El TSJC anul·la les trucades punxades i arxiva el cas dels "viatges privats" de l'exdiputada Capdevila

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha arxivat provisionalment la imputació de Montserrat Capdevila, extinent d'alcalde de Sabadell i exdiputada pel PSC, per possible malversació de diners públics per haver pagat amb una targeta del Parlament viatges a Madrid que feia per acompanyar Manuel Bustos, exalcalde de Sabadell. Segons els investigadors eren "viatges privats" pagats amb diners públics. El tribunal ha anul·lat les transcripcions de les converses telefòniques entre Capdevila i Bustos punxades pels Mossos perquè la policia no va informar el jutge quan tocava i, per tant, les proves queden invalidades.

"Les proves obtingudes, directa o indirectament, amb vulneració de drets fonamentals, no poden tenir efectes i això no abraça només les converses telefòniques gravades sinó també la informació documental obtinguda arran d'aquestes", assegura la interlocutòria del TSJC. La intervenció de les trucades telefòniques de Bustos va ser el tret de sortida d'aquesta investigació però s'havia fet en el marc del cas Mercuri -en el qual Capdevila està imputada per un altre afer-. Peròes van fer servir les gravacions de les trucades per aquest altre cas que no hi estava connectat, vulnerant el seu dret fonamental a la intimitat, segons el tribunal. I es va fer sense permís judicial per investigar-la per aquest afer perquè no se'n va informar el jutge fins més tard d'un any després que es trobessin els primers indicis.

El TSJC recorda que, quan s'investiga un cas, si es troben per atzar indicis d'un altre delicte no es pot ignorar, "ni tan sols encara que arran de les converses telefòniques intervingudes s'impliquin els interlocutors". Però tot i amb això també diu que els policies que investigaven el cas van informar el jutge dels nous indicis quan ja havia passat més d'un any des que havien demanat a Renfe, hotels, etc. "totes les dades personals confidencials relatives a la forma de pagament dels bitllets de ferrocarril utilitzats per Capdevila per trobar-se amb Bustos a Madrid". Només després de tenir-les, diu, els policies van comunicar-les "per intentar convalidar-les fraudulentament".

El tribunal també diu que no va ser fins que el jutge d'instrucció va reclamar les transcripcions de les 26 converses que els policies les van lliurar; "més d'un any després que es gravés la primera de les converses i gairebé deu mesos després que es gravés l'última". Això, insisteix el TSJC, encara sorprèn més tenint en compte que totes les resolucions judicials que permetien punxar trucades incloïen "la obligació de la unitat policial de passar comptes cada mes amb el jutjat, enviant els suports originals en què es recollien les converses i les corresponents transcripcions".

Aquest retard, segons el TSJC, "evidencia una falta de control judicial en la intervenció telefònica". Davant d'una trobada casual de nous indicis hauria calgut una nova resolució judicial que validi la nova investigació judicial i, sobretot, que s'investigui amb el coneixement del jutge. Mentre els policies sospitaven que els viatges de tots dos els pagava Bustos amb diners de la Federació de Municipis de Catalunya, indica la interlocutòria, no calia una nova resolució judicial però això ho haurien descartat el 23 de novembre de 2012.

Els viatges eren privats?

La defensa de Capdevila va argumentar que no es pot provar que els viatges es van fer només per motius privats i que no van tenir res a veure amb la feina de l'exdiputada al Parlament. A més, Capdevila es va negar a declarar en aquesta causa i, per tant, a explicar res respecte els viatges. La defensa també afirmava que el Parlament "ha renunciat intencionadament" a controlar el motiu de les despeses "per preservar la 'iniciativa i independència'" dels diputats i que la cambra va admetre "implícitament" usos provisionals de la targeta "amb l'obligació de posterior restitució" en una resposta al jutjat. De fet, Capdevila hauria tornat 3.229 euros.

Segons el TSJC la investigació judicial era precisament per aclarir si els viatges eren per motius privats o no, tenint en compte "la sospita vehement" que no eren per feina del Parlament "per l'horari dels desplaçaments, per la coincidència reiterada i acordada telefònicament amb una altra persona sotmesa a una altra investigació judicial [Bustos], i per la nul·la constància d'activitat pública programada al lloc de destí". A més, que no hagi declarat, segons el TSJC, "no pot ser motiu per aturar la investigació".

En la interlocutòria el tribunal també recorda que, si bé no hi havia una regulació específica per a les targetes de Renfe, sí que és clar que eren "per a l'exercici normal de la funció parlamentària" i, per tant, tampoc es podia fer servir ni que sigui de manera provisional per a res més. Per la seva banda Capdevila va escriure, en un apunt al seu blog personal: "mai no he comès un acte il·lícit en l’àmbit de les meves responsabilitats" i va assegurar que havien fet "una intolerable invasió" de la seva vida personal.

Acompanyant Manuel Bustos

Bustos feia viatges a Madrid a càrrec de la Federació Catalana de Municipis que, en principi, estaven justificats. Ara bé, entre el maig del 2012 i el setembre del mateix any, l'aleshores alcalde de Sabadell va fer alguns d'aquests viatges acompanyat de Capdevila. "Se sap per la investigació que aquest acompanyament responia a afers de caràcter privat entre ells, però que tanmateix la despesa del desplaçament es sufragava amb càrrec a una targeta Visa de titularitat del Parlament de Catalunya", deia la interlocutòria amb la qual es va imputar Capdevila en aquest cas.

La targeta de la qual disposaven els diputats en aquella època –es va eliminar al juliol del 2013– no era carta de crèdit convencional, sinó una targeta de pagament de Renfe que els permetia fer els viatges amb tren que els calguessin per a la seva activitat parlamentària. La despesa es carregava directament al compte de la cambra i Capdevila hauria fet càrrecs d'aquest tipus per acompanyar Bustos per raons personals. Aquí hi hauria, per tant, un possible delicte de malversació de diners públics.