El TSJC anul·la els projectes lingüístics de dues escoles públiques perquè no fan el 25% en castellà
El tribunal avisa que "no canvia res" el fet que la nova llei Celaá suprimeixi el caràcter vehicular del castellà
BarcelonaNou cop judicial al sistema d'immersió lingüística a Catalunya. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat els projectes lingüístics de dues escoles públiques, una de Barcelona i una d'Abrera, perquè no tenen el castellà com a llengua vehicular i no s'imparteixen el 25% de les hores lectives en castellà. És la primera vegada que la justícia tomba el projecte lingüístic sencer d'una escola: fins ara, les sentències afectaven el grup classe de la família que l'havia denunciat, però les dues sentències que ara ha emès el TSJC anul·len el projecte lingüístic de tot el centre.
Segons l'Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), que ha assessorat les famílies denunciants, les dues sentències tenen una "transcendència històrica" perquè obliguen a canviar "tots els projectes lingüístics dels centres educatius públics de Catalunya, que en un 95% dels casos només estableixen que el català és la llengua vehicular d'ensenyament". Ara fa uns mesos la mateixa entitat va assegurar que cap escola pública de Catalunya fa el 25% de les classes en castellà, a partir d'un estudi que va realitzar després d'aconseguir que la mateixa Generalitat demanés als centres que enviessin el seu projecte lingüístic a aquesta entitat antiimmersió.
Les sentències donen la raó a dues famílies que havien denunciat que a les escoles dels seus fills no es feien el mínim d'hores en castellà que marquen les anteriors sentències judicials (un 25% de castellà, cosa que equival a fer almenys una assignatura troncal més en aquesta llengua). El TSJC també obliga les escoles a fer les cartes a les famílies en castellà si ho sol·liciten. Les dues sentències afecten els projectes lingüístics de l'Escola Bogatell, de Barcelona, i de l'Escola Josefina Ibáñez, d'Abrera.
En qüestió el blindatge de la llei Celaá
Més enllà dels efectes sobre els centres, les dues sentències, emeses per la sala contenciosa administrativa del TSJC, valoren per primera vegada els efectes judicials de la nova llei Celaá en matèria lingüística. Segons diuen els jutges, la nova llei d'educació "no canvia les coses", és a dir, no blinda la immersió lingüística, tal com van avisar a l'ARA diversos experts consultats. L'argument és que el caràcter vehicular del castellà dins el model educatiu català "deriva directament de la Constitució", diu la sentència. És a dir, per molt que ara la nova llei Celaá "suprimeixi la menció que el castellà és llengua vehicular de l'ensenyament a tot l'Estat", com sí que deia explícitament la llei Wert, "no altera el règim del castellà com a llengua vehicular" a Catalunya perquè així ho reconeixen els jutges del mateix TSJC i del Tribunal Suprem i Tribunal Constitucional, diuen les sentències, a les quals ha tingut accés l'ARA.
El TSJC recorda que la mateixa sala va dictar una sentència el desembre del 2020 que obligava la Generalitat a garantir que el 25% de les classes siguin en castellà a totes les escoles de Catalunya, cosa que encara no s'ha aplicat perquè la conselleria d'Educació va recórrer davant el Suprem. Va ser una sentència molt polèmica, perquè per primer cop una decisió judicial afectava tot el sistema públic d'ensenyament, atès que la denúncia provenia de l'Advocacia de l'Estat, que en nom del ministeri d'Educació del PP de José Ignacio Wert va interposar un recurs l'any 2015 contra la Generalitat per no garantir l'ensenyament del castellà com a llengua vehicular.
Ara, amb les dues sentències que tomben els models lingüístics de dos centres públics en concret, l'AEB creu que té l'aval per demanar formalment a la conselleria d'Educació que doni "les instruccions pertinents perquè tots els projectes lingüístics s'adaptin al model constitucional i reconeguin el castellà i el català com a llengües vehiculars d'ensenyament". "Es pot concloure que les sentències deixen sense efecte el model d'immersió lingüística obligatòria en català per considerar-lo contrari a la Constitució", afirma l'entitat antiimmersió en un comunicat.