Esteve Camps, ha mostrat el seu "respecte" per les decisions i la tramitació judicial i no ha volgut avançar l'argumentació que farà servir el patronat per defensar el seu projecte. "La discrepància forma part de la vida democràtica", ha assegurat Camps, que també ha dit que acataran el dictamen judicial, tot i que ha apuntat que es reserven la possibilitat de presentar-hi recurs si el consideren "injust".
Posen fil a l'agulla al projecte de voladís
Mentrestant, els responsables de l'obra continuen endavant amb el projecte. Camps ha anunciat que passades les festes de la Mercè començaran a buscar data amb l'Ajuntament de Barcelona i amb els veïns per engegar les negociacions sobre la construcció de la plaça estrellada i el pont. La idea dels responsables del temple és continuar endavant amb el projecte. Amb el planejament actual a la mà, aquesta part de l'obra amenaça d'enderrocar uns 400 habitatges (l'afectació màxima podria arribar, però, als 1.000 pisos i locals comercials), i afectar uns 3.000 veïns.
Camps ha explicat que a finals de l'últim mandat de Xavier Trias a l'Ajuntament el govern municipal ja va plantejar als responsables de la Fundació "la possibilitat" d'encongir les dimensions d'aquest voladís per disminuir-ne l'afectació. Segons Camps, l'arquitecte de les obres, Jordi Faulí, va acceptar "molt generosament" reduir les proporcions del voladís "mig metre per cada costat".
El president de la Fundació ha insistit també a defensar que el gran voladís era una idea original de Gaudí, tot i les discrepàncies que existeixen en aquest punt. Segons Camps, als arxius municipals es pot consultar de manera pública un pla de 1916 signat per Gaudí que preveu aquesta construcció. A més, la Fundació disposaria d'un document anterior del 1906 en què s'assenyalaria també el punt on havia d'anar el voladís. Segons Camps, si el ministeri d'Educació i Ciència va dir l'any 1975 que no era idea de Gaudí, era "perquè potser desconeixia aquests documents".
Una altra de les evidències que els responsables del temple expiatori continuen amb els seus plans per tirar endavant el voladís és que ja s'ha començat la construcció dels soterranis que anirien sota la planta del temple i, per tant, per sobre del nivell del carrer Mallorca, i que la previsió és afrontar també la construcció dels suports per al voladís, que quan vagin avançant arribaran a invadir part de la vorera del carrer Mallorca, sempre per sobre de l'altura on circulen els vianants.
Tot i les discrepàncies pel projecte del voladís, Camps s'ha mostrat optimista respecte de la possibilitat d'arribar a un consens amb els veïns i el consistori. "Si durant 130 anys no hi va haver acord per la llicència d'obres i després el vam poder aconseguir en dos anys i mig, per què no ho podem fer ara amb el carrer Mallorca?", ha dit.
La llicència d'obres, també recorreguda
El maig passat, l'Ajuntament de Barcelona i la Junta Constructora de la Sagrada Família van tancar un acord a partir del qual el temple pagava 4,5 milions d'euros a canvi de la llicència d'obres. L'acord posava fi a 133 anys d'obres sense cap llicència. Aquesta entrega de la llicència d'obres, però, també va ser denunciada (en aquest cas, a un jutjat) i admesa a tràmit.